El Corpus a Catalunya avui dia.

Aquest cap de setmana se celebrarà arreu del món catòlic i en especial a alguns indrets com és el mediterrani, i en especial a Catalunya la festivitat del Corpus Chisti, o cos de Crist.

Aquesta és una festa dedicada fonamentalment a venerar l’eucaristia, que emula el cos de crist, on es fa present la resurrecció i es trasllada fora dels temples.

Segons diferents fonts històriques, existia en alguns indrets del mediterrani diferents formes de venerar el sagrament de l’eucaristia. Eren uns actes d’expressió pública per a manifestar que el cos de crist era present i que la resurrecció havia esdevingut davant els negacionistes.

El Papa Urbà IV va donar un impuls a aquesta festa medieval exaltant el cos de Crist i el 1316 es va estendre per tot el món de la mà de Joan XXII.

Amb el temps i dins del calendari litúrgic es va anar estenent i essent la principal festivitat d’algunes parròquies, pobles i ciutats. Sis cents anys després encara hi ha presència d’aquesta festivitat a Catalunya. Al Costumari català d’en Joan Amades es fa menció dins de l’apartat de festa del Corpus i la Primavera. Avui dia hi ha una gran rellevància d’aquesta festa a ciutats catalanes com Girona, Barcelona, Solsona, Sallent, Sitges Valls, Berga, Arbúcies, Tarragona... que mantenen la tradició de l’antigor. De fet Barcelona i Girona, van ser les dues ciutats 

després de Roma que es te constància d’aquesta celebració.

És veritat que va desaparèixer en determinats indrets però s’ha recuperat aquesta bella tradició en ciutats com Santa Coloma i Mataró. És veritat que també s’ha recuperat en altres indrets però ha perdut tota seriositat religiosa mantenint només la part popular i festiva d’algun element i donant un altre caire totalment diferent (Argentona és un clar exemple on ha passat a dir-se festa de les flors el dia del Corpus al 2016  però al 2017 es va canviar de calendari canviant el to de la festivitat).

Dins de la festivitat, prenen rellevància diferent formes associades a aquesta exaltació de l’Eucaritia essent algunes una barreja d’elements de pietat popular i tradicional. Algun exemples són les processons que daten del 1320 en les ciutats més antigues, els cercaviles de gegants i bestiari– que es van afegir amb posterioritat i van després de la Custòdia-, les catifes de flors (Sitges i la Garriga)  , les enramades (Arbúcies i Sallent sobretot), l’ou com balla (iniciat a Barcelona i estès arreu), els balls de diables. Destacar la Patum de Berga que engloba molts d’aquests elements al voltant del Corpus.

A la història de Catalunya hi ha un episodi vinculat a la celebració del Corpus. Va ser l’anomenat Corpus de Sang del 1840, on camperols van iniciar una revolta contra el Compte- Duc d’Olivares i que va iniciar la Guerra dels Segadors (1640-1659).

Avui dia la festa del Corpus ha agafat molta força i forma part també del calendari litúrgic, i com no, de les confraries i germandats que com a membres de la família parroquial participen d’aquesta i manifesten la Resurrecció.