Els Dies Sants a la Mataró de 1923
Gràcies a l’hemeroteca i el fons històrics que
resa a l’Arxiu Comarcal dels Maresme, poden conèixer una mica com era la
Setmana Santa mataronina dels anys vint i com eren les seves processons.
En particular gràcies a la revista “Pensament
Marià, acció catòlica”, que era una revista que es va començar a editar a la
ciutat a l’any 1985, on es recullen articles, cròniques, informació d’interès,
agendes... podem fer un petit dibuix de com eren “Els dies Sants”.
Els inicis dels anys vint es vivien a Catalunya temps convulsos i de gran conflictivitat política i social. Les reivindicacions del moviment obrer, les repressions dels moviments nacionals, el pistolerisme eren presents. També els primers anys del anys 20 Mataró i Catalunya presentava un impuls per a la industrialització, una atracció de població migrant.... Presidia en aquell any de 1923 la Mancomunitat de Catalunya l'arquitecte i historiador mataroní Josep Puig i Cadafalch. Però també eren anys de la resistència cultural, de l'impuls de la literatura i les arts plàstiques, de l'auge del cinema i la ràdio, de l'esport i l'excursionisme... apareixien nous costums, però també hi havia una resistència cultural i una gran presència de la tradició.
Els inicis dels anys vint es vivien a Catalunya temps convulsos i de gran conflictivitat política i social. Les reivindicacions del moviment obrer, les repressions dels moviments nacionals, el pistolerisme eren presents. També els primers anys del anys 20 Mataró i Catalunya presentava un impuls per a la industrialització, una atracció de població migrant.... Presidia en aquell any de 1923 la Mancomunitat de Catalunya l'arquitecte i historiador mataroní Josep Puig i Cadafalch. Però també eren anys de la resistència cultural, de l'impuls de la literatura i les arts plàstiques, de l'auge del cinema i la ràdio, de l'esport i l'excursionisme... apareixien nous costums, però també hi havia una resistència cultural i una gran presència de la tradició.
 |
| Via Crucis Divendres Sant amb el Sant Crist de l'Agonia. Font: MASMM, Fons d'imatges Francesc Enrich i Regàs. |
Es remarca que totes les parròquies de la
ciutat van celebrar el oficis des de l’església parroquial major fins a la més
humil esglesieta.
La tarda del Dijous Sant els carrers de la
ciutat s’omplien de gent endiumenjada i molt seria que anava a visitar els
Sagraris. Aquests Sagraris també eren visitats pel regiment d’artilleria i la
Guàrdia Civil, present en aquells anys a la ciutat, i que anaven vestits de
gala en grups.
També la tarda del Dijous a les Escoles Pies
es feia la funció del Mandato i una
conferència que va fer el pare Soler i Garde. La nit del Dijous es feia la
processó de penitents de la Congregació dels Dolors pels carrers principals, on
hi participaven diferents antics i
tradicionals Misteris.
El Divendres Sant el començava a les sis del matí
el Via Crucis i el tancava a la nit la Processó de la Preciosíssima Sang al
Vespre. Ambdós actes, juntament amb els oficis. En relació a l’assistència a
les esglésies remarquen un moment de molta atracció de fidels, que era el
moment de descobriment del Monument ( altars amb la Vera Creu) després dels
cants de la Passió.
El migdia del Divendres Sant l’ocupava l’exercici
pietós de la meditació de les set paraules (Déu meu perquè m’has abandonat, i
pare, perdona’ls perquè no saben que fan). I també la tarda els ocupaven els
diferents sermons que feia cada confraria, havent el Sermó de l’Agonia, que en
aquell any de 1923 el va realitzar el Dr. Castellà, el de la Llançada - que era el de les Escoles Pies, que es feia
a les 4 de la tarda i que va ralitzar P. Girbau, i el de la Soledat que va fer
Mossèn Busquè a les 6. També, mentre es feien els sermons a Santa Anna es
predicava els Dolors a la Verge i altres sermons a les parròquies.
El Dissabte al matí Mataró es despertava amb
els sonars de totes les campanes per anunciar l’Al·leluia i la Resurrecció del
Senyor. També se sentien alguns trets – en tant que salves anunciadores, i les
banderes de la ciutat que des de Dijous Sant estaven a mitja asta s’elevaven
fins el cim
El Diumenge l’ocupava la celebració de la gran
festivitat de la Resurrecció i es feien solmenes cultes a tots els temples, essent molt remarcats els de Sant Josep i les Tereses.
Dilluns de Pasqua finalitzaven les
conferències quaresmals que se celebraven a la ciutat i continuaven els
septenaris a la Verge de l’Alegria.
Font: Pensament Marià, Acció Catòlica, nº 546,
any XVII de 4 d’abril de 1923 pp. 2-3. Dipòsit a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
