LA CONFRARIA
La Confraria de la Verònica, fou fundada l’any 1952, per la iniciativa i l’entusiasma del llavors director D. Ricardo Nacher, que engresca als membres de la Associació d’Antics Alumnes, els quals amb donatius voluntaris varen finançar la construcció de les figures i el pas, essent la Confraria de la Verònica la mes antiga de la demarcació de Cerdanyola. Esta dins l’obra Salesiana, i sota la advocació de Mª Auxiliadora, Sant Joan Bosco i Sant Francesc de Sales.
La construcció de les imatges es va fer als tallers de les escoles professionals del col·legí salesià de Sarrià, essent l’autor de les imatges Josep Mestres, escultor salesià i director del taller de escultura i decoració, autor de moltes obres arreu de Catalunya i de la resta del estat, destacant escultures del Palau de Pedralbes, altar del Santuari de la Gleva, la imatge de Mª Auxiliadora del altar major de Vigo etc., les imatges son massisses i fetes d’escaiola, el pas es va fer igualment als tallers de Sarrià, surtin en processo per primera vegada el 1952. El pas es guardava a la primera època (fins la desaparició de les processons) a Can Serena, al carrer de Tetuan, i en la actualitat, les imatges estan en un dels altars laterals de l’església del col·legi. Des de la seva fundació les flors que porta el pas, son donació any rere any de Flors Bada.
L’any 1992, per iniciativa del director Josep Mª Camprubi, un grup de Pares d’alumnes i Antics Alumnes, es varen proposar el tornar a sortir, amb mol de treball, dons es varen fer vestes noves, buscar un pas etc. i aquell mateix any, La Verònica va tornar a processionar pels carrers de Mataró, el mestre Sabé es va fer càrrec de la restauració de les imatges, i fins l’actualitat a sortit cada any, el Dijous Sant (Cerdanyola) i Divendres Sant (Mataró Centre).L’any 2005 es va canviar el pas per un de mes gran, recol·locant les imatges. En aquesta segona època han estat Germà Gran en Josep Martin, Antonio Lopez, David Porras i Vicenç Cudinach.
Porta banda de cornetes i tambors pròpia, convidada en varies ocasions a tocar fora de Mataró,( Andorra, convidada per el Comú, Monzón, Barcelona son alguns dels llocs on la Banda a tocat).
L’any 2002 varem celebrar el cinquantenari de la seva fundació.
Els seus components porten túnica de color marron, essent la caperutxa, cinturó, punys i coll de color crema, al igual que la vestimenta del pas, que des de la seva primera sortida al any 1952 va sobre rodes.
Cada any la Confraria de la Verònica surt en processo penitencial el Dijous Sant i el Divendres Sant. El Dijous Sant, Juntament amb la Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno y la Virgen de la Esperanza, fan estació de Penitencia pels carrers del Barri de Cerdanyola, parròquia a la que estan adscrites les dues Confraries, amb sortida des de la Parròquia de Mª Auxiliadora i passant pels carrers del barri, i el Divendres Sant a la processo General, organitzada per la Comissió de Setmana Santa de Mataró, amb sortida a la Basílica de Santa Maria i arribada a la plaça de Santa Anna, davant de la església del mateix nom. Processo que te la particularitat de que surten totes les Confraries i Armats de Mataró juntes, i amb l’ordre de les estacions del Via Crucis, creiem que es l’únic cas que es dona a Espanya d’una processo amb aquest format.
ALTRES ACTIVITATS
Sens coneix con La Confraria de la Verònica, dels Salesians de Mataró, els membres de la Confraria, es senten plenament integrats dins l’obra i la família Salesiana, som una activitat mes de la pinya d’entitats dins del col·legi, i que estan acostumats si cal, a col·laborar entre ells i treballar junts, prova d’això, es tot el calendari d’activitats del centenari del col·legí, celebrat a l’any 2005, i entre els seus membres hi ha una verdadera confraternitat, també som una manera de que la presencia dels salesians sigui significativa a Mataró, dons els salesians sempre han estat fent pont entre Cerdanyola i Mataró Centre.
Els membres de la Confraria fan varies sortides de germanor, mirant sempre , si es pot, de visitar alguna casa Salesiana, Andorra, Sant Privat, Monzón, Monestir de Poblet, Sevilla, etc. y també lúdiques i culturals, a Roses, Tortosa, Sant Sadurni , Santuari de Sant Pere de Roda, Santuari de Sant Martí de Culera etc. També es fa cada any la pujada a peu a Montserrat, juntament amb la resta d’entitats del col·legi, recollida d’aliments per Nadal, ajudar amb els cultes del col·legi,i col·laborar amb l’obra del Bisbe Joan Godayol (Antic Alumne del col·legi) al Perú.
CULTES:
Cada ultima diumenge de mes, la missa que es fa a l’església del col·legi esta dedicada a la Verònica, on després de la missa es fa una pregaria davant del pas que esta dins de la Capella, també el diumenge abans del diumenge de Rams es fa una Jornada de Convivència, amb una assemblea i un dinar de germanor també al col·legi, acabant el dia amb un solemne Via Crucis per el interior de l’escola, sota la direcció del nostre consiliari, membres de la Confraria també participen en grups de fe i com catequistes al col·legí.
Colegio Salesiano de Mataró Avda. Puig i Cadafalch, 80 O8303 MATARO (Barcelona) confraria_laveronica@yahoo.es
«Tu rostro buscaré, Señor, no me escondas tu rostro » (Sal 26, 8-9). Verónica Berenice, según la tradición griega encarna este anhelo que acomuna a todos los hombres píos del Antiguo Testamento, el anhelo de todos los creyentes de ver el rostro de Dios. Ella, en principio, en el Vía crucis de Jesús no hace más que prestar un servicio de bondad femenina: ofrece un paño a Jesús. No se deja contagiar ni por la brutalidad de los soldados, ni inmovilizar por el miedo de los discípulos. Es la imagen de la mujer buena que, en la turbación y en la oscuridad del corazón, mantiene el brío de la bondad, sin permitir que su corazón se oscurezca. «Bienaventurados los limpios de corazón ?había dicho el Señor en el Sermón de la montaña?, porque verán a Dios» (Mt 5, 8). Inicialmente, Verónica ve solamente un rostro maltratado y marcado por el dolor. Pero el acto de amor imprime en su corazón la verdadera imagen de Jesús: en el rostro humano, lleno de sangre y heridas, ella ve el rostro de Dios y de su bondad, que nos acompaña también en el dolor más profundo. Únicamente podemos ver a Jesús con el corazón. Solamente el amor nos deja ver y nos hace puros. Sólo el amor nos permite reconocer a Dios, que es el amor mismo.
LA CONFRARIA