 |
| Vista de l'entrada a Sant Miquel de Mata. |
Un exemple notable a la ciutat de Mataró és l'ermita de Sant Miquel de Mata, al veïnat del mateix nom de Mata, a Mataró.
El terme de Mata està documenta ja al s. X després de Crist on hi havia una agrupació de massos lliures, o també una agrupació agrícola depenent d'un Senyor.
L'ermita de Sant Miquel de Mata es va consagrar al 23 de febrer de 1448 en un turó elevat i més accessible que l'antiga ermita de Sant Miquel de Mata.
És d'estil gòtic tardà en una sola nau i amb tres cruixies cobertes amb volta de creueria. També té una capella al costat dedicada a la Mare de Déu d'Alarona i una sagristia, que és posterior Presideix l'altar una imatge barroca del Sant del s.XVII.
El seu altar d'estil reinaxentista es va cremar durant la guerra, però encara es conserva el seu basament.
Durant la Guerra Civil espanyola, l'ermita va ser destruïda i cremada, però al 1940 l'obra de Sant Francesc va participar de la seva restauració, juntament amb veïns de Mata.
Té un cementiri anexe, i entre d'altres hi ha enterrades persones i families notables de Mataró i del veïnat de Mata des de principis de segle.
De manera singular, hi ha una làpida amb el nom de l'aparellador i historiador mataroní Manel Salicrú i Puig, qui va ser director durant mitja vida del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i tant va participar la recuperació de la història local i comarcal. 
