Després de la
celebració de la diada de Les Santes de Mataró es va realitzar una salutació i
foto de grup entre algunes persones de la Comissió de Setmana Santa i mn.
Jaume González-Agápito.
Es van recordar els
inicis a Sant Andreu de Llavanaeres, ara fa 40 anys i el paper d'intermediació
i moderador que va realitzar qui en aquell moment era rector de la parròquia de
Sant Andreu de Llavaneres.
A l'any 1970 les
processons van deixar-se de celebrar a Mataró. L'any 1981 mn. Jaume volia impulsar
les processons a Sant Andreu i va convidar als Armats de Mataró i a joves de
les parròquies de Mataró que havien conegut les antigues confraries i
germandats.
Així doncs, durant
els anys 1983-1985 van créixer amb la participació de membres de les confraries
mataronines i també van sortir en processó alguns misteris com el Natzarè
mataroní.
Eren anys complicats
a Mataró, d'una interpretació particular del Concili Vaticà II a la província
eclesiàstica de Barcelona, alguns mossens de l'arxiprestat no veuien amb bons
ulls que les processons retornessin i també hi havia persones que volien que
Mataró tingués la seva processó de Divendres Sant després de 15 anys
sense.
Van ser moments de
molta tensió. Inclús el Círcol Catòlic va demanar que el natzarè, de la seva
propietat, no processionés més, alguns preveres mataronins van intervenir als
Consells Pastorals per a que els joves de les parròquies no anèssin els dies
Sants a Llavaneres i participessin de la comunitat, d'altres denotaven un
conflicte entre comunitat parroquial i confraries i per un altre costat la
tossuderia dels antics confrares mataronins a recuperar la tradició i
l'expressió pública de fe al carrer.
Tot aquest debat i
tensió també es va traslladar a Santa Andreu i mn. Jaume es va veure obligat a
redactar una carta al 1986 indicant que la parròquia de Sant Andreu no
havia de ser part en una polèmica que els hi era estranya, malgrat mantenir la
seva voluntat d'acolliment però que això no comprometés la línia pastoral de la
parròquia o ser el comodí vergonyat de comunitats parroquials incapaces de
dialogar amb la gent.
Aquell mateix any començava la Comissió de Setmana Santa i les processons retornaven modestament a Mataró, no lliure de controvèrsies, anhels, ganes i voluntats. Els Armats de Mataró mantindrien els actes processionals a Sant Andreu de Llavaneres uns anys més, tot manifestant la necessària unió entre els actes processionals i l'Església.
Anys complicats, de comunitats, de cartes, de debats - tal i com recull en Salvador Domínguez en la seva recopilació de cartes i dades 2006- però van anar conformant el model de Setmana Santa de Mataró.
 |
| Processons a Llavaneres anys 80 |
 |
| Portants de diferentes confraries amb el misteri del Natzarè,. |
