15 de setembre festivitat de la Mare de Déu dels Dolors.

Pintura dels Dolors d'Antoni Viladomant a la Basílica de Santa Maria.

És una diada que també s'anomena Dolors Gloriosos i també es celebren d'altres advocacions relacionades com és la Pietat o les Angusties.  Hi ha constància de la seva celebració ja al s. XIV a Catalalunya i a tot Europa en el marc de l'impuls del catolicisme, tot i que els seus inicis es remunten al s. XIII de la mà dels servites italians.

Tot i que la data del 15 de setembre és recent i es remunta al 1913 de la mà de Pius X, a  Catalunya també hi ha un altre dia de memòria dedicat als Dolors, que és el divendres anterior al Divendres Sant. I és un diada especial per la importància que tenia en el passat, totes les congregacions catalanes dels Dolors iniciaven els actes processionals i que fins i tot es considerava l'inici de la Setmana Santa vers el Diumenge de Rams. 

Però el 15 de setembre encara es manté en el calendari litúrgic per la seva relació amb el dia anterior que és l'exaltació de la Santa Creu: la relació de Maria amb la Creu, el calvari del fill i el dolor de la Mare.

 Maria no va fugir, va estar al peu de la Creu i en va ser testimoni.  Els Sant Evangelis deixen evidència d'aquest Dolor de  la mare davant el patiment de Nostre Pare Jesús. 

Imatge de l'acte d'inauguració dels 325 anys.

La Congregació dels Dolors a Mataró, l'entitat viva més antiga de la ciutat, 330 anys de presència. 

Una entitat que, malgrat els diferents daltabaixos al llarg de tants anys d’història, continua present i és una de les associacions més antigues actualment vives a la ciutat. Quan hom parla d’aquesta entitat ràpidament s’associa amb la joia arquitectònica de l’art barroc català com és el Conjunt dels Dolors i les obres del pintor del tricentenari Antoni Viladomat, les cases dels congregants de la baixada de Santa Maria que encara estan dempeus, la cripta d’enterraments o de l’antiga processó de Dijous Sant. El llegat i la petjada d’aquesta entitat a Mataró, però, va ser molt més preeminent.

En la funció cultural va ser tot un revulsiu: dinamitzaven obres de teatre representades a la Capella, donaven suport a artistes, fomentaven la música i organitzaven concerts amb la participació de músics i compositors de renom, com va ser el cas del mateix mn. Blanch autor de la Missa de Les Santes, i van arribar a tenir un arxiu musical propi.


Des de la seva fundació al 1693 van aportar un projecte en comú, igualitari i trencadís amb el tipus de societat de la seva època. Van superar les barreres dels estaments gremials del passat i de les desigualtats socials en funció del patrimoni, l’ofici o la procedència que eren tan importants per assignar estatus. Qualsevol persona en podia formar part.

Van a més, posar a mateix nivell homes i dones com a membres de la congregació no havent-hi cap diferència entre uns i altres. Unes característiques que avui dia estan com molt interioritzades, malgrat algunes desigualtats de gènere persistents, però que per a la Catalunya del s. XVIII era un gran pas endavant.

I així va ser durant una gran etapa d’esplendor i d’impuls, coexistint amb les transformacions socials de les dècades posteriors, els temps convulsos i el contexts polítics, on hi havia una gran independència de la vida parroquial de Santa Maria.

Passat el conflicte bèl·lic s’obrí una etapa de recuperació a mans de persones com Lluís Ferrer i Clariana o Rafael Soler i Fonrodona posant en valor la Capella dels Dolors, el llegat de l’entitat i visualitzar la tasca feta en el passat.

El moment actual.
Avui dia l’entitat encara és activa, viva i continua amb algunes de les seves funcions. N’és una més de la diversitat plural associativa de la capital del Maresme. Com elements més públics destaquem la participació a la Processó Nit del Silenci, que és l’acte religiós amb un major accent tradicional català i de l’antigor en un acte de manifestació religiosa al carrer, així com la Vestició de la Mare de Déu que recorda la vestició de les dones de la Casa dels Àustries, com a més destacables.

La imatge dels Dolors

La capella dels Dolors a Mataró.

Els set Sants Fundadors, de Ruben Terriza (2020). Al pas de Ntra. Sra. de los Dolores de Los Palacios

Al voltant de l'any 1240, l'actual Itàlia estava envoltada per diferents guerres civils.

Set mercaders florentins, animats per un ideal de fraternitat evangèlica i per un amor especial a la Mare de Déu, van decidir retirar-se en soledat per pregar en comunitat i dedicant-se a la penitència i la contemplació. 

Després de donar tots els seus béns a les esglésies més pobres, van abandonar els seus negocis i es van traslladar a Mont Senario, prop de Florència.

Allà van començar una vida gairebé d'ermità. Pregaven junts, vivien del seu treball, cantaven, es dedicaven a l'oració solitària i el silenci per mantenir-se en l'escolta de la paraula de Déu. 

Tot i això, van començar a assessorar a persones que presentaven dubtes, complicacions... poc a poc es va anar estenent la seva fama de santedat, i amb el temps van anar conformant una gran família.

Així doncs, mantenint el nom dels Servents de Maria, van decidir impulsar un Ordre inspirat en el tipus de vida instituït pels Apòstols, tot seguint la regla de Sant Agustí. 

Van anar abandonant l'individualisme i van esdevenir un tot per a Maria.  

Les seves restes descansen a Mont Senario, on havien viscut fraternalment. Buoinfiglio, Bonagiunta, Manetto, Amadio, Ugoccione, Sostegno i Alessio, van ser proclamats Sants en 1888 pel Papa Lleó XIII.

Vista de Mont Senario