dijous, d’abril 13, 2017

La història de la Nit del Silenci

Text sobre la Processó prop de 1750
Des de fa uns anys la processó Nit del Silenci ha anat emulant la tradició antiga de la ciutat. En un primer moment quan es va recuperar va ser anomenada Processó dels Armats, i poc a poc va anar dibuixant-se l'actual model que es fixa en les antigues processons mataronines on surten els Misteris antics com són la Coronació d'Espines i l'Oració del Senyor a l'Hort, els Armats i des de l'any 2012 la Venerable Congregació dels Dolors.
A Mataró la processó dels Dolors sortia el Dijous Sant. Desconeixem la data exacta d’inici d’aquesta processó, si bé s’ha de calcular de les primeres dècades del segle XVIII. Aquest és un fet insòlit, doncs la majoria de Congregacions sortien en processó el Divendres de Passió o el Diumenge de Rams. El fet que sortís el Dijous Sant és degut a que la processó dels Dolors s’adhereix a una processó més antiga, formada per les confraries històriques, que des de temps immemorial sortia el Dijous Sant. Amb el pas del temps, la importància de la Congregació feu que aquesta organitzés la resta de confraries, per això va acabar anomenant-se la processó dels Dolors.
La Congregació dels Dolors tenia el seu cerimonial inscrit al final del llibre d'homes. Primerament pel que fa a la roba i comportament dels congregants a l’hora d’assistir a la processó.
Constitucions del modo ab que deuhen anar a la professó del Dijous Sant los congregants dels Dolors de Maria Santíssima

"Disposició y modo ab que los indivíduos de la Venerable Congregació de Nostra Mare Santíssima Adolorida deuhen acistir a la professó del Dijous Sant inseguint en açó lo deliberat."



Primerament, que lo modo de vestir ha de ser una vesta de bucaram negre, que cobre los peus, ab rossech sols tres palms, ab caparús o cocurulla de alsada dos palms, en lo mix del qual sobre lo pit, ha de estar cusit un cor de llautó ab set espasas, anant señit ab un tafetà negre sens ser floch, del qual estiga pendent lo rosari, portant uns guants negres sens ningun tafetà en los brassos ni en altre part exterior; procurant anar ab sabatas, y ab molta devoció, sens mitjas de color; y esta forma de vestir observaran també indispensablement los que seran alguns portants del misteri, de manera que (menos en la cabellera, natural o postissa, y en la golilla, que portaran estos per la decència) en tot lo demés se conformaran ab los altres congregants tant en lo de la vesta com en portar lo cor en mitg del pit ab tafetà per cinturó y rosari de ell pendent, ab guants negres sens pulaynes, ni altres superfluitats; y perqué ja may en açó puga haverhi relazació lo Reverend Corrector, Prior y demés officials de nostre Congregació, que vuy són y per temps seran, zelaran en est particular la menor falta, com ab uniformitat dels vocals se determinà en una junta que per est efecte se tingué, en la qual també se resolgué posar esta entre les demés constitucions que deuhen observar nostres germans congregants, que assisteixen a la professó.

Segonament, vestits ab lo sobre dit modo los congregants vindran del puesto ha hont se vestiran ab una vara negre en la mà, fent aportar la atxa per algú, anant ab molta modèstia y quietut al lloch destinat per ajuntarse tots (que serà en la present capella de Maria Santíssima) ha hont en la hora se asseñalarà se faran los exercicis acostumats de lectura, oració y plàtica, deixat lo penal.
Tercerament avisats per comensar a partir, se donarà a cada un la sua mateixa atxa, y se posaran en lo puesto, y número de la filera que los dos congregants anomenats per est ministeri disposaran, sens atendrer a precedència alguna.
Quartament aquells congregants que tindran devoció de aportar bandera, improperi, o creu penal, de las quals la Congregació tindrà previngudas, se conferiran alguns dies antes ab lo Señor Corrector, Prior o altres dels oficials que cuydaran de distribuhiro.
Últimament se suplica per los Dolors de Nostre Mare Maria Santíssima (la contemplació dels quals se ha de tenir en aquest acte públich exterior) vagen tots en comú y cada un en particular ab suma modèstia; sens saludar ni dir paraula a ningú, no alsant lo cap indevotament, ni aportar criat ni altre perçona per sustenir la atxa, ni exirse de ella fins sia del tot acabada, sino en cas de indispensable necesitat. I perque per olvit en ningun temps vinga a discreparse de aquesta forma y disposició referida; perçó se ordena que los Señors Corrector, Prior y demés oficials majors tingan cuydado tots anys de fer llegir lo present paper un dels dias de exercici públich, que podrà ser en la tercera o sexta semmana de Quaresma; perqué ningú may allegue ignorància, y pugan ab mes rahó dits Corrector, Prior y demés oficials (que vuy són y per temps seran) expellir de dita professó a qualsevol que faltàs en lo modo referit, com indispensablement se ordenarà tot en servey y agrado de Nostre Mare Maria Santíssima, en exemple y edificació del pròxim, en credit y abono de Congregació tan illustre, y serà causa de moltas medras espirituals (a més de la indulgència plenària que se guaña ab dita assistència) las quals Nostre Santíssima Mare com a thesorera dels divins beneficis nos alcansarà de son preciosíssim Fill per medi del predit obsequi: Però contrafentse al dalt disposat (lo que Nostre Señor per sa misericòrdia no permètia) seria dita funcció descrèdit dels congregants, mofa del poble, riza dels dimonis, abominació del cel; y finalment obligarian a la divina justícia a que justament irritada enviàs càstichs patents.

