Avui parlem amb na Sandra
García, qui realitzarà conjuntament amb Iván Romero el pregó de Setmana Santa
de Mataró 2019. És portant del Sant Crist de l’Agonia i actualment n’és la
president.
Sandra, primer de tot
felicitats per aquest encàrrec de pregonar la Setmana Santa de Mataró. Com es
presenta el pregó d’aquesta edició?
Amb nervis , amb molts nervis
Quin missatge trobarem o què
s’anunciarà en el pregó?
Un dels missatges que vull posar de relleu és el fet que sempre ha d’haver
unitat entre les germandats i confraries i els Armats de Mataró. Tots treballem
des de fa dècades amb un sol missatge i la nostra unitat d’acció i treball per
a mantenir viva aquest llegat és fonamental. I fem una estació de penitència conjuntament,
quin gran fet.
Però no tot queda en
l'estació de penitència oi?
Oi tant que no. Tot comença amb la Resurrecció. Hem de continuar treballant
més enllà de la Setmana de Passió. Les confraries continuem treballant la resta
de l’any, i té un caràcter més
individual de cada confraria i també nombroses línies de treball de forma
conjunta. A més, els confrares tenim l’obligació
de continuar treballant tot l’any i fomentat als germans i germanes en el culte.
Enguany es fa en parella. El
primer pregó que es va fer en parella ja fa molts anys i el van fer els actors
Joan Pera i Paco Morán (e.p.d.). Com ho teniu previst? El fet de fer-ho en
parella
Fer un pregó a dos sempre resultat un xic difícil. Anirem fent-ho
conjuntament, jo i l’Iván Romero. Al llarg de la nostra vida confrare hem
escoltat molts pregons i en aquests dos darrers mesos n’hem reviscut molts,
però clar caldrà donar un missatge i anunci a dos veus amb lo complex i
enriquidor que és alhora. Per a
nosaltres és una responsabilitat enorme poder estar a l’alçada de tots els que
en han precedit.
Un pregó que potser, cerca
sigui més acollidor, interior, més per saber el missatge real de la Setmana
Santa?
No serà un pregó del habituals, amb molt engalonament, amb una gran posada
en escena ni amb les habituals floritures... que val a dir que són pregons que
a tothom agrada molt. Nosaltres cerquem el quotidià, el dia a dia, les coses
habitual de com ens expressem, de com dient als amics i familiars el que
sentim... així volem que sigui.
O sigui, serà un pregó
proper, auster i que cerca el missatge per amics i familiars?
Hi ha formes de viure la Setmana Santa molt diferents; i nosaltres cercarem
aquesta, la que expressa des de l’interior i el sentiment, més que no pas una
revolució dels sentits. Avanço però, que si que hi haurà alguna música, alguna
marxa, que la gent més propera entendrà perfectament. I cercarem també aquest
element de la música, la que dóna missatge i arriba a l’interior.
Dos pregons amb dos accents
molts diferents: l'Ivan Romero criat com a costalero
de Jesús, d'un model de viure la Setmana Santa molt del Sud, amb molta
música, passió, de molta bulla, de molta entrega física, de colors... i per un
altre costat el que representes tu en tant que portant del Sant Crist, més
espiritual, més essencialista, d'un gran accent més català.... això ho
trobarem?
Sí, però l’important és donar a entendre que es poden compartir amb la
mateixa intensitat; perquè la finalitat és la mateixa.
Vostè és portant del Sant
Crist de l'Agonia. Una manera de portar el Sant Crist emulant el pes de la Creu
amb el propi cos. Un estil molt arrelat a Catalunya i amb segles de presència...
Com viu un portant la Setmana Santa?
Com qualsevol altre confrare. La Setmana Santa no és més que manifestar la
nostra fe pels carrers i celebrar el misteri de la Passió. Si que cadascú ho fa
a una advocació diferents, però en realitat el que transmetem és el patiment de
Jesús, qui es va entregar per a salvar-nos. Jo sóc portant, que si es molt diferent.
Però és una sensació única. Portes la
imatge tu sola. També hem tret el nostre Sant Crist en pas processional en el
passat, i també he estat portant de la Esperanza, però aquí ets tu sola... tens
una gran responsabilitat d’elevar la imatge i connectar amb ella.
...i el fet de ser dóna
portant? A l'antigor era cosa només per als homes, però avui dia trobem dones i
dirigents de confraries...
Doncs malauradament encara costa. Malgrat que aquest debat es va donar per
a superat a Mataró l’any 1996, encara hi ha alguna mirada. Sobretot al Via
Crucis Interparroquial. O em ve el record de quan vaig estar a Barcelona a
Santa Maria del Mar en la trobada de portants de Catalunya tothom mirava. Tot
eren homes i d’avançada edat i una dona la responsable de portant el Sant
Crist. Encara hi ha qui té aquest element
del passat, però per sort, en la nostra confraria superat fa molts anys.
I per finalitzar, què li
diria a aquelles persones que s'apropen a Mataró per a la Setmana Santa?
Aquells que no són de confraries ni germandats?
Doncs és molt fàcil. Què gaudeixin de la Passió! De la nostra Passió i la
de tots i totes. Què s’apropin i visquin, que veuran i podran entendre el perquè
ho sem i tenim tants de sentiments.
Moltes gràcies Sandra, i que tinguem un bon pregó.
