Joan Rigol, Doctor
en Teologia l'any 2008 i Conseller de Treball a la primera
legislatura de l'actual Generalitat de Catalunya i també ha estat
Conseller de Cultura i president del Parlament Català.
A nivell social és
membre actiu de nombrosos patronats a nivell cultural i social, així
com d'institut universitaris. També ha estat president del patronat
de la Sagrada Família i de la Muntanya de Montserrat.
En el seu
currículum hi consten també algunes publicacions sobre pensament
humanista, catalanisme polític i d'altres.
Comença la
intervenció pels amics de Perpinyà, amics que venen des del cor del
país.
El paper de les confraries de
Setmana Santa al s.XXI.
Abans de parlar de
confraries és important remarcar alguns esdeveniments viscuts
personalment durant aquests temps. Menciona com va viure de jove el
gran silenci i respecte de la Processó del Silenci de Valls. Exposa
com el seu sogre posava l'accent l'orgull i l'honor de processionar a
la seva ciutat durant els dies Sants.
Primera idea.
El sentiment religiós.
En l'interior de la gent hi ha un sentit religiós molt profund. Un
sentiment que mostra als demés que a l'interior de les seves vides
hi ha un respecte i una dimensió fonamental i trascendental. Això
es veu en les processons amb aquest orgull i honor.
La
transmissió de valors que en l'antigor eren un element central de la
família i l'entorn han canviat i s'han transformat. Això fa per
exemple, en el cas dels joves que no rebin la generalitat de la
família i en aquesta la vivència i l'interior, i també la vivència
interior i religiosa.
Molts
confrares tenen a dins aquesta llavor però dins seu tenen altres
elements externs que fa que els joves, la nova generació ho visqui
diferent.
Segona idea. La solidaritat i el
dolor.
Déu
es va fer home. Va assumir el més profund i ho va traslladar en
l'amor. Aquest és un missatge religiós i central però que té
dificultats de fer arribar als joves en la societat actual. Cm ho
fem?
Quan
les confraries assumeixen fer la seva manifestació religiosa, en el
fons estan recordant a la societat que el dolor forma part de la vida
humana i el sentit de la mort – que es veu per exemple en Jesús
baixant de la Creu- estan donant un missatge també molt actual.
Estan donant un testimoni. Però no hi ha testimoni possible si no hi
ha experiència i vivència prèvia.
Les
confraries donen testimoni de la seva fe i el missatge que el dolor
de la humanitat crida a la solidaritat i l'exemple màxim el dona la
persona de Jesús.
Durant
la nostra vida hem vist que rebem molt d'amor de la família, els
pares, els professors i la majoria de les experiències són d'amor.
Això ens ajuda a conèixer bones persones i les estimem amb
profunditat. Però durant la vida veiem que qui ens va donar amor,
una persona amb la que conviscut i en la que s'ha generat el lligam
de l'estimació també s'acaba. I s'acaba amb la mort. I es coneix
aquesta experiència del dolor. I amb la mort de la persona estimada
també se'n va una part nostre. L'entorn canvia i també ens sentim
sols. Alguna cosa ha canviat en profunditat però s'activen dos grans
valors de l'ésser humà. Un és el sentir de la llibertat: no hi ha
estimació possible si no es fa des de la llibertat. Aquesta
llibertat no és fer el que es vol sinó poder triar i fer-ho des de
l'estima. L'altre gran valor és aquest l'estima.
Amb
aquest exemple extrem que és la mort, les confraries estan donant un
missatge important explicant i entrant en l'amor de les persones.
Tercera idea. El patiment
Ens llevem aquests
dies amb notícies sobre la barbàrie humana que genera molt patiment.
Hi ha gent al món que passa gana mentre d'altres fan un consumisme
exacerbat. En algunes zones del món hi ha gent que pateix per una
manca d'assistència sanitària o fins i tot veiem com les empreses
d'armament i els grups fan les seves guerres i tothom pateix.
Hi ha pares i
mares que pateixen per a que els seus fills visquin amb dignitat i no
vegin la seva vida estroncada per unes bombes. Els mitjans de
comunicació parlen del com: si hi ha cotxe bomba, si hi ha fam...
però les confraries amb el seu missatge tenen aquest component
humanista. Intentem explicar perquè i entrem a l'interior de les
persones: el missatge de llibertat i la capacitat d'estimar.
