El Bisbe de Barcelona prohibeix La Passió a Mataró.

Moment de la Passió, últims dies de Jesús a Mataró, 2016

No, no es faci creus el lector. Aquesta notícia no va sobre el moment actual. Va en relació a un text provinent de l'arxiu del Rector on es fa menció d'aquesta prohibició i que a continuació us contextualitzem i relatem.
-----------------------
Una altre forma de recordar la vida i mort de Jesucrist fou mitjançant representacions teatrals centrades en els últims dies de la seva vida. Amb el temps a aquestes representacions s’anaren afegint amb altres textos, també de caire sagrat, tals com els Evangelis, els Fets dels Apòstols o les hagiografies, tals com la Legenda aurea de Iacopo da Varazze.
 
A partir d’aquesta època les obres rebran diversos noms, sent els més comuns representació (s.XIV) i misteri (s.XV). Són obres que es caracteritzaran per ser escrites en llengua vulgar i per haver estat influenciades pel món profà.
 
Durant el segle XVII s’anà imposant una nova concepció del drama de la Passió, encaminada a fixar-la i reunir-la en un únic misteri els
1)      Arribada a Jerusalem de Jesús amb els seus deixebles fins a la sentència de Ponç Pilat.
2)      Planys de la Verge, Joan i de les tres Maries, el camí vers el Calvari, la Verònica, crucifixió de Jesús i segon plany de la Verge, Joan i les tres Maries.
3)    Davallament
Al segle XVIII trobem un altre tipus de Passió, representada a Vic l’any 1773. Aquesta és la que ha estat atribuïda a fra Anton de Sant Jeroni, atribució que recentment s’ha posat en dubte ja que s’ha considerat que l’autor que hi figura, es a dir, fra Anton de Sant Jeroni, figuraria com a tal per evitar la censura. Aquesta versió de la Passió seria la que s’acabaria imposant a la resta durant el segle XIX, desplaçant així la resta de Passions manuscrites.0
Malgrat que les representacions teatrals de la Passió de Jesús també servissin per alliçonar a la població, no estaven exemptes de polèmiques. Així, en un document conservat al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i de l’any 1758, trobem una prohibició del bisbe de Barcelona per a realitzar aquest tipus de representacions a casa nostre. A continuació el reproduïm:
Nos Don Assensi Sales, per la gràcia de Déu y de la Santa Sede Apostòlica Bisbe de Barcelona, del consell de Sa Magestat:
Com per las constitucions Provincials Tarraconenses y Synodals del nostre Bisbat sia prohibit lo representar la Sagrada Passió y mort de Christo nostre Redemptor, per las causa y motius que expressen ditas constitucions, y haya arribat a nostre notícia que en la ciutat de Mataró de nostre Bisbat, algunas personas fan preparatius per representar la dita Passió, lo qual indica que estan ab ànimo de executar-ho.
 
Perçò, ab thebor de las presents, ordenam y manam sots pena de sinquanta lliuras a obras pias aplicadoras, a las ditas personas y a cada una de ellas, que no representen y se abstingan de representar dita Passió, no sols en dita ciutat, sino també en qualsevol altre part del present Bisbat.
Manam així mateix al Reverend Rector de la Parroquial Iglesia de dita ciutat que publique o fassa publicar lo present nostre mandato lo Diumenge prop vinent, quant la mayor part del poble en dita Iglesia estarà convocada y congregada.
Dat en nostre Palau Episcopal, lo dia tres del mes de febrer del any mil set cens sinquanta vuit.





Bibliografía: MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA, ARXIU DEL RECTOR, plec nº22, Lletra A. Foli 14v-14r

 -----------------------------------
 
Avui dia les passions i actes sagramentals formen part de la rica Setmana Santa catalana.  Fins els nostres dies han arribat les de Cervera, Esparraguera, Granollers i Canovelles, Olesa de Montserrat, Reus, Sant Hila de Sacalm, Ulldecona, Verges. Vilalba dels Arcs, LLinars del Vallès i Mataró. Malgrat aquestes d'aquests pobles i municipis són les que tenen més trajectòria i preeminencia, també s'estan tornat a escenficar de forma més casolana a parròquies i entitats.

Més información sobre la Passió:


Potser t'agraden aquestes entrades