Crònica del VIè Congrés català de Congregacions, Confraries i Germandats de Setmana Santa

Interior de la Basílica de Sant Joan  Baptista de Perpinyà. Retaula de Lluís Generes.
A continuació us oferim una crònica de Xavier Alarcón sobre el proppassat congrés català.-

Aquest passat cap de setmana, 15, 16 i 17 de novembre, a Perpinyà s’ha celebrat el VIé Congrés Català de Congregacions, Confraries i Germandats de Setmana Santa. Així es designà en el passat Congrés de Mataró, i durant aquests tres anys s’ha treballat al respecte per poder gaudir com cal d’un esdeveniment molt important pel món confrare català.
Crist de la Sanch data de 1416.

Hi ha assistit representats del món confrare de la “Catalunya sud”, amb gent vinguda de Tortosa, Reus Tarragona, Barcelona, Badalona, Mataró i Girona, al qual s’hi ha de sumar la pròpia gent Perpinyà i del seu territori. En total s’han aplegat uns 350 congressistes, fet que ha omplert d’alegria al grup organitzador, contents de la resposta rebuda. Malgrat això encara s’ha denotat que manca un treball important perquè moltes realitats confrares de Catalunya no han pogut participar-hi.
El dissabte al dematí va arribar un altre grup de congressistes, entre d’altres també de Mataró, que van ser rebuts en el Palau de Congressos. Després de la rebuda i d’un breu esmorzar es va accedir a la sala de congressos per escoltar les dues ponències principals. Va obrir l’acte el Sr. André Payret, President de l’Arxiconfraria de la Sang, i van seguir les paraules d’agraïment del Batlle de Perpinyà, Il·lm. Sr. Jean-Marc Pujol, i del bisbe de Perpinyà, Mons. André Marceau. Va tancar la presentació el Vice-president del Consell General de Confraries, Sr. Marcel Mateu.
Intervenció del batlle de Perpinyà il·ilm. sr. Pujol.
La primera, a càrrec de la Sra. Josainne Cabanas, de la Confraria de les Espines, de Sant Mateu, versava sobre la influència que va tenir Sant Vicenç Ferrer en la configuració de l’espiritualitat i la devoció del seu temps. Com deia la ponent “Sant Vicenç Ferrer va fer un rei i va desfer un papa”; la seva personalitat era coneguda i respectada per tot arreu, i va ser un predicador incansable que va renunciar a les comoditats de la seva vida al servei de Benet XIII per dedicar-se a la difusió de l’evangeli. Les seves prèdiques van donar grans fruits espirituals, i fruit de la seva estada a Perpinyà es va fundar l’any 1416 l’Arxiconfraria de la Sanch, l’entitat mare de la Setmana Santa de Perpinyà.

Moment de les conferències.
La segona ponència, a càrrec del Sr. Raymond Sala, versava sobre un fenomen religiós i etnogràfic molt important al sud de França: la Santa Tomba d’Arles-sur-Tech. Es tracta d’un sarcòfag de marbre, datat al segle IV o V després de Crist, que es troba a l’església de d’Arles i que durant un temps va custodiar els cossos de Sant Abdó i Senén, màrtirs. Per un estrany fenomen que encara no s’ha pogut aclarir, la tomba, que està tapada amb una gruixuda llosa, s’omple d’aigua ella sola. Aquest fenomen inexplicable va despertar la curiositat i la devoció de molts francesos, i s’ha atribuït a l’aigua d’aquesta santa tomba propietats curatives. De fet, dins la bossa de congressista hi havia, com a obsequi, un petit recipient amb aigua de la santa tomba.
Després de les dues ponències principals, es van escoltar les comunicacions, una per cada ciutat que ha organitzat un congrés de Setmana Santa i també es van respondre a algunes de les preguntes de grup proposades en els grups de treball. Com a cloenda de l’acte, es va procedir a l’elecció de la nova seu del proper Congrés Català, honor que va recaure en la ciutat de Tortosa. 
Moment de la recepció de la medalla del congrés al representants de les diferens ciutats.
Es va obsequiar amb la medalla del Congrés a totes les Ciutats que han organitzat els cinc congressos anteriors.

