 |
| Ordre de la Processó de Dijous Sant 1946. font: MASMM |
 |
| Ordre de la Processó de Divendres Sant. Font. MASMM |
Les processons s'obrien a la Basílica de Santa Maria, i passaven pel carrer Obispo Mas (Carrer Nou), el Generalísimo (La Riera), Calvo Sotelo ( Carrer Argentona), San Rafael ( El Torrent), Carrer Sant Josep, el Generalísimo, Carrer de Barcelona, Sant Cristòfor i Santa Maria.
La primera processó de 1940 van ser obertes pels Armats, que en aquell moment eren nois del Foment Mataroní, els portants del Sant Crist (Dijous Sant l'Agonia i el Divendres la Puríssima Sang), i la Mare de Déu dels Dolors amb les seves fileres de penitents, improperis, creus i cadenes.
Poc a poc la cosa va anar in crescendo i l'any 1946 ja tenia introduït el Dijous Sant l'Oració del Senyor a l'Hort, Jesús Natzaré , davant dels portants, així com banda de regiment i el pendó municipal, i a la part final el Sant Sepulcre i la Soledat acompanyada de la jerarquia i autoritats del moment, la banda municipal i un piquet escorta.
Les Processons després de la Guerra Civil a Mataró, fins 1949.
“ La Guerra Civil va passar
deixant al seu darrer una onada de destrucció i molt de dolor. Mataró, com la
majoria de ciutats i viles de Catalunya, va haver de patir una llarga nit de
tres anys, en què un temporal d’odi i d’ideologies cruels es va endur totes les
seves riqueses. Aquella primera missa solemne del 2 de febrer del 1939,
celebrada amb motiu de la Candelera, dóna una imatge de la desolació que havia
patit l’església de Santa Maria, i amb ella tota la comunitat cristiana de
Mataró”. Amb aquest paràgraf comença l’episodi dedicat a la
Setmana Santa de Mataró després de la Guerra Civil al llibre Tingueu Memòria i
Record d’en Xavier Alarcón.
 |
| Santa Maria 1950. Font: Fons C. Masachs Al fons sobresut la Creu de Ferro. |
Després de la Guerra a Mataró es respirava molt de desànim, i en el cas de
la comunitat cristiana local “ la necessitat i la gana van desplaçar la
necessitat de rendir culte a Déu i als Sants”, com s’havia fet en el passat.
De fet, Santa maria, la Basílica mil·lenària, una font d’insparició, de
culte i d’art va passar a ser un equipament i mercat municipal i, unes imatges
del 1939 denoten com el seu interior va ser gairebé destruït. Uns paraules de
Ramón Salicrú i Noé del 1939 al número de Setmana Santa de 1939 mencionen que
només es va salvar la Creu de ferro que corona la façana de Santa Maria, una
creu que menciona com a “querida y bendita cruz del pináculo, que si era mi
esperanza y confiança en aquelles asiagos tiempos de persecución, ha sido
también, para mí, símbolo permanente y glorioso de la ininterrumpida asistencia
divina sobre la nave de la Iglesia, que no sucumbirà nunca, aunque a veces
parezca que las aguas de la tribulación estén a punto de hacerla zozobrar”.
 |
| Primera missa celebrada el 2 de febrer de 1939 a Santa Maria. Font: Fons Santi Carreras |
En aquest context es feu al 1939 un Via Crucis a l’interior de la Basílica,
i es va demanar a l’associació de pessebristes de Mataró fes un Calvari, que
tanta tradició havien tingut a la ciutat abans de la Guerra, i també es van fer
la nit de Dijous Sant els tradicionals Monuments als altars, tot i que molt deslluïts
i res a veure amb els del passat.
Les confraries de Mataró també havien patit. Diversos congregants de la
Venerable Congregació dels Dolors van caure a la Guerra, van ser assassinats
alguns portants del Sant Crist com va ser el cas de Miquel Spà Tuñí o el Beat
Josep Samsó, o en Francesc Castellà que
va morir com a conseqüència d’un bombardeig ( a quest episodi li dedicaren una
notícia en breu).
Com les confraries estaven descompostes, els primers anys els propis
rectors de Santa Maria i Sant Josep, amb la col·laboració d’alguns antics
confrares al voltant del Cercle Catòlic i el Foment Mataroní.
 |
| Santa Maria al 1927. Font: Amics Beat Samsó. |
La primera processó va ser el 1940, després de 9 anys de no fer-se cap acte
d’expressió pública de fe pels carrers de la ciutat. Els anys següents van anar
agafant forma les processons, però molt allunyades de les majestuositats i de
la gran participació d’una dècada abans.
L’any 1941, i de l’impuls de la mà de la Confraria del Sant Crist de l’Agonia
es va voler revifar el model de l’antigor, i per aquest motiu va ser Sant Josep
l’epicentre del món confrare de la ciutat després de la Guerra. Avui dia,
algunes confraries encara mantenen l’escut i les vestes d’aquesta etapa. Per
tant es va donar un breu impuls que va anar agafant embranzida de la mà de les
escoles religioses, les entitats culturals i les pròpies parròquies amb el gran
suport i impuls de Sant Josep, i en particular de l’Agonia. Val a dir, que
també d’aquells anys es la Confraria del Sant Crist de la puríssima Sang de la
Basílica de Santa Maria que es va reunir al 1939 per a donar un impuls a la
recuperació dels Via Crucis i recomposar tot lo malmès. Característic d’aquesta
etapa és que es van crear dos cossos de portants per distingir els de la
Puríssima Sang i els de l’Agonia, ja que existien tot una sèrie de rivalitats i
privilegis que venien del passat.
L’any 1949, amb l’arribada de mn. José Eusebio de Iraola la Setmana Santa mataronina
agafà una gran embranzida i aquest sacerdot del País Basc es va convertir en la
columna vertebral de la Setmana Santa mataronina. Un dels exemples fou la
creació de la Comissió Intercofradial de Setmana Santa que va estar viva fins
el 1971, i on s’aplegaven totes les confraries i els Armats.
