Al voltant de l'any 1240, l'actual Itàlia estava envoltada per diferents guerres civils.
Set mercaders florentins, animats per un ideal de fraternitat evangèlica i per un amor especial a la Mare de Déu, van decidir retirar-se en soledat per pregar en comunitat i dedicant-se a la penitència i la contemplació.
Després de donar tots els seus béns a les esglésies més pobres, van abandonar els seus negocis i es van traslladar a Mont Senario, prop de Florència.
Allà van començar una vida gairebé d'ermità. Pregaven junts, vivien del seu treball, cantaven, es dedicaven a l'oració solitària i el silenci per mantenir-se en l'escolta de la paraula de Déu.
Tot i això, van començar a assessorar a persones que presentaven dubtes, complicacions... poc a poc es va anar estenent la seva fama de santedat, i amb el temps van anar conformant una gran família.
Així doncs, mantenint el nom dels Servents de Maria, van decidir impulsar un Ordre inspirat en el tipus de vida instituït pels Apòstols, tot seguint la regla de Sant Agustí.
Van anar abandonant l'individualisme i van esdevenir un tot per a Maria.
Les seves restes descansen a Mont Senario, on havien viscut fraternalment. Buoinfiglio, Bonagiunta, Manetto, Amadio, Ugoccione, Sostegno i Alessio, van ser proclamats Sants en 1888 pel Papa Lleó XIII.
