dissabte, de febrer 18, 2017

Joan Rigol presenta els reptes de les confraries al s.XXI



Joan Rigol, Doctor en Teologia l'any 2008 i Conseller de Treball a la primera legislatura de l'actual Generalitat de Catalunya i també ha estat Conseller de Cultura i president del Parlament Català.
A nivell social és membre actiu de nombrosos patronats a nivell cultural i social, així com d'institut universitaris. També ha estat president del patronat de la Sagrada Família i de la Muntanya de Montserrat.
En el seu currículum hi consten també algunes publicacions sobre pensament humanista, catalanisme polític i d'altres.

Comença la intervenció pels amics de Perpinyà, amics que venen des del cor del país.

El paper de les confraries de Setmana Santa al s.XXI.
Abans de parlar de confraries és important remarcar alguns esdeveniments viscuts personalment durant aquests temps. Menciona com va viure de jove el gran silenci i respecte de la Processó del Silenci de Valls. Exposa com el seu sogre posava l'accent l'orgull i l'honor de processionar a la seva ciutat durant els dies Sants.

Primera idea. El sentiment religiós. En l'interior de la gent hi ha un sentit religiós molt profund. Un sentiment que mostra als demés que a l'interior de les seves vides hi ha un respecte i una dimensió fonamental i trascendental. Això es veu en les processons amb aquest orgull i honor.

La transmissió de valors que en l'antigor eren un element central de la família i l'entorn han canviat i s'han transformat. Això fa per exemple, en el cas dels joves que no rebin la generalitat de la família i en aquesta la vivència i l'interior, i també la vivència interior i religiosa.

Molts confrares tenen a dins aquesta llavor però dins seu tenen altres elements externs que fa que els joves, la nova generació ho visqui diferent.


Segona idea. La solidaritat i el dolor.
Déu es va fer home. Va assumir el més profund i ho va traslladar en l'amor. Aquest és un missatge religiós i central però que té dificultats de fer arribar als joves en la societat actual. Cm ho fem?

Quan les confraries assumeixen fer la seva manifestació religiosa, en el fons estan recordant a la societat que el dolor forma part de la vida humana i el sentit de la mort – que es veu per exemple en Jesús baixant de la Creu- estan donant un missatge també molt actual. Estan donant un testimoni. Però no hi ha testimoni possible si no hi ha experiència i vivència prèvia.

Les confraries donen testimoni de la seva fe i el missatge que el dolor de la humanitat crida a la solidaritat i l'exemple màxim el dona la persona de Jesús.

Durant la nostra vida hem vist que rebem molt d'amor de la família, els pares, els professors i la majoria de les experiències són d'amor. Això ens ajuda a conèixer bones persones i les estimem amb profunditat. Però durant la vida veiem que qui ens va donar amor, una persona amb la que conviscut i en la que s'ha generat el lligam de l'estimació també s'acaba. I s'acaba amb la mort. I es coneix aquesta experiència del dolor. I amb la mort de la persona estimada també se'n va una part nostre. L'entorn canvia i també ens sentim sols. Alguna cosa ha canviat en profunditat però s'activen dos grans valors de l'ésser humà. Un és el sentir de la llibertat: no hi ha estimació possible si no es fa des de la llibertat. Aquesta llibertat no és fer el que es vol sinó poder triar i fer-ho des de l'estima. L'altre gran valor és aquest l'estima.

Amb aquest exemple extrem que és la mort, les confraries estan donant un missatge important explicant i entrant en l'amor de les persones.

Tercera idea. El patiment

Ens llevem aquests dies amb notícies sobre la barbàrie humana que genera molt patiment. Hi ha gent al món que passa gana mentre d'altres fan un consumisme exacerbat. En algunes zones del món hi ha gent que pateix per una manca d'assistència sanitària o fins i tot veiem com les empreses d'armament i els grups fan les seves guerres i tothom pateix.

