Per primera vegada les parròquies de Santa Maria i de Sant Josep compten amb el mateix rector. És mossèn Segimon Garcia, nascut l’any 1941 a Salamanca i arribat a Catalunya amb la seva família quan encara era un infant. Segon de cinc germans en el sí d’una família humil, va cursar estudis de Comerç, de Filosofia i de Teologia, i ha transmès el missatge de l’Evangeli als feligresos d’un bon grapat d’esglésies de les comarques de Barcelona. Després de tres anys a Sant Josep, ara assumeix també el repte de portar les regnes de la basílica de Santa Maria succeint mossèn Barat.
Se li multiplica la feina.
Sí, certament aniré més enfeinat, però del que es tracta és de comptar més amb els seglars. El cristià laic també forma part de l’Església i se l’ha de tenir més en compte, no tot ha de recaure en el mossèn. No vull introduir gaires canvis, mossèn Barat va fer una gran tasca, però sí que voldria ja des de bon començament comptar al màxim amb els seglars, amb el Consell Parroquial, amb les entitats... Sense que mai m’ho hagués plantejat com a objectiu personal, sí que he de dir que per mi és un orgull ser el rector de Santa Maria, una de les basíliques més maques de la província de Barcelona, i ser així un successor del Dr. Samsó.
Per què es pren la decisió d’agermanar les dues parròquies?
No és, com s’ha dit, per manca de capellans, sinó perquè pensem que hi ha coses que es poden fer perfectament en comú. En part és una forma d’estalviar recursos.
Ho notaran d’alguna manera, els feligresos?
De moment penso que no. Tot i així potser hi haurà coses que caldrà replantejar-les. Per exemple, les celebracions de les festes més importants, com el Nadal, el Dijous Sant, la Pasqua... Un dels meus somnis és celebrar una Missa del Gall ben preparada, amb una basílica de Santa Maria plena. Es tracta d’una basílica molt important i cal tenir cura de la dignitat de les celebracions.
A nivell d’imatge?
La imatge pot ser més o menys important, però quan parlo de dignitat em refereixo a que s’han de dir coses que serveixin als feligresos. L’Evangeli ha de ser el centre de les nostres accions, del nostre missatge. I hem de ser una casa acollidora, oberta, i estar al costat dels més necessitats. Si volem ser una Església creïble ho hem de fer amb el testimoni de la nostra pròpia vida. Les celebracions han de ser dignes, però no per l’estètica, sinó que ens serveixin d’alguna cosa. L’Església, si no és servidora, no serveix per res.
És el camí que proposa per fer que vagi més gent a Missa?
És un fet que les nostres esglésies estan mancades de jovent. L’assistència a la celebracions ha minvat molt. De totes maneres val la pena dir que potser no es va a Missa però hi ha moltes persones que cada dia viuen els valors cristians, gent compromesa amb la solidaritat, amb el 3r Món... Persones generoses, que es donen als altres... No es pot mesurar la religiositat de la gent només per si va o no va a Missa.
De joves, fa uns dies a Madrid amb la visita del Papa n’hi havia uns quants...
Hauríem de fer una crítica i una valoració del tipus de joves que hi van anar, si representen la joventut cristiana. La veritat és que no vaig estar gaire atent a la trobada.
