 |
| Interior de la Basílica de Sant Joan Baptista de Perpinyà. Retaula de Lluís Generes. |
A continuació us oferim una crònica de Xavier Alarcón sobre el proppassat congrés català.-
Aquest passat cap de setmana, 15, 16 i 17 de novembre, a Perpinyà s’ha
celebrat el VIé Congrés Català de Congregacions, Confraries i Germandats de
Setmana Santa. Així es designà en el passat Congrés de Mataró, i durant aquests
tres anys s’ha treballat al respecte per poder gaudir com cal d’un esdeveniment
molt important pel món confrare català.
 |
| Crist de la Sanch data de 1416. |
Hi ha assistit representats del món confrare de la “Catalunya sud”, amb
gent vinguda de Tortosa, Reus Tarragona, Barcelona, Badalona, Mataró i Girona,
al qual s’hi ha de sumar la pròpia gent Perpinyà i del seu territori. En total
s’han aplegat uns 350 congressistes, fet que ha omplert d’alegria al grup
organitzador, contents de la resposta rebuda. Malgrat això encara s’ha denotat
que manca un treball important perquè moltes realitats confrares de Catalunya
no han pogut participar-hi.
El dissabte al dematí va arribar un altre grup de congressistes, entre
d’altres també de Mataró, que van ser rebuts en el Palau de Congressos. Després
de la rebuda i d’un breu esmorzar es va accedir a la sala de congressos per
escoltar les dues ponències principals. Va obrir l’acte el Sr. André Payret,
President de l’Arxiconfraria de la Sang, i van seguir les paraules d’agraïment
del Batlle de Perpinyà, Il·lm. Sr. Jean-Marc Pujol, i del bisbe de Perpinyà,
Mons. André Marceau. Va tancar la presentació el Vice-president del Consell
General de Confraries, Sr. Marcel Mateu.
 |
| Intervenció del batlle de Perpinyà il·ilm. sr. Pujol. |
La primera, a càrrec de la Sra. Josainne Cabanas, de la Confraria de les
Espines, de Sant Mateu, versava sobre la influència que va tenir Sant Vicenç
Ferrer en la configuració de l’espiritualitat i la devoció del seu temps. Com
deia la ponent “Sant Vicenç Ferrer va fer un rei i va desfer un papa”; la seva
personalitat era coneguda i respectada per tot arreu, i va ser un predicador
incansable que va renunciar a les comoditats de la seva vida al servei de Benet
XIII per dedicar-se a la difusió de l’evangeli. Les seves prèdiques van donar
grans fruits espirituals, i fruit de la seva estada a Perpinyà es va fundar
l’any 1416 l’Arxiconfraria de la Sanch, l’entitat mare de la Setmana Santa de
Perpinyà.
 |
| Moment de les conferències. |
La segona ponència, a càrrec del Sr. Raymond Sala, versava sobre un fenomen
religiós i etnogràfic molt important al sud de França: la Santa Tomba d’Arles-sur-Tech.
Es tracta d’un sarcòfag de marbre, datat al segle IV o V després de Crist, que
es troba a l’església de d’Arles i que durant un temps va custodiar els cossos
de Sant Abdó i Senén, màrtirs. Per un estrany fenomen que encara no s’ha pogut
aclarir, la tomba, que està tapada amb una gruixuda llosa, s’omple d’aigua ella
sola. Aquest fenomen inexplicable va despertar la curiositat i la devoció de
molts francesos, i s’ha atribuït a l’aigua d’aquesta santa tomba propietats
curatives. De fet, dins la bossa de congressista hi havia, com a obsequi, un
petit recipient amb aigua de la santa tomba.
Després de les dues ponències principals, es van escoltar les
comunicacions, una per cada ciutat que ha organitzat un congrés de Setmana
Santa i també es van respondre a algunes de les preguntes de grup proposades en
els grups de treball. Com a cloenda de l’acte, es va procedir a l’elecció de la
nova seu del proper Congrés Català, honor que va recaure en la ciutat de
Tortosa.
 |
| Moment de la recepció de la medalla del congrés al representants de les diferens ciutats. |
Es va obsequiar amb la medalla del Congrés a totes les Ciutats que han
organitzat els cinc congressos anteriors.
El dinar va fer-se a la setena planta de l’edifici del palau de Congressos,
en un ampli i agradable espai on es van repartir els congressistes en taules
que duien noms de sants. A l’exterior, per desgràcia la pluja queia sense parar
deslluint unes precioses vistes de la ciutat. El dinar va ser bo i variat,
destacant sobretot el formatge i el vi, típics d’aquella regió.
 |
| Entrada al Palau dels Reis de Mallorca. |
 |
| Entrada a la capella del Rei. |
 |
| Intervenció de la coral Bompas canta. |
La pluja i el mal temps van impedir que es gaudís com
calia d’aquell espai, més propi d’un conte de fades d’altres temps. A la
capella del rei, en el segon pis, es va obsequiar als congressistes amb un
concert coral, a càrrec del Cor “Bompas canta”. El concert constava de dos
parts, una primera part més “clàssica” amb un repertori basat en peces molt
simbòliques de l’imaginari català, com ara la Santa Espina, Pirineu o Muntanyes
del Canigó; la segona part, molt més divertida, anà a càrrec del diaca Mn.
Jean-Michel Zanon, cantant solista, que oferí el seu repertori de música en
català, basada en els ritmes de la nova cançó francesa. Com a cloenda d’aquell
concert es cantà l’Estaca de Lluis Llach. Després, en una de les grans sales
del palau, es va fer el sopar-aperitiu.
 |
| El Crist de la Sanch portat entrant a Sant Joan Baptista. |
 |
| El Crist de la Sanch. |
 |
| Confrares de la ciutat de Mataró. |
 |
| Confrares reusencs. |
 |
| Confrares de Mataró. |
L’escolania de la catedral va interpretar magistralment el seu repertori, que anava des de peces de polifonia, barrejades amb cant gregorià fins a la música moderna de Taizé, acompanyada per l’orgue. Les lectures es van llegir en francès i català i la litúrgia va estar molt cuidada. Acabada l’Eucaristia els congressistes van aprofitar per fer-se fotografies commemoratives als peus de l’altar.
 |
| Tonalitats i vestes diferents en la realitat confrare catalana. |
 |
| Servents de Maria de la Congregació dels Dolors. |
 |
| Confrares de la Confraria de Jesús Captiu i Nostra Sra. dels Dolors. |
 |
| Representant de Mataró exposant les conclusions del grup de treball. |
Informar als confrares que vulguin saber més informació sobre el correu, o disposar dels materials de treball que en propers posts es facilitarà. També us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del correu setmanasantamataro@yahoo.es .
