 |
| La Mare de Déu dels Dolors sortint de Santa Maria. |
El pòrtic de Setmana Santa està obert. Divendres de Dolors dóna oficialment per inaugurada la Setmana Santa catalana.
 |
| Sortida de Santa Maria. |
Un Divendres de Dolors que a Mataró es concentra en el record dels difunts a la capella dels Dolors, i per altra banda es realitza la processó austera però elegant de Maria al Peu de la Creu.
A diferència d'altres anys quan surt la Mare de Déu de la Basílica de Santa Maria en aquesta ocasió el calendari de l'any va posar l'escenari de negra tarda-nit i ajudar a crear aquest clima d'acolliment, d'espiritualitat i de recordar el plor sagrat d'una mare.
La sortida de Santa Maria va ser estrepitosament silenciosa. El públic assistent es combinaven amb la serietat i foscos dels portants i amb el seu silenci contemplaven la Reina dels Cels disposada a processionar pels carrers de la ciutat.
El silenci només va ser trencat pels aplaudiments espontanis un cop que el Misteri ja havia sortit de la Basílica i acte seguit es va començar l'acompanyament musical amb la marxa reial, només designada pels confrares a Nostre Senyor i a la seva Mare, la Reina del Cel.
Va començar la processó que va estar acompanyada musicalment per l'estil característic de l'Agrupació Musical de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors, i també per les confraries i germandats de Mataró que amb els seus estendards van fer acte de presència i demostració de la cohesió entre aquestes entitats mitjançant la Comissió de Setmana Santa de Mataró.
 |
| El Misteri pel seu pas per Sant Francesc d'Assís. |
La foscor de la tarda nit, només es feia de cop i volta llum a través de la multitud de flashes de les càmeres de fotos de públic que volien recollir una imatge de la Dolors. Inclòs els aficionats o improvisats fotògrafs amb total respecte s'afanyaven per a prendre la imatge i destorbar el mínim a una germandat que honra a la seva Mare de manera tan solemne.
El seguici processional va sortir del Centre Històric de la Ciutat fins arribar al barri de Rocafonda. Abans però, en el tram de la Esperança van passar davant de la parròquia de Nostra Senyora de l'Esperança on el seu rector a peu de temple els va rebre al seu pas.
A l'entrada a l'avinguda Pablo Picasso nombrosos veïns i veïnes del barri esperaven al carrer. Es van escoltar algunes improvisades Saetas, i des d'aquí fins a la casa Germandat va haver-hi un tumult de veïns i confrares que arropaven el Misteri fins al final.
A l'arriba a la Casa Germandat es va fer una oració conjunta i va cloure amb la finalització musical de l'Agrupació.
"M'he tret una espina, he pogut portar a la Mare de Déu.... em sento feliç" deia un dels portants a uns coneguts després de treure's el verduguet al final.
 |
| Acompanyaments darrera el Misteri. |
En aquest vídeo podeu apreciar l'estrepitós silenci de la sortida des de la Basílica de Santa Maria.
Veieu a continuació algunes imatges més del fotògraf Santi Flores.
 |
| Els petits confrares davant Maria. |
