La Basílica de la Sagrada Família ha albergat el Misteri de la Selva, el drama assumpcionista que es conserva, més antic d’Europa.
Amb motiu del 40è aniversari de la recuperació del Misteri de la Selva, i
atès la seva notorietat històrica, cultural, musical i religiosa la Basílica ha
acollit aquesta obra. I ho ha fet en la vigília de la festivitat de la Mare de
Déu de la Mercè, festa major de Barcelona i en un entorn universal del
cristianisme i de l’art com és la Sagrada Família.
L’Assumpció de Madona Santa María, amb més de sis-cents anys d’histìoria,
és una obra literària, teatral, musical i religiosa de la mediterrània meridional
de l’Edat Mitjana.
Popularment és conegut com el
Misteri de la Selva, ja que el manuscrit
de la consueta es va trobar en una llibertat de censals pagats en l’Arxiu
Parroquial de la Selva del Camp, i amb el temps s’ha anat incorporant a la
tradició popular recent d’aquesta vila catalana. Una vila que té entre els seus
valors i llegat la qualitat artística de la música i el teatre. Així doncs, al voltant del Misteri de la
Festa de la Mare de Déu d’Agost tots els selvatans i selvatanes s’apleguen per
a viure, reviure i conviure el seu Misteri dedicat a Maria.
Aquesta representació va rebre de la Generalitat de Catalunya el Premi
Nacional de Cultura l’any 1998 i ha
estat catalogada fa uns mesos en tant que Patrimoni Festiu de Catalunya.
Una centena llarga de persones van posar veu i escena a la representació,
cantant gregorià i polifònic medieval en
viu i amb relats dialogats sobre els darrers moments de la Mare de Déu. Una obra que va posar de relleu el llegat de
la llengua del romànic i català del s.XIV , el nivell vocal, i uns versots
encercats, mesurat i de gran refinament.
La Basílica es va omplir i es va aprofitar tota la nau central i laterals per intentar adaptar l’entorn i el so a un espai amb unes grans dimensions.
La Basílica es va omplir i es va aprofitar tota la nau central i laterals per intentar adaptar l’entorn i el so a un espai amb unes grans dimensions.
Una obra que posa també de relleu l’amor i la preeminència que tenia la
població de l’antigor en tot el litoral català i meridional a Maria, com també
en van ser les ordres religioses, les confraries, germandats i que encara avui
dia té prou presència.
Amb un encert com aquest la Selva del Camp s’ha situat, altracop, en el
mapa històric i cultural de Catalunya.