 |
| José Antonio Rodríguez ahir en una signatura de LLibres a llibreria BETA de Sevilla. Font: Autor. |
Avui parlem amb José Antonio Rodríguez, un dels autors del llibre La
#wasacofrade. Rodíguez és conegut en el món confrare en tant que periodista
ja que ha dirigit alguns espais radiofònics a La Guillena, participa a
Sevilla TV, al diari ABC, ha dirigit el web La Pasión en Sevilla,
i es col·laborador en Canal sur Ràdio. També ha estat pregoner en diversos pregons de Glòries i de
joventut.
Rodríguez, juntament amb altres autors com Fernando García Galdón
i Pepe Santos fan una obra que és una barreja entre paròdia, història,
pedagogia plena d’ironia i somriu. Una altra manera d’entendre la Setmana
Santa, a través del que es diu d’ella, o les paròdies o instantànies del
moment, fugint del mal gust i apostant per a explicar i difondre. Fan
un recull de temes que inclòs van arribar a ser tendint tòpic a
nivell mundial, inclòs fora del calendari pertinent de la mateixa Setmana
Santa.
La paròdia i el somriure és un
recurs que ja apareix a la Bíblia: en especial Abraham i Sara van riure
quan el missatger del Senyor els va anunciar que tindrien un fill, malgrat
ser ambdós tan vells. I van riure perquè no s’ho podien creure, però després van
riure molt més al tenir-ho.
D’altra banda, internet en el món confrare ha ajudat a conèixer una
mica més diferents maneres de viure al Setmana Santa i a disposar de molts
recursos que les confraries i germandats han aprofitat; i com un per a que
confrares i confraresses bombardegin la xarxa a missatges, piulades, fotos,
notes, anècdotes i paròdies... moltes paròdies.
Un llibre que es presenta aquests dies arreu, i que des del Blogweb de
la Comissió també en volgut fer-ne difusió, ja que és el llibre més venut de
l’any a Sevilla, i el més venut per Nadal a Andalusia, cosa que fa vagin per
la tercera edició en pocs dies.
Amigo José Antonio, d’on va sorgir la idea de fer un llibre com aquest?
La idea ve de fa temps. Amb en
Fernando i en Pepe fa uns anys vàrem crear una empresa anomenada blogosur
comunicación. La nostra intenció era promocionar, incentivar i impulsar els
blogers que hi havia a Sevilla, però al final el camí ens va anar portant més
cap a una agència de comunicació 2.0.
Vàrem començar a publicar els
tuits més influents a Sevilla, que nosaltres detectàvem i seguíem a partir de
diferents eines i programes per tal de detectar els més comentats, els més
retuitejats/repiulats, els més compartits i vàrem acabar fent una memòria
anual de la ciutat a través de les seves piulades. Això va tenir una
molt bona acollida a la ciutat.
Se’ns va ocórrer, ja que les
piulades sobre Setmana Santa eren sovint trending topic no
només a nivell de Sevilla, sinó en algun cop a Espanya i fins i tot a nivell
mundial, parlar-ne en un llibre.
Llavors quan vàrem tenir clar
el títol, que feia temps ens voltava, vàrem decidir-nos a donar contingut: Un
llibre sobre Setmana Santa tindria impacte, doncs parlem d’una manera
diferent, parlem des de les piulades, els comentaris, els fets més polèmics,
les anècdotes que han passat, les imatges més gracioses o que tenen un fort
missatge...
Teníem clar que era atractiu.
Era una idea sobretot atractiva per a la gent que es mou en les xarxes
socials i li agrada la Setmana Santa. Teníem clar que molts joves es farien
amb la obra, que potser comprarien un llibre com aquest però no un d’història
de la Setmana Santa sevillana en format clàssic. Així calia donar un
missatge jove, ajudar a apropar a aquests a la Setmana Santa, i a conèixer la
seva rellevància, tradició i missatge des d’altres formes de veure-ho.
I qui es faci amb el llibre, què
hi trobarà?
Res de nou. M’explico, trobaran coses que les han vist, ja han repiulat, comentat o que els hi sona. Hi ha debats, polèmiques i controvèrsies que han estat molt intenses com per exemple el cas del petaito de Montesión, o sobre els reportatges tan incisius que va fer la Sexta televisió contra la Setmana Santa sevillana, o per exemple la broma “el cachorro no sale” emesa en 15 d’agost i que va ser el més comentat al món aquell dia.
Es parteix d’aquestes
polèmiques, comentaris, fets i es parodien per a provocar – com no- un
somriure al lector. Però el més interessant és que no només hi ha això; En
cada tema o controvèrsia aprofitem per explicar una micona d’història,
entendre com s’han generat les polèmiques, entendre el missatge important i
no quedar-se mirant el dit a on se senyala... i com no pedagogia. Una
pedagogia que crida a la calma, sobretot al jovent, per a fer entendre que
segles abans això ja passava, que no cal estripar-se les vestidures per un
comentari graciós i que moltes coses fa segles que passen i no es pot canviar
tot amb un comentari de tuit.
Em ve al cap el capítol de la
wasa del Nazareno. Es veu una imatge de dues noies lleugeres de roba
flirtejant amb un natzarè. Al seu costat posem un quadre de Garcia Ramos del
s.XIX que gairebé és la mateixa estampa...i el món no s’ha parat. Una paròdia
en el temps.
I com autors, que és el que heu volgut transmetre?
Ja ho hem dit, comunicar i
cercar un gran somriure parlant de la Setmana Santa. Però insisteixo, volem
ser que a part del somriure i moment divertits, la #wasacofrade sigui una
obra molt didàctica. Somriure i pedagogia dos objectius fonamentals que han d’ajudar
a entendre la nostra Setmana Santa.
I com ens adrecem bàsicament a
un públic jove una crida a la calma. No cal enfadar-se per tonteries i cremar
totes les energies en coses poc importants.
.... ens podries ajudar amb algun exemple?
Oi tant, per exemple totes les
fotos i comentaris que hem publicat tenen el consentiment del seu autor o
autora. Saps? Algun ni s’enrecordaven d’aquell comentari posat a mitja nit o
una foto que va penjar. Per tant hi ha un grau d’efemeritat, de temporalitat
en tot plegat. Abans els grans parlaven, criticaven, parlaven,
arreglaven el món al seu estil... i tot quedava allà en una conversa i poc més. Avui dia,
s’ha passat de “lo que pasa en las Vegas se queda en Las Vegas” a “ lo que pasa en twitter - malgrat te n’oblidis al temps- se queda en google”. Per tant, missatge de
tranquil·litat i de molta pedagogia i educació, sempre molta educació i
respecte.
I on podrem aconseguir aquest llibre?
A qualsevol llibreria de
Sevilla, ja que no hem volgut apostar per les grans superfícies, sinó pel
comerç i llibreter de proximitat. També, per a la resta d'amics i amigues
confrares d'arreu de la Península hem habilitat el correu
blogosur@blogosur.com per tal que el puguin sol·licitar. Allà també ens
poden fer arribar tot allò o consultes que es considerin.
Més informació a:
|
