Processó de la Coronació d'Espines.

Misteri de la Coronació d'Espines

La Confraria de la Coronació d’Espines i la comunitat de Sant Simó i Sant Pau han pogut celebrar la processó de Dissabte de Passió, la de la Coronació d’Espines.

La Creu de guia

Una processó que va néixer fa 3 anys i que ha anat conformat un estil propi en aquesta diada que comença amb una Solemne Missa a Sant Pau i clou amb el Misteri en l’ermita quatricentenària de Sant Simó, passant per la demarcació parroquial.

Enguany el temps semblava que podria alterar l’horari però al final ha permès que es fes present el moment de la imposició de la corona d’espines per part del soldat romà a Jesús pels carrers de la ciutat.

Els portants de la confraria han procurat elevar el pas per a que aquest moment que recorda on la mofa, l’insult i la tirania dels soldats romans despullen a Jesús, se sortegen les seves vestidures i li posen una dolorosa corona d’espines. Un Rey de reis coronat amb espines. Mentre la imatge de Jesús coronat, amb els ulls vitralls mira al cel i perdona. És tant gran el seu amor, que perdona.

Aquest any la confraria ha incorporat un nou vallart i pas processional de fusta engalonat amb les estacions del Via Crucis, i en especial referència també als moments anteriors, els de la coronació. Un vallart que ja es va veure dos Dimecres Sant ara fa uns anys a Mataró, però que ha estat completament reformat i adaptat per a poder ser portat per l’interior i no a varal com es feia anteriorment. Un sobreesforç per als portants, que aniran denotant el seu propi estil poc a poc en les properes processons de la Nit del Silenci i la Processó General on també es podrà copsar i parar l’atenció en la reflexió en aquest Misteri.

Un confrare de la Coronació d'Espines davant e Misteri.

Com sempre, la comunitat de Sant Pau i Sant Simó s’ha fusionat amb la confraria, així com persones de l’A.V. del barri del Palau. Una gran família que han volgut fer avui un acte d’estació de penitència i sortir del temple.

El seguici ha comptat amb els colors púrpures brillants, característics de l’antiga confraria de la Coronació d’Espines fundada a Mataró el 1952. Un color púrpura que prové del color inicial grana de les vestes de 1950 confeccionades per Josep Maria Pons, que sobresalta al negre de les vestes: Així com la sang que reneix del front de Jesús en la foscor de la nit. La primera sang aquella que dona el color al dolor, i en aquesta ocasió a la tendresa i l’amor de Jesús que l’escultor Lluís Sabadell va voler plasmar en el grups escultòric l’any 1949. Un soldat romà que li posa la corona mentre un d’altre que li fa ganyotes i burles amb una mena de cetre improvisat.

El pas ha anat baixant carrer a carrer fins a l’ermita de Sant Simó acompanyada per les llumineres i espelmes dels confrares i confraresses, així com veïns i veïnes que els han volgut acompanyar. Un pas que ha anat acompanyat musicalment per la Banda de Tambores y Cornetas de la Hermandad de Ntra. Sra. de la Soledad de Mataró.

El consiliari i una confrare amb l'estendard.

El seguici també ha comptat amb la presència d’alguns representants de les confraries i germandat de Mataró que amb els seus estendards amb volgut també fer acte de presència, en un seguici presidit pel rector i consiliari de la confraria davant del Misteri.

Detall del misteri darrera la corona d'espines.

Al arribar a l'ermita de Sant Simó ha continuat l'acte de recollida i s'han fet parlaments d'agraïment i assistència. Un altre any més s’ha fet testimoni. Continua la Setmana Santa i al final del camí ja llueix el Diumenge de Resurrecció.

Podreu veure un reportatge d'imatges clicant aquí.