dimarts, de gener 19, 2016

El Via crucis del Tallacreus de LLavaneres.


Ara que s'ha posat de moda la ironia en el moment que les xarxes socials s'han posat el capirot en to de #wasacofrade, tal i com ens explica feia uns dies el periodista sevillà José Antonio Rodríguez, la història de la setmana santa catalana i mataronina també està plenes d'anècdotes de tot tipus. Avui us deixem la del 

Tallacreus de LLavaneres.



El 1970 es van deixar de realitzar les centenàries processons i Via Crucis de Mataró, així com va passar en altres ciutats importants de la província de Barcelona.
En aquests Via Crucis el Sant Crist era portat per un portant, que era la persona que portava el pes de la imatge del Sant Crist amb el seu cos, emulant portar el pes de la Creu també. Aquesta tradició es va estendre per tot Catalunya, tal i com recull Joan Amades al Costumari Català, i d'allí a altres zones.
Normalment les creus tenien molta alçada per a ésser vistes per tota la gent i de forma elevada, a la qual se sumava l'altura del portant que la portava al pit amb uns corretjams de cuir.


L'any 1984 alguns portants de Mataró van decidir anar a la localitat veïna de Sant Andreu de LLavaneres on es mantenia un Via Crucis i una humil però molt digne processó de Divendres Sant. Allà ja hi eren els Armats de Mataró que col·laboraven des de feia uns anys. 

El Via Crucis de 1984

La Setmana Santa de 1984 va coincidir amb la campanya a les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya, i com era habitual en aquells anys els principals carrers de pobles i ciutats apareixien plenes de grans pancartes, plafons. i Sant Andreu de Llavaneres no estava lliure d'això. Eren anys on les ordenances municipals sobre la regulació de la propaganda electoral brillava per la seva absència, o no estava regulada.

Tal va ser que la Creu per al Via Crucis no passaria per sota de moltes pancartes. Així que un dels portants de LLavaneres en lloc de pensar en tombar la Creu - potser considerant poc digne, però estil molt estès per tota la península- ja que els portants tenien unes regles molt estrictes i llibres de codis de conducta, o simplement demanar a l'Ajuntament apliqués alguna ordenança per regular la processó , o altres qüestions que li podien passar pel cap en tant que mesura.... No se li va ocórrer res més  abans del Via Crucis que agafar un xerrac i "amputar o tallar" la Creu.

L'estupor dels portants de Mataró va ser monumental, i què dir dels veïns i confrares de la petita localitat. El "artista" es va guanyar el nom del "tallacreus" de LLavaneres. 
Aquests fets van ser portada de la revista d'actualitat el Pal de Paller. 

Molts portants de Mataró ja no van assistir l'any següent, i el 1986 van reprendre la processó de la ciutat. Anys després els Armats tornarien a Mataró. 

Avui dia Sant Andreu de LLavaneres encara manté la seva tradició del Via Crucis i Processó ben via durant la Setmana Santa