A part de la devoció, serenitat, seriositat i solemnitat un dels altres trets de la Processó General de Mataró, més enllà d'estils, músiques, elements tradicionals d'arreu i formes diferents de processionar... un dels altres elements és la vistuositat i explosió dels colors.
Les processons antigues catalanes mantenien la seva sobrietat, acolliment, interioritat i molt vinculada al negre del dol en alguna ocasió combinat amb el blanc i la vistuositat dels manaies que introduïen altres elements. Ja en el s.XVIII algun color va anar entrant al camp de Tarragona i Barcelona però no va ser fins finals del s.XIX que va haver alguna petita accentuació, sobretot ja en el s.XX, sobretot en la segona meitat que va haver una explosió dels colors.
Les antigues confiaries portaven vestes i túniques associades a la seva ordre fundacional, mantenint el color de la confraria que les havia fundat - com van ser les del Sant Crist de l'Agonia influint a d'altres als anys cinquanta- , associant amb el misteri com va ser la Coronació d'Espines, o heretant d'altres zones de la península.
Tot plegat va anar conformant una exposició de colors, tots ells molt regulats i normativitzats per cada confraria i germandat, i inclús amb diferents segons el cos, col·lectiu o posició en el seguici... Igual que la medalla que recull els escuts exposa i dóna missatge, també ho fan els colors de cada vesta i túnica.
Una explosió de colors la nit de Divendres Sant.
(En aquesta noticia només us fem a mans d'alguns dels molts que es poden trobar).
