Conferència a càrrec de Daniel Piñol Alabart.
L’Assumpció de la Mare de Déu, no és de la Selva, és un tema universal de
l’Església Universal. És la coronació o la dormició de la Mare de Déu.
Hi ha presència al Salm 44,10 molts de l’Edat Mitjana i com no, també
l’Apocalipsi la imatge de la Inmaculada Concepció Apocalipsi, 12-1-8. Torna a
parlar d’una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i
duia al cap una corona de dotze estrelles, que simula la Inmaculada Concepció
del barroc.
L’assumpció de la Mare de Déu prové del primer cristianisme. Hi ha detalls
de l’assumpció en textos apòcrifs, a l’edat mitjana i també a la llegenda que
apareix de forma gràfica en la Mare de Déu morta i la seva ànima que puja al
cel acompanyada pels deixebles i apòstols.
Aquesta iconografia es basa també en textos etíops i antic testament.
La festa de la Mare de Déu apareix a la litúrgia Gàl·lica el 18 de gener,
com a la visigòtica coincidint amb la Mare de Déu de l’Esperança el 18 de
desembre. I la Mare de Déu expectant és al desembre, però les de Setmana Santa
tenen un missatge diferent.
La Mare de Déu de l’Assumpció apareix en la litúrgia calano-narbonesa prop
de l’any 1.000 i s’estén a Tarragona, Tortosa i Lleida amb els canonges de Sant
Ruf, uns clergues d’Avinyó que difonen com viure en comunitat i com s’ha de
crear de nou, difonen la festa de la dormició.
Al s.XIV amb una expansió medieval com un element de salvació en la darrera
etapa de la vida, surt la Mare de Déu com mitjancera entre la vida i la mort.
Apareix llavors una litúrgia que apareix a València Elx, Mallorca i
l’Estany on hi ha presència de representació litúrgia de l’Assumpció i els
actors son celebrants. També sorgeix la de la Selva del Camp.
Al s. XIV apareixen aquets actes i processons perquè és important veure per
a poder viure. Abans de Trento aquestes representacions queden reduïdes a la
llitera a la Mare de Déu que s’instal·la durant una vuitada a la catedral. Es
reclòs dins dels temples i apareixen les famoses lliteres amb els apòstols. Hi
havia homes que es revestien d’apòstols i que recordaven els texts antics de la
dormició.
La Llegenda dorada de Jacopo Varazze del s. XIII parla que Maria desitja
trobar-se amb el seu fill. En alguns llocs a Corpus també surt o es porta
l’Eucaristia per un costat i es retroba a la Mare de Déu.
Apareix un àngel amb una palma. Porta un símbol que la palma és el nexe
entre la terra i el cel, no és un signe anecdòtic.
Hi ha una crida als apòstols a reunir-se amb Maria després d’anar per tota
la terra i predicar. Dins el misteri, els textos de la dormició diuen que es
reuneixen de forma miraculosa per acomiadar de la Terra a Maria.
També apareix Jesús que baixa del cel per acompanyar la mort al cel.
En alguns llocs apareixen jueus, que tenen un paper de dolents.
En el cas d’Elx hi ha un gran relat antic però sobretot molta teatralitat
del barroc. En el cas de la Selva es va intentar recuperar però l’essència.
També solien ser 1 o dues jornades. En el cas de Tarragona hi ha constància
de compra de fruites per a les autoritats, compres d’objectes per altres al
1388 o despeses de vigilants perquè ningú robés res, i això ho saben per
factures de vigilants de dos dies perquè la gent anava al temple i volien que
ningú robés a les cases.
El Manuscrit es va trobar a l’arxiu parroquial de la Selva, a una llibreta
de censos. Hi ha també creuades contra musulmans, goigs a la Mare de Déu i
segons el text diu que es va representar a Tarragona.
En el context del s. XIV va haver persecució dels jueus. S’associen com
dolents en l’Assumpció i alguns gràcies a la Mare de Déu es converteixen. També
apareixen diables que tenen noms de jueus.
També parla d’espais independents però que s’han de relacionar com escenes
repartides per l’església o per la plaça de Tarragona. A l’època medieval els
escenaris i els símbols eren molt potents i necessaris i posaven espais que
també son fora de l’Església com és una processó que venen de fora, l’espai del
carrer entra cap dins de l’església i tothom es posa al seu lloc.
El ciri Pascual en el moment de morir Maria es tanca i després quan puja al
cel s’encén. Jesús baixa a buscar l’ànima de Maria i després també quan
ressuscita. És Jesús que agafa la figura com si fos l’ànima, Sant Pere amb la
capa pluvial que és el celebrant perquè a la iconografia medieval és qui
celebra l’enterrament. Els jueus criden
i també hi ha altres escenes com el plor de María que vol trobar-se amb
Jesús. Amb la sepultura hi ha una
processó també amb Maria morta. En el cas dels jueus molt gestuals, qui volen
cremar inclòs el cos i la resta educats
pausats.
Continua seguint les notícies del congrés català aquí.