Totes les persones
tenim aquesta mínima dignitat de voler ser llibres i poder estimar.
I les confraries fan aquest missatge.
Els avenços
tecnològics han ajudat a millorar la condició humana a nivell
sanitari, a millorar les comunicacions, a poder disposar de major
qualitat.... sembla que la ciència i la tècnica poden arreglar els
problemes; però també hi ha qui se n'aprofita i en dóna altres
usos.
Tercera Idea. El misteri i el
missatge de l'Esperança
És aquella
capacitat de valors que portem a dintre que vivim d'una manera
limitada i contradictòria però que tens a dins el germen de la
llibertat i l'estimació. Dos valors, dos elements que la societat
actual ens esta reclamant. Nosaltres volem un món que la ciència i
la tècnica avanci però també hi ha un desplegament dels valors que
irradiï el conjunt de la societat.
Quan surt al
carrer una imatge de Jesús, això és el que està fent. Des d'una
confraria s'intenta que arreli aquesta idea: explicar el patiment
convertit en amor.
I per exemple, en
referència a una experiència autobiogràfica, quan mort una parella
o un ser molt estimar hi ha molt de dol. Es generen uns diàlegs a
través dels moments feliços i en moments de dolor. Però també
apareix la idea de l'Esperança en el més enllà. I moltes persones
aquest diàleg i estima també el veuen a través d'aquests moments i
també mirant a algun Misteri.
Aquesta Esperança
cristiana és el missatge que ens dóna Jesús a través de la
plenitud de l'estimació en Déu Pare a través de la resurrecció. I
aquest missatge és present en pobles i viles el Divendres Sant de la
mà de les confraries.
El nou context. Reptes dels nous
temps i el bon sentiment al voltant de Jesús.
En el moment
actual algunes confraries han reviscut processons que havien
desaparegut de molts pobles i viles. Aquest reviure d'aquesta
manifestació dóna importància al missatge.
Per altra banda la
reflexió que aporten les confraries, per la idea del sentit de la
vida, l'estima...queda mediatitzat per l'individualisme, per
l'economicisme, pel curt-placista, per mirar només per un mateix...
i això impacta també en els nostres joves i que també s'han anat
allunyat de les confraries.
Per a fer-nos
creïbles a més de portar a pes els Misteris hem de ser capaços de
donar simptonia amb el missatge de fer entendre que el dolor es
present i cal convertir-ho en amor.
I per exemple un
paper important i central, i era una de les missions de les antigues
confraries i congregacions, el treball per a la solidaritat. I toca
entregar-se per als altres, ser solidari, preocupar-se per als
perdedors, per a la gent del quart món, d'aquells que cada vegada
pateixen més i sofreixen les conseqüències del sistema econòmic i
social.
Un dels grans reptes.
Jesús ha vingut a
estar present, a cridar-nos a que siguem partícips. A què repensem
que cal donar un sentit religiós i trascendent de la persona i de
les persones de l'entorn: volem donar un exemple de sentit cristià
des de la llibertat i l'estimació. I la nostra llibertat és fer
allò que ens surt del cor.
I el nostre
missatge ha de ser aquest: coneixem el dolor, aportem sintonia amb
el dolor dels altres però fem arribar el llenguatge de l'alegria, de
l'esperança i que el nostre sentiment sigui compartit.
Comenta com un cop
que va participar en una processó presidint a Tarragona va veure a
través de la finestra de moltes mirades, la gent entenia "allò".
I "allò" és el missatge implícit i hem de començar per
l'inici.
I si les
confraries són capaces de connectar amb aquells joves que no han
tingut la solidesa d'una tradició familiar basada en pares i avis...
sinó que han tingut milers d'inputs de molts agents però que si que
veuen des del seu interior les injustícies i les desigualtats
socials que hi ha al món. Aquesta llavor és la que les confraries
han de cercar i ser capaços de connectar amb aquests per a treballar
per a que el missatge continuï perquè és necessari. Aquest és el
nostre gran repte.
