Fins sempre Encarna. Quin bon servei!

Amb molta tristor em rebut la notícia que l'Encarna Sánchez ha estat cridada a la Casa del Pare als 64 anys. 

 L'Encarna, des de feia dècades havia estat una de les responsables del Servei d'Ordre de la Processó General de Mataró, també d'altres processons com la de la Coronació de la Verge de la Soledat i la Processó del Silenci, com a més destacables. 

 Persona sempre constructiva i que intentava cercar solucions, assumia algunes de les complicades funcions a l'hora de poder celebrar una processó, fer-se càrrec - junt amb d'altres persones- del Servei d'Orde. 

Des de fa gairebé dues dècades es va oferir a fer aquesta tasca per a d'altres poguessin gaudir de la processó i el públic assistent també en pogués viure de la mateixa. 

 Coneguda era la seva expertesa, adquirida amb els anys, on en tot moment estava pendent de quina germandat havia de començar a preparar-se per a que el seguici pogués anar amb certa normalitat i segons les normes pactades. 

També estava atenta sempre, si qualsevol persona gran estava un pel allunyada, ella anava demanava perdó a les persones del davant i situava a la persona en lloc que li fos còmode el pas de la processó. I com no, sempre atenta dels nens i nenes amb un somriure al passar pel costat. Un acte com una processó, ella n'aportava sempre un somriure. 

 Però també era dóna de compromís. Totes les confraries dipositaven en ella el saber fer, ja que coneixia a tothom les seves dèries, els líders improvisats i feia palès el seu tarannà per anar vehiculant les coses. 

Sempre disposada a col·laborar, va participar de moltes reunions de la Comissió, de reunions de Servei d'Ordre, d'accions solidàries i tots els actes que mancaven mans. Això si, sempre que la seva salut li ho permetia. 

Però també era una dona compromesa amb la Confraria de la Soledat, de  que sempre es mostrava molt orgullosa de ser una de les seves dones i lluïa a la seva túnica i roba un pin de la Soledat. 

De fet, fins i tot, la Processó de la Coronació de la Verge de la Soledat sortia de casa seva al carrer Miró del barri de Cirera. 

Aquest any, amb gran dolor manifestava el no poder veure pels carrer de Cirera la Patrona popular d'aquest barri i la gran festa que era aquesta celebració.  Però per altra banda, suavitzava dient que eren temps durs però calia ser compromès i ja vindrien uns millors anys. 

Encarna, del ben cert, que quan algun dia puguem iniciar aquest acte, et tindrem molt i molt present. 

I com no, en moments més distesos era una molt bona conversadora. Sempre tenint bones paraules per tothom i sempre deixava algun comentari sobre la seva família, a la que veia poc per Setmana Santa però a la que deia sempre l'omplien de vida per a continuar.

Encarna, en nom de tota la Comissió de Setmana Santa, moltes gràcies per tot i la teva estima. Tingues molt Bon Cel.