dilluns, de juliol 11, 2011

Segona part de l'entrevista a Salvador Domínguez.

  Entrevista d'avui.
Continuem amb les entrevistes de persones confrares de la ciutat de Mataró, en aquesta ocasió us oferim la segona part de l'entrevista a en Salvador Domínguez. Podreu trobar aquí la primera part, on hi ha un magnífic recull i vivències personals de les antigues processons
Salvador Domínguez, portant del Sant Crist de l'Agonia, fundador de la Confraria i ex-president de la Comissió de Setmana Santa de Mataró.
El Sant Crist de l'Agonia al Divendres Sant  2011


Salvador, tornem al moment actual des de la recuperació de les processons a la nostra ciutat. Vostè va ser fundador de la Confraria del Sant Crist de l’Agonia, i del Via Crucis de la Llàntia...

Sant Crist de l'Agonia Processó 1991
Mns. Martínez Sistach al Via Crucis 2011
Si, la nostra Confraria és recent, però enguany hem celebrat el XXVè vVia Crucis, que vàrem començar l’any 1987. Durant molts anys es va fer pel barri de la Llàntia, però en l’any de l’aniversari hem volgut fer el recorregut dels primers anys sortint de Cirera fins a la Llàntia. 


Estem molt orgullosos no només pels vint-i-cinc anys, sinó per l’organització, la participació dels “portants”, persones que ens acompanyen...i com no aquest any que hem pogut comptar amb la presència del Cardenal Monsenyor Martínez Sístach a l’inici del Via Crucis a la Parròquia de la Sagrada Família de Cirera , que ens va dedicar unes paraules d’agraïment a tots i totes, i sobretot als “portants”, ja que n’hi havíem dels de la Confraria del Sant Crist de l'Agonia de la Llàntia, Cardedeu, Badalona Masnou, Premià de Dalt, Vilassar de Mar i Santa Maria de Palautordera.

És durant aquest vint-i-cinc anys que hem fundat la Confraria del Sant Crist de l’Agonia, a més de tenir molts goigs i alguna que altra ombra. 


Moment del Via Crucis durant la nit.
I com diríeu que és el moment actual de la Setmana Santa a Mataró?
Moment del recorregut del Via Crucis 2011
Les processons estan en el punt més àlgid, gaudeixen d’aquest moment perquè són autònomes, perquè són independents... en definitiva, van per lliure i no tenen que donar cap mena d’explicació a ningú. Em refereixo a totes les processons que fa cada confraria, germandat, Armats de Mataró i que en són un nombre molt considerable. 

El Sant Crist de l'Agonia a la Processó de 1993
 En canvi la processó ja és una altra història, referint-me a la Processó de Divendres Sant que s’organitza de forma conjunta.  Aquesta ha de ser de tothom i de cap de les maneres pot ser una derivació de “les processons” de cadascú. La Processó del Divendres Sant ha de ser única i tothom devem estar al seu servei i no pas a l’inrevés. Hem de tenir present que malgrat totes les dificultats – i que al principi varen ser moltes – hem aconseguit lo més fàcil, que ha sigut arribar al dia d’avui. El futur, depèn de tots nosaltres, em refereixo als membres de confraries i germandats.
I què ha canviat ara de les processons d’abans?
Vista del Sant Crist a la Processó de 1992
Han canviat moltes coses des d’aleshores: les processons actuals com és natural canvien amb els temps.

En el passat la Setmana Santa era d’absolut recolliment, la vida gairebé es paralitzava donant la sensació que alguna cosa estava passant. El rellotge de l’Església deixava de donar les hores, el telediari no s’emetia, gairebé diria que fins i tot els nens deixaven els jocs de carrer per n pertorbar el silenci gairebé absolut que hi havia en elles. Eren dies per anar a recórrer monuments, visitar esglésies i admirar les imatges dels passos de Setmana Santa.



Ara és diferent. La vida continua igual, però no es nota per a res que és Setmana Santa: bé potser perquè la gent agafa el cotxe i marxa de la ciutat! Res canvia em aquests dies; només el fet que tal dia surt aquesta o aquella processó. Això si les processons d’ara són molt bullicioses: gairebé cada confraria o germandat té la seva pròpia banda de tambors i cornetes, es canten “saetes”, se celebren  “trobades/ Encuentros”, es victoreja a les Verges i els Sants... en definitiva són dues maneres diferents de sentir i de viure la Setmana Santa.

El que no dóna lloc a dubtes és que abans i ara les persones ho vivíem amb el màxim de respecte i devoció, que no entenen ni de temps passats ni actuals: aquests perduraran en els anys. 
Detall del Sant Crist durant el Via Crucis.

Un confrare experimentat com vostè que li diria a tot aquest jovent que darrerament s'apropa a les confraries?
A aquest joves que s’apropen atrets per la Setmana Santa o aquells que s’apropen per primera vegada hi ha alguns que ho fan per a conèixer-nos o per curiositat. A aquests els hi diria que vegin que és una Confraria, com es viu la Setmana Santa, com es prepara, que preguntin als seus amics/gues que fan comentaris de com són, ja que molt d’aquests ja pertanyen a alguna confraria.


A la resta només els hi diria que es donin una oportunitat a ells mateixos per a comprovar si poden sentir-se atrets per aquests sentiments que tenim els que ja pertanyem a una confraria,