Hi ha pares i mares que pateixen per a que els seus fills visquin amb dignitat i no vegin la seva vida estroncada per unes bombes. Els mitjans de comunicació parlen del com: si hi ha cotxe bomba, si hi ha fam... però les confraries amb el seu missatge tenen aquest component humanista. Intentem explicar perquè i entrem a l'interior de les persones: el missatge de llibertat i la capacitat d'estimar.

Totes les persones tenim aquesta mínima dignitat de voler ser llibres i poder estimar. I les confraries fan aquest missatge.

Els avenços tecnològics han ajudat a millorar la condició humana a nivell sanitari, a millorar les comunicacions, a poder disposar de major qualitat.... sembla que la ciència i la tècnica poden arreglar els problemes; però també hi ha qui se n'aprofita i en dóna altres usos.

Tercera Idea. El misteri i el missatge de l'Esperança
És aquella capacitat de valors que portem a dintre que vivim d'una manera limitada i contradictòria però que tens a dins el germen de la llibertat i l'estimació. Dos valors, dos elements que la societat actual ens esta reclamant. Nosaltres volem un món que la ciència i la tècnica avanci però també hi ha un desplegament dels valors que irradiï el conjunt de la societat.

Quan surt al carrer una imatge de Jesús, això és el que està fent. Des d'una confraria s'intenta que arreli aquesta idea: explicar el patiment convertit en amor.

I per exemple, en referència a una experiència autobiogràfica, quan mort una parella o un ser molt estimar hi ha molt de dol. Es generen uns diàlegs a través dels moments feliços i en moments de dolor. Però també apareix la idea de l'Esperança en el més enllà. I moltes persones aquest diàleg i estima també el veuen a través d'aquests moments i també mirant a algun Misteri.
Aquesta Esperança cristiana és el missatge que ens dóna Jesús a través de la plenitud de l'estimació en Déu Pare a través de la resurrecció. I aquest missatge és present en pobles i viles el Divendres Sant de la mà de les confraries.

El nou context. Reptes dels nous temps i el bon sentiment al voltant de Jesús.
En el moment actual algunes confraries han reviscut  processons que havien desaparegut de molts pobles i viles. Aquest reviure d'aquesta manifestació dóna importància al missatge.
Per altra banda la reflexió que aporten les confraries, per la idea del sentit de la vida, l'estima...queda mediatitzat per l'individualisme, per l'economicisme, pel curt-placista, per mirar només per un mateix... i això impacta també en els nostres joves i que també s'han anat allunyat de les confraries.

Per a fer-nos creïbles a més de portar a pes els Misteris hem de ser capaços de donar simptonia amb el missatge de fer entendre que el dolor es present i cal convertir-ho en amor.

I per exemple un paper important i central, i era una de les missions de les antigues confraries i congregacions, el treball per a la solidaritat. I toca entregar-se per als altres, ser solidari, preocupar-se per als perdedors, per a la gent del quart món, d'aquells que cada vegada pateixen més i sofreixen les conseqüències del sistema econòmic i social.

Un dels grans reptes.
Jesús ha vingut a estar present, a cridar-nos a que siguem partícips. A què repensem que cal donar un sentit religiós i trascendent de la persona i de les persones de l'entorn: volem donar un exemple de sentit cristià des de la llibertat i l'estimació. I la nostra llibertat és fer allò que ens surt del cor.

I el nostre missatge ha de ser aquest: coneixem el dolor, aportem sintonia amb el dolor dels altres però fem arribar el llenguatge de l'alegria, de l'esperança i que el nostre sentiment sigui compartit.

Comenta com un cop que va participar en una processó presidint a Tarragona va veure a través de la finestra de moltes mirades, la gent entenia "allò". I "allò" és el missatge implícit i hem de començar per l'inici.

I si les confraries són capaces de connectar amb aquells joves que no han tingut la solidesa d'una tradició familiar basada en pares i avis... sinó que han tingut milers d'inputs de molts agents però que si que veuen des del seu interior les injustícies i les desigualtats socials que hi ha al món. Aquesta llavor és la que les confraries han de cercar i ser capaços de connectar amb aquests per a treballar per a que el missatge continuï perquè és necessari. Aquest és el nostre gran repte.