Diada de la Mare de Déu del Remei, les mares de Déu trobades a Catalunya

Caldes d'Estach celebra avui, com molts pobles de Catalunya, la seva festa major dedicada a la Mare de Déu.

Una diada on és presenta la festa de la Nativitat de Maria i dia escollit per celebrar les maresdedéus trobades arreu del Litoral Català i Valencià.

Santa Maria de Caldes d'Estach, recorda, reviu i commemora aquesta data, que és la seva festa major: la troballa al poble de la Mare de déu del Remei fa segles.

Una troballa, que recullen textos del s. XV on es viu que el cel va permetre l'aparició a Caldes de la imatge de Maria, sota l'advocació del Remei, per donar consol a tot el poble i unir al vilatans en la fe.

Una festa i tradició encara viva, i que dona sentit a la celebració.

Bona diada de la Mare de Déu del Remei, la nativitat i les maresdedéus trobades.

La nativitat de Maria

Avui dia 8 de setembre se celebra la festa de la Nativitat o naixement de la Mare de Déu arreu del món catòlic. Una festa que es remunta fa segles i que recorda la santedat i la figura de Maria en el seu naixement, així com es fa en el dia del naixement de Jesús o Sant Joan Baptista.

Malgrat que als evangelis no concreta el naixement de la Mare de Déu, hi ha tradicions que diuen que era de la Casa de David o que havia pogut néixer a Nazareth o Betlem, existeix constància que la festa del naixement es remunta a als segles IV i VIII, amb gran rellevància al calendari bizantí i posteriorment a Occident.

Però també és una festa molt especial a les terres catalanes des de l'edat mitjana.

La segona celebració d'avui, la de les maresdedéus trobades té relació amb els fets i aparicions d'unes imatges de la Mare de Déu i com van ser trobades. És una diada molt concorreguda i important a tot el litoral occident del Mediterrani, sobretot a les terres valencianes, Catalunya i Andorra i que té a veure amb la pròpia tradició, història i devoció a la Mare de Déu.

Coneixement una mica aquesta diada:

Mare de Déu del Miracle de Balaguer ( foto J.Merino)

Les interpretació litúrgica

El calendari litúrgic denota unes diades que recullen la importància que té l’advocació mariana per als catòlics, que tenen a la Mare de Déu com a testimoni de fe i gran advocació, i que a Catalunya han anat tenint la seva festa popular associada i molt viscuda.

Mare de Déu de Núria

Les festes més conegudes són la de la Candelera el 2 de febrer, l’Encarnació, el 25 de març, l’Assumpció el 15 d’agost o el 8 de desembre amb la Inmaculada Concepció. Però també hi ha la coneguda com la de les maresdedéu.

El dia 8 setembre compleixen 9 meses de la gestació i es rememora la concepció i el naixement de Maria, la filla de Sant Joaquim i Santa Anna, dos vellets que no podien tenir cap fill.

Maria va ser la joveneta qui després seria l’escollida per a ser la Mare de Déu i mare protectora de tots els cristians. Una noia que ser protegida per Sant Josep qui la va acceptar després del seu somni amb l'àngel qui el recorda que el nadó es diria Emmanuel, o Déu amb tots nosaltres.

Així aquest dia s'ha aprofitat per recordar també aquesta festa a Maria, però que a Catalunya ha passat a anomenar-ne - com s'ha dit- de les marededéu trobades, a tenor de la tradició i la gran rellevància que va tenir.

Mare de Déu del Puigcerver

Les maresdedéu trobades a Catalunya

Mare de Déu de Meritxell

I es diuen trobades perquè diu la tradició, la interpretació o les llegendes que es van popularitzar a partir del s.XV, perquè van aparéixer les imatges que van ser amagades durant l'’ocupació sarraïna de part de Catalunya i València. Però la seva tradició es remunta segles abans.

Així les talles romàniques hieràtiques de les Verges es van amagar per evitar fossin destruïdes, cremades o trencades. I van ser fidels, pastors, viatgers o inclús animals els que les van anar trobant. I cadascuna d'aquestes té la seva pròpia història i rellevància i han plagat tot el territori-

De fet, Després de l’ocupació sarraïna van proliferar aquestes Marededéu i es van estendre.

També era important, que les ermites i temples que s’havien d’erigir en honor o custòdia de la imatge havien de ser allà on havien estat trobades o molt a prop com a lloc de culte, peregrinació o resar i demanar la protecció de Maria.

De fet, va haver-hi tota una explosió de cultura, creença i vivències al voltant de Maria, sobretot entre els segles XII i XIII i es va anar estenent per tota la península i que ha arribat fins els nostres dies.

Si cerquem les festes locals o moltes festes tradicionals o majors de Catalunya moltes coincideixen amb la festa de la seva Marededéu, ja sigui a l’agost o avui 8 de setembre. Una excepció és la Mare de Déu de Montserrat, que té una diada pròpia al 27 d'abril.

Mare de Déu d'Urgell.

Fent-ne un breu repàs, hi ha les Marededéu de les Valls (Andorra), , Mare de Déu de la Serra (Montblanc), Mare de Déu del Tura (Olot), Mare de Déu del Mar, Mare de Déu del Pi, , Mare de Déu del Miracle ( Balaguer també), Mare de Déu de Bellulla (Canovelles), Mare de Déu de Bellvitge (Barcelona), Mare de Déu del Claustre (Solsona), Mare de Déu Queralt (prop de Berga), Montgarrí, Mare de Déu de la Gleva (prop les massies de Voltregà), Mare de Déu de la Cinta (Tortosa), Mare de Déu de Massarúbies (Monpol a Lleida), Mare de Déu de Falgars (Regencós a Girona), Mare de Déu del Viver (Argentona), Mare de Déu de Meritxell (Andorra), Mare de Déu de la Misericòrdia (Perpinyà, Vinarós i Canet però no és ben bé trobada i és patrona del Maresme), Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes ( prop de Lleida), Mare de Déu de Brugers (prop de Gavà) , Mare de Déu del Remei ( Cornellà i Caldes d'Estrach, tot i que la imatge actual no és l'original perquè va desaparéixer), Mare de Déu de Rocaprevera (Torelló), Mare de Déu de la Salut o de les Neus (Ribera d’Ondara a la Segarra), Mare de Déu del Vilar (Blanes)....

Les valencianes de l’Avellà, Ortiella, de la Balma, de la Salut, del Do, del Campanar o Vallivana, del Rebollet... i també, per a visualitzar que va molt més enllà de Catalunya i València a Lleó hi ha la Virgen de la Zarza, de la Encina, de la Vega, del Monte, de Yecla, del Pino, de la Cueva, del Castrotierra... la de de Guadalupe (Extremadura i Mèxic) o Covadonga (Galicia) . Un exemple de la multitud que n'hi ha.

I les molt conegudes i populars a Catalunya com és la Mare de Déu de Núria, i també la de Montserrat tot i que la festivitat és el 27 d’abril o la Cinta el 4 de setembre. I com no, la tant estimada Mare de Déu d’Urgell, o la de Meritxell.

Bona diada de la marededéu.