dilluns, de setembre 14, 2020

14 de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu

Avui 14 de setembre és l'inici de curs a moltes confraries i germandats. Antigament era una diada amb un especial accent ja que coincidia amb l'Exaltació de la Santa Creu. També era el dia que les congregacions de la Puríssima Sang de Catalunya celebraven la seva festivitat. 

Congeguem com era la festa a Mataró. 
 
 
La festa de l’Exaltació de la Santa Creu descrita per Josep Manent
Antic Sant Crist Puríssima Sang de Mataró.
Font: Postal Fides, particular
L’any 1605, i sota l’impuls de la Confraria de Sant Joan Baptista dels fusters, es fundava a Mataró la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist. Aquesta era una devoció molt arrelada arreu de la Corona d’Aragó, sent la primera Confraria sota aquesta advocació fundada a la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona. Durant el segle XV, i gràcies a les predicacions de sant Vicenç Ferrer, aquesta devoció s’aniria estenent per tot el territori de la Corona d’Aragó, sent el propi sant l’encarregat de fundar l’any 1416 a Perpinyà la Confraria de la Puríssima Sang, que avui en dia encara existeix.
Com dèiem, l’any 1605 es va fundar una Confraria sota aquesta advocació a Mataró, que a poc a poc aniria creixent fins a esdevenir molt més important que la Confraria de Sant Joan dels fusters, fet que va portar a més d’una disputa i a que els fusters s’enduguessin la imatge del Crist a la veïna església de Sant Josep del convent dels Pares Carmelites. Aquesta disputa, ocorreguda a mitjans del segle XVIII, va fer que la Confraria de la Puríssima Sang entrés en decadència, arribant inclús a desaparèixer com a tal, fins que l’any 1817 va sorgir un grup d’antics confrares decidits a reorganitzar-la i recuperar l’antic esplendor que havia tingut. Amb el pas del temps, va esdevenir en una de les principals confraries de la ciutat, arribant a organitzar la processó de Divendres Sant.
El Sant Crist de la Puríssima Sang de Mataró, a l'interior de Santa Maria.
Tal i com es recullen en uns estatus de finals del segle XIX, la festa gran de la Confraria de la Puríssima Sang era el 14 de setembre, dia que els catòlics celebrem l’Exaltació de la Santa Creu. Gràcies al diari de l’arxiver mataroní Josep Manent, sabem com celebrava la Confraria de la Puríssima Sang aquesta festivitat l’any 1869. Tot seguit us oferim la transcripció:
En celebración de la fiesta que la Cofradía de la Purísima Sangre dedica cada año a Jesús Crucificado, ha tenido lugar en la Parroquia de Santa María la función siguiente:
A las siete de la mañana misa de comunión con plática preparatòria por el Reverendo Señor Viñets, beneficiado de la parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de Barcelona. A las diez, oficio solemne cantado al órgano, predicando sobre el Evangelio del día el Reverendo Señor Don Francisco Pla, Rector de dicha parroquial de Mataró. Por la tarde cantóse el himno a la Santísima Trinidad al órgano, ocupando la cátedra del Espíritu Santo el Señor Viñeta, quien con su elocuencia acostumbrada ensalzo el amor a la cruz, signo santo de nuestra redención. Finalizó la función con el miserere del Reverendo Don Manuel Blanch, maestro de Capilla de la misma parroquial, muy celebrado por los filarmónicos.
El decorado era sencillo pero imponente. Un damasco carmesí suspendido en una cornisa blanca y dorada caída de parte a parte de las galerías del presbiterio. La imagen del Mártir del Gólgota colocada en medio del velo purpúreo era iluminada por 150 cirios, sustentados por grandes candeleros dorados y por palmatorias que están colocadas frente los Apostoles de la nave del templo y además por treinta blandones colocados en la baranda del presbiterio.
El altar dedicado a dicha imagen fue también iluminado con profusión, llevando el Cristo la corona de plata que le regaló la devoción de los fieles.
 

L'Exactació de la Santa Creu a les confraries catalanes.


El  14 de setembre és la festa de l’Exaltació de la Santa Creu, que juntament amb la festa del 3 de maig d’Invenció de la Santa Creu són dues festivitats que recorden la troballa per part de Santa Elena de les relíquies de la Santa Creu, així com la recuperació segles després de Jerusalem als Perses. Aquesta devoció es va estendre ràpidament per tota Europa i va ser molt present a Catalunya fins fa algunes dècades, tot i que encara és viva a molt llocs.

Alguns municipis celebren també aquest dia, sobretot a Catalunya ( Valencia és més l’1 de juliol), també la festa de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Dia en que les congregacions de la Puríssima Sang del passat feia la seva gran celebració fora del calendari de Setmana Santa.


Purissima Sanch de Perpinyà
La Puríssima Sang havia estat una de les devocions més importants a Catalunya en el passat, des del seu impuls al s. XV.


L’origen de la devoció a la Puríssima Sang de Jesucrist va sorgir a l’edat mitjana als territoris de la Corona d’Aragó. Recordava el moment del vessament de sang de Jesucrist en el seu moment de ser clavat a la Santa Creu.

 Era una festa complementària al Corpus Chisti i arreu de l’antiga Corona d’Aragó es feien grans processons emulant la Puríssima Sang.




La primera Confraria de la Puríssima Sang tenia un caràcter local, molt centrat a la Barcelona de 1341 i poc a poc es va anar estenent arribant fins a Perpinyà de mans de Sant Vicenç Ferrer al 1416.

Segons hi ha constància en aquests anys es van anar creant confraries que tenien un passat gremial d’oficis a Sabadell, València, Sagunt (1492)Tarragona (1556), Castelló ( no hi data fundacional però si documentació i peticions de 1565), Sogorb, Alcover (sense datació exacta però als voltants s.XV), Reus (1577, tot i que St. Vicenç Ferrer va passar per la ciutat el 1410 i solia impulsar fundació congregacions de la Sang) , Tortosa (1558)Girona (1568), i més porteriorment a Mataró (1605), Lleida (entre 1607-1677) i la Selva del Camp (1617)....  o inclús en aquest segle com a Nules (Castelló) al 1940.

I va agafar tanta força al s.XVI que inclús el Consell d’Aragó va demanar una festivitat pròpia a la Santa Seu en més d’una ocasió, i va ser atorgada aquesta festa l’any 1577 per part de Pau III a petició de l’Arquebisbe de València. 

Mapa amb les congregacions i confraries de la Puríssima Sang actives avui a Catalunya. Font: Comissió Setmana Santa Mataró

La Puríssima Sang avui dia a Catalunya


Malgrat el pas dels segles, temps convulsos i canvis socials, avui dia la devoció a la Puríssima Sang encara és molt present.  Tenim encara congregacions i confraries, així com cossos de portants o imatge amb devoció popular important a:
  • Congregació de la Sang de l'Arboç
  • Arxiconfraria de la Purisima Sang de nostre Senyor Jesucrist de Barcelona a la parròquia del Pi
  • Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de La Selva del Camp
  • Crist de la Sant de la Seu d’Urgell a la parròquia de Sant Ot
  • Congregació Purissima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Lleida
  • Congregació de la Sang de Montblanc
  • Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus
  • Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrit de Tarragona
  • Confraria de la Puríssima Sang de Tortosa
  • Confraria de la Purìssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Vilanova i la Geltrú
  • Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Cambrils (antiga Reial Congregació, actual ereccionada l'any 2006)
  • Puríssima Sang de Falset
  • Confraria de la Puríssima Sang d'Alcover
  • Arxiconfraria de la Preciosissima Sanch de Nostre Senyor Jesucrist de Perpinyà.
  • També hi ha alguns cosos de portants del Sant Crist de la Puríssima Sang encara actius com els cosos de portants de la  Preciosíssima Sang i del Santíssim Nom de Jesús de Sabadell, el Crist de la Puríssima Sang de Girona…

Detall de les congregacions, confraries i cossos de la Puríssima Sang


    Amb motiu de la diada us adjuntem també un bell poema de León Felipe.
    Nada se ha inventado sobre la tierra más grande que la cruz.
    Hecha está la cruz a la medida de Dios,
    de nuestro Dios.
    Y hecha está también a la medida del hombre…
    Hazme una cruz sencilla, carpintero…,
    sin añadidos ni ornamentos,
    que se vean desnudos los maderos,
    desnudos y decididamente rectos:
    los brazos en abrazo hacia la tierra,
    el ástil disparándose a los cielos.
    Que no haya un sólo adorno que distraiga este gesto,
    este equilibrio humano de los mandamientos.
    Sencilla, sencilla….
    hazme una cruz sencilla, carpintero.
    Aquí cabe crucificado nuestro Dios,
    nuestro Dios próximo,
    nuestro pequeño Dios,
    el Señor,
    el Enviado Divino,
    el Puente Luminoso,
    el Dios hecho hombre o el hombre hecho Dios,
    el que pone en comunicación
    nuestro pequeño recinto planetario solar
    con el universo de la luz absoluta.
    Aquí cabe… crucificado… en esta cruz…
    Y nuestra pobre y humana arquitectura de barro…
    cabe… ¡crucificada también!” (León Felipe)