 |
| Marçal Casanoves durant una demostració |
Avui parlem amb en Marçal
Casanovas ja que ha estat notícia gràcies als actes programats per al Centenari
dels pastorets d’en Folch i Torres.
En Marçal Casanovas és fill de Mataró,
va participar a les antigues processons amb la Reial i Pontíficia Germandat de
Jesús Natzaré coneguda popularment com el Camí de l’Amargura, és escultor de
figures de pessebre i de gegants de cultura popular i tradicional com en
Guardavinyes l’Iris, Lluís del carrer Sant Ramón, entre d’altres.
Aquest Nadal 2016 en commemoració
del centenari dels Pastorets de Folch i Torres la Fundació amb el mateix nom va
fer l’encàrrec a la Federació Catalana de Pessebristes de la construcció de 16
quadres dels pastorets en forma de diorama de les diferents escenes dels
quadres dels pastorets.
Després de molts mesos de
treball, fins el dia 2 de febrer es poden visitar aquests quadres al Teatre Municipal
de l’Ajuntament de Girona a la plaça del Pi.
Benvolgut i estimat Marçal, molt
mesos de feina per a realitzar les 209 figures?
El repte
era molt gran atès que em veia obligat a fer gairebé una
figura diària. Després hi havia tota la feina posterior de pintura i tractament
de cadascuna. Podria dir que ha estat un
any de feina sense parar diumenges inclosos.
 |
| El naixement. |
En Folch i Torres és notícia
arreu. Es podria fir que va posicionar aquestes escenificacions accessibles a
la cultura popular catalana del moment i amb una gran influència de la
Reinaçença. Què ha suposat que es pensés en vostè per a fer aquestes figures,
que probablement ja formen part del llegat tradicional català?
Per a mi a sigut primer un honor poder col·laborar. També ha estat un
gran repte degut al temps i sobretot tenint en compte que anava dirigit a un
públic molt selecte tant del món pessebrista com del món cultural català. Però
per a mi el gran repte era poder plasmar en figures els quadres dels pastorets.
Cadascuna té una significació diferent i per a mi era difícil poder donar la
significació a cada quadre. Espero i desitjo haver complagut a tothom.
Crec que ara a Girona es pot veure en la seva totalitat i al meu
entendre ha estat força reeixida amb el seu contingut cultural. I també, com
no, el gran esforç que han tingut la resta de companys pessebristes per a fer
els quadres.
Val a dir que jo he fet les figures però cada municipi pessebrista ha
fet un dels quadres de diorama. Per a mi, això enriqueix encara molt més el
valor que té cada quadre. Té un valor molt important ja que gairebé tot el món
pessebrista ha participat. Dit gairebé perquè ja que hi ha 60 i escaig entitats
pessebristes federades es va haver de fer un sorteig per a realitzar els
diferents quadres i fos representatiu dels dels pastorets.
 |
| Les reponsàlies de Josep i Maria. |
I com va anar l’acte d’inauguració...
El dia 3 de desembre es va fer la inauguració de la biennal del
pessebre català en la sala d’actes de l’Ajuntament de Girona, presidit per la
seva Alcaldessa i els presidents de la Fundació Folch i Torres i de la
Federació Catalana, regidor i també consellers de la Generalitat.
En aquest acte se’m va fer lliurement d’una rèplica de l’ esboç del
naixement de la façana de la Sagrada Família de Barcelona en mostra d’agraïment
per la meva participació en els treballs de les figures.
A mi em va representar una gran satisfacció rebre aquest reconeixement
atès que l’entrega provenia del mestre insigne Antoni Gaudí
A part d’aquest darrer treball,
Marçal, en tenim d’altres a la ciutat també de Mataró....
Doncs si, ara tot just fa dos anys, es va inaugurar per part de l’actual
Bisbe emèrit de Barcelona la façana de la Sagrada Família de Mataró de 12
quadres representatius de infantesa de Jesús.
Els quadres fan 9 metres de llargada per un d’alçada fets amb ceràmica
cuita i policromada. Formen part d’un frontís que es pot veure des del carrer i
qualsevol persona pot contemplar una mica la vida de l’Infant Diví. Una manera
catequística, que com deia Gaudí, les imatges han d’estar al carrer.
 |
| L'apoteòsi final. |
Les imatges han d’estar al
carrer... per explicar?
És una manera d’aproximar, de fer catequesi i cal però, ajudar a
interpretar-les.
Llavors el llenguatge plàstic, ha
de ser molt planer?
Completament. Molt simple. Qualsevol persona ha de poder entendre el
missatge i el contingut de cada quadre.
...I ara Marçal, després d’aquest
gran treball... quin serà el proper?
Això ho deixo a mans dels meus amics i companys pessebristes que depèn
d’ells que jo pugui continuar fent figures, ja que totes les figures que són
fetes per a mi són fetes d’alguna manera que hi ha persones que potser no
entendran però són fetes amb la tècnica “ de palillo”.
Per al que no ho entenguin vol dir que cada peça és feta una per una a
mà. No hi ha motlles, ni referència. És simplement un treball a partir d’un tros
de fang que la converteix en una figura singular i única.
En
un món on s’ha imposat el
plàstic, la marmolina, la resina, els polímers i les impressores a 3-D....
 |
| El Bosc Tenebrós |
Òbviament fa que cada figura tingui entitat pròpia.
Com podeu comprendre les hores invertides per realitzar cada peça són
incalculables. Si s’hagués de fer un exercici preu-hora aquestes figures serien
inaccesibles.
Malauradament els ajuts i els impulsos públics o privats que rebem els
artistes ens ho posen molt difícil.
Quan s’acabi una generació d’artistes i artesans que es dediquen a
les figures és molt probable que acabi
desapareixent. És molt difícil competir amb els preus de les peces manipula-lades
automàticament i fabriques en sèrie.
Jo puc dir, que encara avui per avui la màquina no m’ha pogut guanyar. A
Sabadell hi havia uns treballs fets per una màquina 3-D de demostració del món
pessebrista en el qual hi havia aquesta impressora fent una figura, i jo vaig
fer una figura amb el sistema manual. Jo vaig acabar la figura i la màquina
encara continuava.
Marçal, ara passades moltes
dècades parlem de l’Amadeu, parlem d’en Talarn, parlem de Damià Campeny, més recentment
de Castells, Carratalà, Daniel i Munts, sense voler deixar a ningú... d’aquí a
unes dècades podrem parlar de Marçal, com a llegat?
Actualment hi ha grans escultors. Molts dels que estan de moda són d’altres
zones de la península però gràcies a Déu encara tenim artistes com la
Montserrat Ribes per a posar-ne una de
relleu, entre alguns altres.
Espero que en els anys que vinguin se’m recordi com un bon pessebrista
i un esforçat ninotarie.
Amic Marçal, moltes gràcies pel
vostre i a continuar amb aquest entusiasme que ens heu mostrat fent figures, ja
que vos sou completament autodidacte i altruista.
 |
| Ànima de Jetsè. |
Entrevista realtizada el dijous 19 de gener de 2017 a Marçal Casanovas per en J.Merino. Les imatges formen part de l'arxiu personal de Marçal Casanovas.
Més informació:
