 |
| Parròquia de Sant Vicenç de Montalt |
Avui dia 22 de
gener és l’onomàstica i celebració de Sant Vicenç, diaca i màrtir, i patró de
Sant Vicenç de Montalt, Mollet del Vallès i altres municipis de Catalunya i
Aragó.
Amb aquest motiu, i
dins de les festes patronals de Sant Vicenç de Montalt, la vila propera a
Mataró ha organitzat una Santa Missa en motiu del seu Sant.
 |
| Interior de la parròquia de Sant Vicenç de Montalt. |
La Missa ha estat
presidida per mn. Jaume Aimà, rector director de Ràdio Estel i Catalunya
Cristiana i ha estat concelebrada pels preveres de l’arxiprestat de Mataró.
Mn. Aimà ha reforçat l’evangeli del dia indicant l’alegria i fermesa dels cristians, com David, i el diada Vicenç. Acte seguit ha fet una crida a fer-se diaques i ser testimonis vius i alegres de ser cristians i servir a l’Església i a Déu. Ha remarcat molt que els cristians han de viure la seva fe i no quedar-se només en la Quaresma, la Pasqua és el Misteri de la Resurrecció, l’alegria de Jesús.
Qui fou Sant Vicenç? i la seva importància al Maresme.
 |
| Restes de laàbsis Capella prerrománica de Sant Vicenç a Burriach |
Aquest Sant fa
molts segles que es venera al Maresme, i sobretot des del primer cristianisme
essent un gran exemple el Castell de Burriach, que presideix els turons entre
el mar i la serralada pre-litorial, on hi havia una petita ermita dedicada a
aquest Sant.
Fins al s. XV aquest castell que corona el litoral era conegut com castell de Sant Vicenç.
Sant Vicenç era
fill de patricis romans segons diuen les fonts escrites que es conserven i va
ser diaca junt a Sant Llorenç i Sant Esteve, també diaques i que van ser mostra
de testimoniatge i màrtirs a principis del s.IV a mans de les persecucions
contra els cristians a tot l’Imperi Romà per l’edicte de Dioclesià. Aquest
edicte va canviar les presons de delinqüents per a omplir-les de diaques i
bisbes
Sant Vicenç era
diaca del Bisbe Valeri que va ser perseguir per Dacià, conegut com a sanguinari
i virulent en el seu temps, qui va desterrar al bisbe Valeri i condemnar a mort
al jove diaca, qui tenia segon diuen els goigs del temps un do extraordinari
per a la paraula i per a fer entendre el missatge de Jesucrist.
Segons diu la
tradició Dacià introduí la graella per a cremar vius als diaques vers el poltre
de tortura característic del moment. Dacià condemnar a mort a Vicenç però el
seu destí i ràbia del romà eren alegria del diaca qui no parava de pregar a Déu
i alegrar-se de servir-lo. Aquesta tradició diu que el cos no es va cremar i
Vicenç continuava viu. Després de diverses tortures el jove diaca va morir encomanant-se
a Déu al llit in o pas per les tortures el 22 de gener de l’any 304.
Dacià enrabiat per
no haver pogut matar al qui l’acusava de no permetre lloar i conèixer l’alegria
de Déu va ordenar donar el seu cos a un abocar, però ni fes bèsties ni els
corbs el van devorar. Va lligar-lo a una roda de molí i llençar-lo al mar. Dacià
no va vèncer al jove diada ni en vida ni en mort.
