 |
| Mn. Litus Ballbé |
El proper diumenge dia 8 se celebra arreu la festivitat de la Inmaculada Concepció de Mataró. Un dogma que fa segles ha arrelat amb força arreu del mediterrani des que a 1854 l'Església Catòlica el va decretar i reconèixer després de molts segles de celebració popular, sobretot a la península Ibèrica, Itàlia, Malta i Amèrica LLatina.
La Inmaculada Concepció també ha estat declarada patrona de nombrosos municipis i vil·les, i aquest també és el cas del Consell General de Confraries i Germandats de l'Arxidiòcesi de Barcelona, entitat encarregada de posar en valor i recuperar aquesta festivitat amb caire processional al carrer des de fa uns anys.
Enguany aquesta festivitat barcelonina tindrà un accent mataroní. Primer perquè serà la Confraria de la Coronació d'Espines l'encarregada de portar aquesta processó i ho farà amb una imatge popular Argentonina que es va salvar de la Guerra Civil ataviada en tant que Inmaculada, i que serà rebeneïda el dia anterior a Sant Pau.
Segon perquè l'accent musical el posarà l'Agrupació Musical Captiu-Dolors de Mataró, però sobretor perquè el rector de Sant Pau de Mataró, l'egarenc mn. Litus Ballbé, i també consiliari de la confraria serà l'encarregat de fer la renovació del vot de poble a la Plaça de Sant Jaume.
La Processó sortirà de la parròquia de Sant Agustí (Plaça de Sant Agustí de Barcelona) a les 10:00 i arribarà aproximadament a la Basílica de la Mercè a les 12 del migdia, després de passar per La Rambla i per la plaça de Sant Jaume.
Acabarà amb la celebració de l'Eucaristia a la Basílica presidida per l'Emm. i Rvdm. Sr. Lluís Martínez Sistach, Cardenal Emèrit de Barcelona.
El vot de poble de Barcelona.
La ciutat de Barcelona va fer el Vot de Poble a la Verge de la Inmaculada l'any 1651 instaurat del Consell de Cent. eren anys de conflictes, temps convulsos i les malalties van fer acte de presència. Per agraïment per haver aturat el mal contagi de la mortal epidèmia de la ciutat, i per tal de salvaguar-dar als barcelonins i barcelonines de l'assetjament i incursions de les tropes del rei Felip IV.
A l'agost de 1651 Barcelona era assetiada per milers d'homes i joves de les tropes de Felip IV. En aquell estiu va ser palesa una epidèmia que va delmar la població de la ciutat Comtal i que també es va estendre fora de muralles afectant als propis soldats. L'any 2018 es van trobar a Barcelona 68 foses comunes on hi havia població amuntegada, homes i joves amb signes de violència i també enterraments més nobles a corre-cuita. Aquestes troballes deixen evidència de la duresa d'aquell estiu.
