Entrevista d'avui.
Continuem amb les entrevistes de persones confrares de la ciutat de Mataró, en aquesta ocasió us oferim l’entrevista a:
Cristina González, capatàs de la Hermandad de la Soledad i membre de la Comissió de Setmana Santa.
Cristina, des de quan estàs immersa en el món confrare a la ciutat de Mataró?
Des de fa aproximadament 21 anys. A casa meva no hi havia ningú dins d'aquest mon i desprès d'anar un parell d'anys a veure la nostra Setmana Santa, vaig decidir que volia formar-ne part, i així va ser. Poc desprès va comportar la participació d'altres membres de la meva família.
Quina és la teva funció a la confraria.
Ara mateix, a més de la capatàs sóc una de les vocals de la meva germandat i membre de la Comissió de Setmana santa, són funcions que m'agraden i molt! Puc ajudar a la meva germandat i a la Comissió amb tot allò que se i que puc fer. Penso que es necessita gent jove per tal d’empènyer amb força cap a una Setmana Santa sempre viva a la nostra ciutat
Ésser capatàs que suposa per a tu.
El fet d’ésser capaç comporta molta responsabilitat i emoció, però alhora molts mals de cap, ja que, ets la "responsable" del pas i per qualsevol cosa sempre has de donar la bona cara. Tot i això, són més les emocions i sensacions positives que no pas el grau dels petits problemes.
El vostre pas processional és portat només per dones. Teniu més dificultats per assajar, per portar-lo... Penso que més dificultats si en tenim. Quan hi ha petits problemes a les llars normalment són les dones les que s'encarreguen d'aquests, no hem d'oblidar l'ocupació de tenir cura als peques i la pròpia casa, i això moltes vegades perjudica els assaigs. És difícil fer coincidir a les 40 dones i això no ens beneficia gaire.
I per portar el pas també sorgeixen dificultats. Per sort i/o desgracia, no tenim la mateixa força que un home, però, de moment ho podem anar portant! Encara que, en ocasions hem de prescindir d'alguns detalls del nostre pas.
Com veus la Setmana Santa avui a Mataró?
Penso que Mataró cada vegada fa més multitudinària la nostra Setmana Santa i això m'omple de felicitat. No obstant això també comporta problemes organitzatius que poden provocar mals entesos. Hem de seguir treballant per a que tot això no faci que una de les nostres setmanes grans se’n vagin en orris. Cada vegada es veu gent més jove entre les confraries i germandats, però també al carrer. Aquest fet ens ha d'ajudar a seguir lluitant per fer-ho bé! Entre tots i totes farem que la Setmana Santa no sigui com a quelcom actic o per a la gent gran.
