dijous, de novembre 10, 2016

Programa processional de la Soledat de 1958

En diferents ocasions en aquest webbloc hem parlat de la Soledat de l'Arenas.  En aquesta ocasió en tornem a fer menció a tenor de l'aparició del programa de Setmana Santa de 1958, que va ser el darrer any on va processionar aquesta imatge.

Aquest document estava en un llibret de la senyora Isabel Turón Ramón (d.e.p.) qui compilava molta informació sobre sants i Mares de Déu, i que aquests dies ha passat a formar part de la Comissió de Setmana Santa de Mataró.  Per aquest motiu us el reproduïm íntegre. Pel que informen les fonts orals aquest tipus de programa, juntament amb un d'altre on hi havia una foto del rostre de la soledat en va ser el programa dels 9 anys que aquesta imatge va processionar per Mataró.

Aquest programa en particular és noticia perquè en va probablement el darrer document on aquesta imatge apareix i perquè en el programa de la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat ja s'anunciava la benedicció de la nova imatge, que reemplaçaria aquesta.




L'antiga Confraria de la Soledat.


La confraria de la Soledat en processó 1952. Fons: Santi Carreras
El culte a la Soledat, últim dolor de la Verge es molt antic i des de el segle XIV es beu plasmat en imatge que junt a les dels apòstols contemplen el sepulcre buit del Redemptor. Algun autor ha afirmat que a Mataró tenien una antiga imatge junt als apòstols de tradició romànica que fins a 1804 estigueren en la capella sota el campanar, i al fer-se allí el baptisteri es feu un nou altar de la Soledat amb una imatge vestida en la capella de sota l’orgue avui de la Puríssima la que perdurà també fins a la devastació de 1936, quan va ser destruïda.


La Confraria de la Soledat realitzava un tridu durant la Setmana Santa, administrava la capella de Sant Simó i sortia en processó el vespre del Divendres Sant fins a 1760.
A partir de 1777 aquesta processó fou anomenada de la Puríssima Sang, ja que era la confraria que reorganitzà aquell any i perdurà fins 1936.
La Confraria de la Soledat a Mataró era popularment coneguda com la dels "nobles i gaudins"ja que l'estament de la noblesa mataronina en formava part.
Després de la Guerra Civil es va voler recuperar la imatge i es va encarregar a l'escultor mataroní Jordi Arenas. La Confraria es refundari amb "especial relleu i brillantor" i es constituiria canònicament al 1951 com a Cofradia de Nuestra Señora de la Soledad
La Soledat de l'Arenas.
La Sooledat de l'Arenas (1958?) Font: Salvador Domínguez
Aquest és el nom que actualment i a nivell popular i confrare té a l'actualitat aquesta imatge. Aquesta etiqueta és per a diferenciar-la de la Soledat que la va reemplaçar i que està a la parròquia de Sant Josep i també de l'actual Nuestra Señora de la Soledat, obra de Juan Ventura
Tot començà quan el 1945 un grup de devots a la Soledat van parlar amb en Jordi Arenas i Clavell i li van demanar una nova imatge per a les processons de Divendres Sant a Mataró. En Jordi Arenas en aquell moment era un escultor jove però ja deixava clara que acabaria essent un gran professor apassionat de diferents arts catalanes.
En particular aquesta talla fou el seu primer encàrrec com a escultor i va pensar en aplicar el seu estil jove en una imatge que seria objecte de fe, devoció pels carrers. Va utilitzar la joveneta Blanca Mustarós de 14 anys com a model.

Acabada l'obra l'escultor va rebre tot tipus de felicitacions publiques i fins i tot la imatge va estar exposada en el Museu Municipal de Mataró essent objecte d'una brillant crítica artística del moment. 
Aquesta apreciació artística no va ser el mateix sentiment per part d'una part de la societat mataronina del moment. Aquesta Confraria antigament era de nobles, de gaudins i els canons i l'estil d'Arenas no era massa grat per a famílies i devots fets a canons més tradicionals i conservadors.  Aquella mentalitat dels cinquanta veien formes massa femenines, una Mare de Déu amb to sensual i no ajudava a ser objecte de culte.

Aquesta insistència de la societat mataronina més tradicional va acabar fent que la Confraria l'arraconés i es retirés de la veneració pública ja al 1956.
Aquesta imatge va estar en la sagristia de la capella del Sagrament de Santa Maria de Mataró, però gràcies al Vè congrés de confraries i germandats de Catalunya fet a Mataró es va posar en valor i va tornar a sortir a la llum essent una de les imatges titulars d'una exposició que es va fer a l'Ateneu de Caixa Laietana, la qual va rebre multitud de visites per part tant de confrares com d'escultors d'art contemporani català.
Avui dia està exposada a Santa Maria i ha estat impulsada i és objecte de nombroses xerrades i seminaris de l'Associació d'Amics dels Germans Arenas.
 
 
 
La Soledat avui.
Després de la supressió de la Setmana Santa a Mataró, l'any 1987 un grup de veïnes de Cirera van recuperar aquesta devoció i van acabar fundant la Hermandad Nuestra Señora de la Soledad, ja qual avui dia té una nodrida activitat i processiona en nombroses ocasions al llarg de l'any adscrita a la parròquia de la Sagrada Família.




Més informació: