Us reproduïn en aquest post el resum de la conferència realitzada aquest matí a Mataró, en el recés de la Comissió de Setmana Santa, Mn. Pepe
Rodríguez “ el sevillano”.
El germà Pepe és capellà de l’Hospital de la Vall d’Hebrón – que ell
anomena ciutat de la Misercòrida-m predicador de las Hermanas de la Caridad de
Sevilla y rector de Sant Antoni de Pàdua.
La bella tradició.
 |
| Crismó al pati del convent Caputxines de Mataró |
“Beneïda tradició
que viu l’Evangeli als carrers de Sevillà”, va dir Joan Pau II en la seva
visita a aquesta ciutat i conèixer que feien les confraries i germandats. Les Confraries portaven l'Evangeli als carrers, però també eren alguna cosa més. No era uns simple catequesi al carrer.
Cist és elevat
per a l’observació de tothom, és portat per a ser l’objecte de les nostres
mirades. És el sentit de les nostres confraries. Mirar cap a
la Creu, que va
portar Jesús, i ens va salvar per l’amor, sense distinció de classes ni grups
ètnics. Mirar a la Creu però mirar no és un exercici simple d’observació No ens
podem tapar les oïdes i els ulls quan som cridats a mirar la Creu.
Crist no vol
que visquem l’evangeli només amb la mirada, no vol que la visquem sense
Misericòrdia.
La Misericòrdia i l’Amor confrare.
 |
| La llum al final del passadís. Convent caputxines de Mataró. |
I aquesta
Misericòrdia és també una característica dels cristians i que les confraries i
germandats han de potenciar ajudant a les persones que tenen falta de coses
materials per les pobreses i privacions, però també falta de salut, d’amor...
L’Església i les
germandats com a cos d’ella, estan compromeses a les necessitats i la caritat
humana. Han d’estar compromeses en l’ajuda a cercar la dignitat de les
persones.
Les confraries
porten les creus al carrer. Les llueixen i criden a observar i mirar aquesta
Misericòrdia, però les germandats a part de mostrar la Creu han d’ajudar a
retirar les “creus socials” que moltes persones, molts germans i germanes
pateixen.
Atenció, les
confraries no són només un signe de passió i de mort, aquesta és a seva funció
de vida i els confrares i confraresses han de viure en l’estil de Jesús.
Els confrares i
les confraresses són poderosos des de el Baptisme, i són inserits en la necessitat
de transmetre l’amor, com el que va ensenyar Jesús. Així els confrares i
confraresses poden ser, mitjançant l’Amor i la Misericòrdia, un nou Jesús.
Els dolors dels
altres els fem nostres i ho fem sota la senyal de la Creu, aquesta que mostra
el suport, l’entrega i l’amor.
Durant la Setmana
Santa portem la Creu i els Misteris al carrer. Demanem a que es fixin en
nosaltres, en el que mostrem, que es fixin en els que ens presentem com “els
seus germans i germanes”. Però no volem només mirin, volem que broti dels cors
l’Amor i la Misericòrdia. Els confrares i confraresses ens convertim en
predicadors silenciosos i en aquest gest vivim i mostrem a Crist. Formem part
de la corretja que porta l’Amor allà on fa falta.
I les germandats
i confraries teniu aquestes capacitats per a que floreixin. Potser això és el que fa falta a
Mataró, que les confraries portin l’amor i la generositat que tenen. I un camí
important també és l’oració, que ens dóna i té molta força.
La Llum de la Creu, no la traiem!
 |
Sembla però, que
avui dia la Creu fa nosa. Es vol treure i amagar. La Creu molesta i , fent una
referència, preferim a Barrabàs perquè és més popular, és el que toca.
Avui en dia fins
i tots els propis cristians volem els símbols fora, inclús de les escoles
religioses. Però no és el fet de treure una creu, és el fet que estem traient
la Llum. La Llum de Crist. I què ens pot
passar si traiem la llum? Probablement ens quedem a les fosques i sense llum.
Demanar-vos
confrares, que porteu la llum i que arribi a tothom. Però porteu-la amb Caritat
i Misericòrdia també a aquells que tant es preocupen de treure les creus. Creus
que estan plenes de valors tan compromesos amb els problemes socials i que els
volem combatre.
Perquè els valors
del Regne no són als cels, són a la terra. I aquests valors són l’entrega, la generositat,
el consolar, saber escoltar... aquest són els nostres valors.
Mirar a la Mare.
En tots els
problemes i circumstàncies no us faci por, acudiu a la Mare, a Maria. La nostra
Mare que no es tapa les orelles ni mira sense saber. És la mare dels socors i escoltarà perquè intercedirà, en tant que mare,
davant Déu, davant els sanadors, davant també als que des de la Ciència volen
curar-nos també. Maria ens ajuda i ens
dóna força perquè ella és qui ens porta a Jesús.
Necessitem tenir
Crist davant de nosaltres. Jesús transformava tot allò en positiu. Guarí al
cec, al leprós, va fer aixecar a Lazaro ... va transformar el dolor en triomf,
però un triomf des de l’Amor i la Vida.
