dimarts, d’abril 11, 2006

LA SETMANA SANTA

LA IMPORTÀNCIA I LES DIMENSIONS DE LA SETMANA SANTA DE MATARÓ

Manuel Seliva, Delegat Arxiprestal i Consiliari de la Comissió de Setmana Santa.

La Setmana Santa de Mataró és ara una tradició que s?ha anat consolidant amb grans esforços durant uns quants anys. La Processó general del Divendres Sant a Mataró ha calat entre els nostres conciutadans fins a convertir-se un dels senyals que ens identifiquen. Evidentment, les processons són actes de religiositat popular, però amb repercussió social i dimensió cultural. Això és ja una realitat.
La nostra Processó és coneguda a Catalunya i en molts lloc de l?Estat espanyol. Al Congrés Internacional de Germandats i Confraries, celebrat a Sevilla, es va fer una menció de la nostra Processó general de Mataró, com a una bona referència. L?Arquebisbe de Sevilla ens va felicitar. Igualment al Congrés de Catalunya celebrat a Tarragona l?any 2002, l?Arquebisbe de Tarragona (actual arquebisbe de Barcelona-Maresme) en la seva ponència va parlar del cas concret de les celebracions populars de la Setmana Santa de Mataró, que inclòs s?acaba d?una forma correctament litúrgica amb la celebració del Diumenge de Pasqua amb la participació del Armats i de totes les Confraries i Germandats.

LA SETMANA SANTA


La Setmana Santa és la més important de l?any per a la fe dels cristians. Durant aquest dies els cristians vivim més intensament els misteris fonaments de la nostra fe cristiana. Per això. Fent el memorial, celebrem la Passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Ens recorda que la vida és un camí que passa per la Jerusalem de l?amor, de la lluita, del sofriment, de la mort i de la resurrecció. Però aquest memorial no és solament un recordatori, sinó un tornar a fer present l?acció salvadora de Jesucrist. Ell és el protagonista principal.
Va començar a Galilea, i va recórrer tot Palestina anunciant la Bona Nova de Déu: feliços els pobres, els qui ploren, els compassius, els qui treballen per la pau, feliços els nets de cor, els perseguits pel fet de ser justos...
Va fer realitat aquesta Bona Nova curant malalts, aixecant ànims abatuts, acostant-se als qui eren discriminats, convidant tothom a portar Déu al cor.
Els responsables religiosos d?Israel, i els dirigents polítics romans, van decidir treure?s del davant aquell personatge, perquè amb les seves paraules i els seus fets obria el camí d?una manera nova de viure, que s?oposava a les seves rigideses i a la seva prepotència.
La Setmana Santa posa en relleu l? amor de Déu en­vers tota la humanitat, la més bella història d?amor. I ens invita a reviure la prova suprema d?amor, els moments finals del camí de Jesucrist, en fidelitat a allò que havia viscut
Després de la pregària a Getsemaní, Pare meu, si aquesta copa no pot passar de llarg sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat (Mt 26,42), Jesús s?aixeca decidit...

DIUMENGE DE RAMS
Jesucrist entra a Jerusalem muntat en un ase, aclamat per tot el poble, com el rei de la pau. i nosaltres volem seguir-lo en el seu camí.
Allà, a la ciutat santa, ens mostrarà definitivament el seu amor, fins a la mort...

DIJOUS SANT
Aquest amor etern i gratuït de Déu es manifestà en el sopar pasqual del Dijous Sant. Jesucrist ens estimà fins a l?extrem i ens donà el seu cos i la seva sang com a aliment de comunió. En el cenacle aquest oferiment fou incruent.
Jesús renta els peus dels seus deixebles com a signe d?entrega total, i els deixa el pa i el vi de l?Eucaristia per ser amb ells per sempre. I nosaltres volem estimar com ell, i volem alimentar-nos del aliment que ens ha deixat, el pa de la vida.

DIVENDRES SANT
El Senyor lliurà cruentament el seu cos i la seva sang el Di­vendres Sant en la creu del Calvan. La creu de Jesús manifesta el rostre de Déu i és profundament humana. La creu fa entendre el veritable sentit del dolor i del sofriment, que acompanya la vida dels homes.
Jesús, morint en creu, manifesta de manera ben palesa l? amor de Déu envers tots els homes i totes les dones de la humanitat.
Jesús mor a la creu, en el suplici dels esclaus, com a culminació de tot el que ha estat la seva vida. I nosaltres li agraïm profundament tot això que ha fet i, davant la seva creu, el reconeixem com a únic Senyor i únic camí de vida.
En la creu de Jesucrist el dolor i la mort s?abracen amb l?amor i la vida. La creu es va convertir en el signe de l? amor fidel de Déu perquè és portador de vida.
El Divendres Sant condueix al Diumenge pasqual en Déu fet home i també en tot home estimat per Déu.
DISSABTE SANT

Jesús és al sepulcre, a la terra dels morts. I nosaltres, en silenci, vetllem i esperem amb fe.

DIUMENGE DE PASQUA
Jesús ha triomfat per sempre del mal i de la mort. Déu l?ha ressuscitat! i nosaltres, amb tota la joia, el celebrem i l?acompanyem, perquè volem viure com ell i volem que la seva vida arribi a tothom.


Per tot això la Setmana Santa ens convida deixar-nos envair pel record de la passió, la mort i la resurrecció de Jesús.
La vivència de la passió de Jesús (els seus sofriments, les seves humiliacions, la seva paciència, la seva generositat) pot guarir la nostra memòria: pot alliberar-la tant del llast que sovint l?enfonsa en records estèrils com de la temptació de nodrir el ressentiment per greuges rebuts i, en canvi, convertir-la en una font de comunió amb els altres, de solidaritat amb el proïsme i d?amor generós amb el Pare.
Podem practicar aquest eficaç consell: No et planyis, mai! Perquè quan un ha après a no compadir-se ell mateix, s?ha desempallegat de la meitat dels seus sofriments presents i futurs. La Setmana Santa pot constituir-ne un bon aprenentatge. I ens hi pot ajudar aquesta esplèndida pregaria d?un jove francès, cec:


Senyor, quan tingui fam, doneu-me algú a qui alimentar;
quan tingui set, doneu-me algú a qui donar aigua;
quan tingui fred, doneu-me algú a qui vestir;
quan estigui trist, doneu-me algú a qui consolar;
quan em pesi massa el farcell, doneu-me la càrrega d?altri per portar;
i quan tingui necessitat de tendresa, feu que algú em demani la meva.