Portes molts anys cantant a la Missa de Les Santes, per què ho fas?
Aquest 2015, farà 45 anys que hi canto i no hi he faltat mai. Tot va començar amb quatre companyes de l’escola que ens vam apuntar juntes quan teniem 14 anys. Haguéssim pogut anar a qualsevol altra tradició, però ens van engrescar en aquesta, la Missa. Va ser una casualitat. I ara em trobo amb que són 45 anys sense haver-la deixat de cantar mai.
Volíeu formar part d’un acte tradicional o volíeu cantar?
Al llarg del temps jo crec que aquesta Missa ha anat agafant pes a nivell de qualitat i jo crec que se li ha anat fent tot un modelatge en el qual va intervenir Jordi Arenas. Ell va agafar les regnes de la Missa en un moment concret i li va donar un tomb.
Un tomb positiu?
Sí. Ell va ser qui va fer les partitures noves i també qui va dir que ‘el poble és qui canta la Missa’. Això va ser un gran canvi. A partir d’aquí cada director que ha anat passant ha anat aportant el seu gra de sorra.
Per què canta el poble?
Justament perquè tothom hi pot cantar, sigui creient o no. Una persona hi pot anar perquè és una acte cultural, també perquè és una tradició o senzillament perquè li agrada cantar. Els que cantem no podem oblidar que hi ha aquestes tres parts: la religiosa, la cultural i la tradicional. Tothom hi pot anar per algun d’aquests motius i s’han de respectar tots tres. Evidentment és un acte religiós perquè és una peça que està feta per a un acte religiós, és un acte cultural perquè se n’ha apropiat la ciutat, i és un acte de tradició perquè portem molts anys cantant-la.
Són els tres eixos centrals.
Exacte, i no es poden dividir. Perdríem una mica l’essència. Precisament el valor d’aquesta missa és que té aquestes tres possibilitats, però els que participem no podem oblidar cap de les tres.
