dissabte, d’abril 23, 2016

Bona diada de Sant Jordi


Avui 23 d’abril de Sant Jordi, les parades de roses, ahir les festes, cants i escenificacions teatrals de les escoles, els llibreters, les entitats de la cultura popular, partits polítics i administracions públiques aprofiten per a celebrar una Diada que té un component institucional, comercial, de revulsiu cultural, festiu, de lleure i ocupar el carrer, nacional... però també religiós. Tot hom es fa seu aquest Sant Patró, ja que la seva Creu, és el símbol de la bandera de l’Ajuntament, de la Generalitat, està associat amb majestuosos escriptors,  és el moment de l’explosió primaveral.... però aquest Sant, ni és dels mataronins, ni dels barcelonins, de les colles geganteres, ni de la mateixa Generalitat, ni tan sols de l’Església.

Georgeous, o com l’ha impulsat la nostra tradició Jordi ( ja que té també d’altres noms com Mar Giries), és també patró de multitud de ciutats de França, de Geòrgia, de Portugal, de l’Europa de l’Est, d’Amèrica Llatina i fins i tot de ciutats palestines, Moscú i la mateixa Beirut, així com multitud d’ordres i benefactor de moltes obres. 

I és Sant de l’Església catòlica, de la Etíop, de l’Ortodoxa, inclòs apareixent en el mateix Corán i és una figura del sufisme.  Sant Jordi una figura universal. 

Però qui va ser l’home a qui venerem i celebrem 17 segles després? Jordi de Capadòcia (Γεώργιος) va ser un soldat romà que va arribar molt jove a ser tribú i guardià personal de Dioclesià. Va ser martiritzat  en l’etapa de persecució dels cristians a l’Imperi al confessar que era cristià i al negar-se a perseguir d’altres cristians, i va ser decapitat. Al poc de la seva mort, diversos testimonis van parlar de les conversió d’una pagana que es va voler unir seu martiri. A partir d’aquí la història passa a tradició, i la tradició i la historiografia ja parla que es venerava al s. IV extenent-se de Palestina cap a tot l’Imperi Romà. 

El Regne Franc el va catapultà a l’Edat Mitjana i va convertir-se en Sant Protector contra el mal i essent anomenat com el Soldat de Crist. Llavors era el Sant devot de les Ordres Templaries i Teutóniques i la seva llegenda i rondalles no van tenir fi. Rondalles i notes que arriben als nostres dies, essent la més coneguda la del Drac ( que hi ha qui diu que és molt anterior al propi Sant). Llegenda plena de simbolisme i d’interpretacions, però una història medieval on hi ha representat el mal, l’Església i el Soldat de Crist. Tot un simbolisme de lluita del bé contra el mal, i en d’altres contrades símbol del bé que ajuda a la conversió.

Un Sant viu avui dia i tant present en les cases dels palestins, dels catalans i de la iconografia laica i religiosa universal. 

Tingueu molt Bonda Diada i que el Sant Patró vetlli per tots nosaltres davant del mal i ens mantingui fidels a la nostra fe, com ell va ensenyar en vida.