Després hi ha el cerimonial de la organització de la processó, ja no tant destinat al gruix dels congregants, sinó als arrengladors i altres encarregats del bon funcionament de la processó.
Modo de ordenar la Congregació en lo die [que] va a la professó
Al avisar que se déu ordenar la Congregació, serà de molta utilitat traurer lo Misteri de dins la capella, antes de dar atxas e improperis, pues aguardantse al últim [per] traurer dit Misteri és motiu de trencarse la Congregació per anar ésta sempre marxant y lo Misteri costa molt de traurerse.
Posat lo Misteri arrimat devant lo cancell del portal del crusero, fent cara al Monument, y tancada la porta de la capella, dos o tres congregants aniran repartint las atxas per sos números, cuidant sempre de recobrar lo número de la atxa [quan se] entregaran.
Mentres se distribuiran las atxas, altres dos o tres congregants baxaran a la sepultura, ahont posats los improperis per son ordre los entregaran als assenyalats per a portarlos, junt ab lo escut [que] deuran lligarse al bras esquerra; al mateix temps en la sagristia se descalsaran los qui deuran aportar lo guió, creu de penitèncias y demés creus, als quals se los lligaran las cadenas, com y també al qui aportarà lo Sant Christo y calavera, en la sepultura.
Tot esto aixís executat y fent no quedia congregant algún en las dos filas de banchs del mitg de la capella, se cridarà lo guió y lo qui lo aportarà, se assentarà en la testera dels dits banchs més cerca [de] la porta [de] la part del evangeli, seguint a ést la primera vandera y seguidament las demés vanderas y después de éstas lo qui aportarà lo Sant Christo y calavera y seguiran a ést los improperis y a éstos la creu de penitèncias y a ésta las demés creus.
Sentats tots aixiís se farà luego per los zeladors una revista de tots los congregants, mirant si aportan guans y sabatas negras; lo escut si està ab las set espasas, si los rosaris són la Corona dels Dolors y si van ab la vesta segons manan las constitucions; y esmenat quant se dega y encesas las atxas, essent ya temps se començarà lo primer vers de la prosa estant tots arrodillats, y se començarà a ordenar la professó com se segueix.
Tot seguit hi ha la relació dels improperis, sibil•les i altres i la distribució general dels congregants en la processó. En resum, després de l’andador (també anomenat esquivagossos) que era qui obria pas i després de la bandera o guió, seguien dues fileres de congregants amb vesta i atxa, al mig de la qual hi havia una tercera filera amb els objectes. Primer anaven les set sibil·les, després els improperis, la creu dels improperis seguida de set creus més, i per fi el misteri, rodejat de cantors que anaven interpretant l’Stabat Mater. En total sumarien 83 congregants amb alguna funció concreta, tot i que s’especifica que en poden ser menys si es suprimeixen alguns improperis. Després continua descrivint la processó.
Dos dels zeladors aniran sempre devant y no ab pressa, y més poch a poch fins comprengan [hagin comprés que] ha acabat de eixir de la capella tota la Congregació. Altre zelador estarà devant lo altar major en lloch se fan les genuflexions devant lo monument per cuydar éstas se fassen com se dehuen, y de que las cadenas no impedescan lo girarse los que las aporten. Altre zelador quedarà en la capella fins estiga fora tota la Congregació, essent a càrrech de est lo disposarla.

Estos dos zeladors últims, después de cumplerts a estos primers encarrechs, aniran [re]corrent ab pas lento tota la Congregació per observar si cosa hi ha que esmenar, y cansats de esto aniran a llevarne un dels de devant del guió per que fasse est lo mateix.
Cuydian sempre los zeladors que [re]corren la Congregació que a las cantonadas de carrers las cadenas no embarrassian lo caminar als que las aportan. Al cuydado de estos zeladors serà prendrer la atxas o improperi a qualsevol congregant [que] vingue [amb] alguna necessitat en lo discurs de la professó, però jamay dexia la vara, pues ab est senyal sabrà quant retornia lo congregant ahont deu acudir per recobrar la atxa o improperi [que] ha deixat.
Al tornar a la Iglesia, un dels zeladors, o dels dos de devant o dels dos [que re]corren la Congregació, se quedarà devant lo altar major a fi se fassen les genuflexions al monument com se dehuen, esto és posant primerament las dos rodillas en terra, después una sola.

Essent tota la Congregació y lo misteri dins la capella, tancadas las portas se diu la Salve ab la collecta Respice quesumus Domine, y después un prebere dóna las gràcias als congregants de la assistència.