El dinar va fer-se a la setena planta de l’edifici del palau de Congressos, en un ampli i agradable espai on es van repartir els congressistes en taules que duien noms de sants. A l’exterior, per desgràcia la pluja queia sense parar deslluint unes precioses vistes de la ciutat. El dinar va ser bo i variat, destacant sobretot el formatge i el vi, típics d’aquella regió.
Entrada al Palau dels Reis de Mallorca.
Entrada a la capella del Rei.
Intervenció de la coral Bompas canta.
A la tarda, després del dinar, es va fer una visita al Palau dels Reis de Mallorca, un bell exemple d’arquitectura gòtica civil, i un dels símbols de Perpinyà. El palau havia estat el centre del Regne de Mallorca, un petit reialme sorgit del testament del Jaume I de Catalunya i Aragó, que va durar poc temps abans de tornar-se a reintegrar a la Corona. Després s’havia utilitzat com a caserna militar.
La pluja i el mal temps van impedir que es gaudís com calia d’aquell espai, més propi d’un conte de fades d’altres temps. A la capella del rei, en el segon pis, es va obsequiar als congressistes amb un concert coral, a càrrec del Cor “Bompas canta”. El concert constava de dos parts, una primera part més “clàssica” amb un repertori basat en peces molt simbòliques de l’imaginari català, com ara la Santa Espina, Pirineu o Muntanyes del Canigó; la segona part, molt més divertida, anà a càrrec del diaca Mn. Jean-Michel Zanon, cantant solista, que oferí el seu repertori de música en català, basada en els ritmes de la nova cançó francesa. Com a cloenda d’aquell concert es cantà l’Estaca de Lluis Llach. Després, en una de les grans sales del palau, es va fer el sopar-aperitiu.

El Crist de la Sanch portat entrant a Sant Joan Baptista.


El Crist de la Sanch.
Confrares de la ciutat de Mataró.
Confrares reusencs.
A l’endemà es va haver de suspendre la processó, que havia de recórrer els carrers de Perpinyà que voregen la catedral de Sant Joan, ja que la pluja era molt intensa. Directament ens vam reunir en una de les capelles del claustre de l’antic convent dels Dominics de Perpinyà (anomenat popularment el “Campo Santo”) per canviar-se i revestir-se amb els hàbits i vestes pròpies de cada confraria.
Confrares de Mataró.
Es va accedir directament a la catedral per la sagristia, i els congressistes es van posicionar a la porta del temple, esperant l’arribada de la imatge del Sant Crist.Tot seguit es va iniciar la Missa Pontifical, presidida per Mons. André Marceau, bisbe de Perpinyà. La catedral estava plena, amb unes 500 persones reunides. La processó, iniciada amb tots els congressistes revestits amb vesta, concloïa amb la imatge del Sant Crist, que es va dipositar en el presbiteri. L’Eucaristia es va celebrar amb una dignitat extraordinària, i va sorprendre la naturalitat i el “bon rotllo” amb el que actuaven tots el que allí estaven reunits.
L’escolania de la catedral va interpretar magistralment el seu repertori, que anava des de peces de polifonia, barrejades amb cant gregorià fins a la música moderna de Taizé, acompanyada per l’orgue. Les lectures es van llegir en francès i català i la litúrgia va estar molt cuidada. Acabada l’Eucaristia els congressistes van aprofitar per fer-se fotografies commemoratives als peus de l’altar.


Tonalitats i vestes diferents en la realitat confrare catalana.
Acte seguit es va fer el dinar al palau de congressos, sempre amb una qualitat exquisida. Acabat el dinar, i sempre sota la pluja incessant, ens vam acomiadar tots plegats fins a al propera trobada, que serà a Tortosa el 2015.

Servents de Maria de la Congregació dels Dolors. 
Confrares de la Confraria de Jesús Captiu i Nostra Sra. dels Dolors.

Representant de Mataró exposant les conclusions del grup de treball.
Veieu en l'espai web picassa altres imatges del congrés clicant aquí.

Informar als confrares que vulguin saber més informació sobre el correu, o disposar dels materials de treball que en propers posts es facilitarà. També us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del correu setmanasantamataro@yahoo.es .

Potser t'agraden aquestes entrades