Avui comença la Quaresma, temps dedicat a la "conversió de cor".
L’Església ens convida a viure aquest esperit de conversió fent créixer en nosaltres els valors de l’evangeli, de manera significativa aquells proclamats per Jesús en les Benaurances i que més ens identifiquen amb les necessitats d’aquest món: justícia, sobrietat, solidaritat, servei, proximitat, estima, llibertat, alegria de cor…
La imposició de la cendra ens recorda que:
la nostra vida a la terra és temporal,
es caracteritza per un constant creixement, tant interior com exterior i,
el nostre destí és la trobada definitiva amb Déu Pare.
Les paraules que es fan servir per a la imposició de la cendra, són:
“Converteix-te i creu en la Bona Nova de Jesucrist”
“Recorda’t que ets pols i en pols et tornaràs”
“Concedeix-nos, Senyor, el perdó i fes-nos passar del pecat a la gràcia i de la mort a la vida”
Origen del costum de la imposició de la cendra.
Antigament els jueus acostumaven cobrir-se de cendra quan oferien algun sacrifici i els ninivites usaven la cendra com a signe del seu desig de conversió de la seva vida dolenta envers Déu.
Durant els primers segles de l’Església, les persones que volien rebre el sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra al cap i es presentaven davant de la comunitat vestit amb un “hàbit penitencial”. Això representava la seva voluntat de penediment i canvi.
L’any 384 d.C., la Quaresma va adquirir un sentit penitencial per a tots els cristians. Així, des del segle XI, l’Església de Roma acostuma posar les cendres en iniciar els quaranta dies previs a la Pasqua, com a expressió de penitència i de conversió. També, aquest període de quaranta dies (la Quaresma) va servir per preparar aquell que havien de rebre el Baptisme a la Vetlla de Pasqua, imitant Jesús amb els seus 40 dies de dejuni al desert.
Les cendres que es fan servir s’obtenen cremant els palmons usats el Diumenge de Rams de l’any anterior. Això ens recorda que allò que va ser signe de glòria, aviat es redueix a no res.
La imposició de la cendra és un costum que ens recorda que algun dia morirem i el nostre cos es converteix en pols.
Però, a la vegada, de la terra bona, que té llavors, llaurada, regada i cuidada, encara que sembli morta, està naixerà la vida. Així, després de la Quaresma, temps de conversió i preparació, vindrà la Pasqua, temps de vida, d’alegria i de resurrecció.
Ens ensenya que tot allò de material que tenim aquí, a la terra, s’acaba. En canvi, tot allò de bé que vivim i fem, serà el nostre equipatge vers la trobada definitiva amb Déu Pare. Quan el sacerdot ens imposa la cendra, demana de nosaltres una actitud de voler millorar, de voler ser amics de Déu.
