dilluns, de febrer 18, 2019

Les processons infantils a Catalunya


La darrera de les comunicacions del IXè Congrés català de confraries es va centrar en descriure el context de les processons infantils avui a Catalunya. Aquesta comunicació va anar a càrrec de Jordi Merino, qui també va comptar amb la col·laboració al final de l’Izan Merino. A continuació us fem a mans d’un resum de forma breu.


1. Participació d’infants a l’antigor: endarrere per a fer un gran salt.

Temps convulsos i canvis socials.

Hi ha constància documentació de la participació d’infants en el passat. Existeixen alguns gravats, com el de Barcelona, on es veuen al voltant del 1800 nens que obrien les processons, acompanyant a les creus d’improperis, al clergat i formant part del seguici. També hi havia molts actes sagramentals i moments concrets d’alguna processó on hi havia infants, també molts d’ells revestits com a personatges de la Passió i d’àngels en la celebració de la Pasqua.

El segle XIX però va suposar un gran canvi a nivell de Catalunya i van haver-li elements contextuals i polítics que van incidir també en la religiositat popular i sobretot també amb les pràctiques religioses. Per posar de relleu els més notables que van provocar una gran erosió hi havia el context polític i social en la revolució i confrontació de les idees. Aquestes van provocar enfrontaments determinats cm atacs a convents i monestirs ( Reus i Valls van patir molt en aquest temps) i alguns com les guerres Carlistes, o la revolució de 1868. També hi va haver supressions d’ordres religioses, processos de desamortització de béns eclesiàstic i tot un anticlericalisme d’Estat, essent el més destacat el d’Espartero.

En Paral·lel van haver també canvis socials transcendentals que també van anar canviant la Catalunya rural, els estaments socials cap a d’altra tipus de societat. Va haver un impuls dels processos d’industrialització amb una aparició important del moviment obrer, una revolució burgesa i desplaçament dels grups gremials, un nou urbanisme i emigracions del camp a les ciutat... i poc a poc la sensació de comunitat tradicional va anar erosionant-se.

Aquests canvis i elements també van afectar a la realització de moltes processons amb determinats d’altabaixos, sobretot a les zones més urbanes. Per contra, la identitat, la tradició cultural i religiosa, i les comunitats més fortes d’alguns municipis, congregacions i algunes confraries van continuar amb les pràctiques.

2. Cap a l’esplendor de principis de segle fins al 1936


El romanticisme, la restauració i la Reinaxença van facilitar uns moments de magnificència a la pietat popular, les processons i també als actes on hi participaven infants.

L’Església catalana semblava tenia un nou paper de centralitat. Malgrat les crítiques de no saber adequar el discurs a les injustícies socials que patia el moviment obrer i a les noves situacions de desigualtat agafava un gran impuls.

L’expressió pública de la fe es posava de moda, en termes actuals. Se seguia la senda iniciada pel barroc auster català, la centralitat en els Via Crucis, les processons dels Sant Enterraments, dels Retrobaments, del Silenci....els cossos de manaies i maniples agafaven embranzida.  La poesia del moment, els diaris locals i catòlics recollien aquests impulsos i elevaven a la prosa els actes de la religiositat popular. Es recollia la importància de viure en família la fe.

Apareixien a nuclis urbans centre catòlics i confraries de nou impuls o de recuperació de les antigues. També l’aterrament a Catalunya de noves ordres religioses provinents de França i Itàlia vinculades a l’educació va catapultar un impuls de festes patronals, celebració de festivitats religioses i també de les processons amb una gran participació d’infants.

Va ser a partir de la dècada de 1910 que arreu de la premsa hi ha constància de molts actes processionals amb participació d’infants en un context de gran creixement de processons i actes vinculats a la Passió i Resurrecció arreu de Catalunya.

El Diumenge de Rams era un dia amb gran participació de nens i nenes tant en les benediccions com gran acte familiar, les processons d’aquell dia... Van impulsar-se les passions, també les passions infantils, la presència d’infants a manipules, obrint els seguicis processionals, cridant a tenir memòria i record, vestits com a personatges de la passió arreu i també els Via Crucis... amb nombroses activitats arreu de l’extens territori i també molt més enllà de la Setmana Santa.

Moment de la comunicació al congrés. 
La il·legalització de l’educació religiosa i el context de pre-guerra dels anys 30 va anar provocant grans canvis fins al 1936 on molts actes ja no es van ni celebrar.

La Guerra Civil a Catalunya va ser duríssima. Els primers mesos del cop d’estat els comitès de defensa popular van fixar part del seu odi contra el patrimoni religiós i també contra el clergat, en una etapa de persecució religiosa. Els anys posteriors tot es va malmetre i es van perdre moltes vides en el context bèl·lic amb una duríssima repressió posterior de vencedors contra vençuts.

Ja res seria el mateix, malgrat la recomposició de confraries que ajudaven a la recuperació i congregacions que seguien la senda del passat, en un context d’apropiació indegut per part del Règim de la religiositat popular en general.

Les interpretacions del Concili Vaticà II, sobretot a la Diòcesis de Barcelona, els nous canvis socials i polítics, l’impuls del consum d’oci i turisme... van fer que al anys 70 gairebé en molts pobles i ciutats les tradicions i processons de Setmana Santa desapareguessin.

Va ser a finals del vuitanta i noranta que va haver un nou impuls i entrats al segle XX que es va començar a pensar en reviure alguns actes infantils o donar-los-hi un valor central a aquells que havien arribar fins aquell moment.

3. I avui dia trobem menuts i menudes als actes processionals de Setmana Santa?


Avui dia a Catalunya es troba una amalgama molt plural d’actes sagramentals, processons, activitats de pietat popular. Molt d’ells provenen de l’antigor, d’altres han anat evolucionant amb el temps, d’altres són de recuperació recent en el temps.... que conformen una gran riquesa d’entitats centenàries d’altres de poques dècades, algunes que no són estrictament confraries ni moviments parroquials... i totes amb essències, accents i una gran singularitat unides pel pal de paller de celebració de la Passió, Mort i Resurrecció.

Hi ha àrees geogràfiques on la tradició té accents particulars i molt viva com és la zona de Tortosa a les Terres de l’Ebre, el camp de Tarragona, les corones i voltants de Lleida i Ponent, la província de Girona i les rodalies de Barcelona amb municipis singulars com Mataró o Hospitalet, així com alguns pobles amb una gran trajectòria.

En aquest escenari tan ric, divers i plural.... s’han mantingut algunes activitats infantils i s’han impulsat noves processons. Mirant a les actuals processons, on trobem menuts?
A tall d’exemple,
  • Hi ha participant als seguicis. Igual que l’antigor, obren processons, acompanyen la Creu Guia o alguna Creu d’improperis, van al costat d’estendards i pendons, portes encensers i improperis a les mans, o simplement de lluminaires. Amb el temps també s’han incorporat nous com nenes amb mantellina en algunes processons de la província de Barcelona, o petits costalers que només acompanyen però porten la vestimenta concreta. 
  • Particularment, també hi ha agrupacions i seccions més notables de menors, amb notable presència en algunes com les processons de Diumenges de Rams, o Divendres Sant.
  • Participant de les agrupacions musicals i timbals. Des de fa anys, és una porta d’entrada a algunes confraries de nens i nenes. Hi ha algunes agrupacions musicals amb una notorietat considerable de menuts, i sobretot també en agrupacions de timbals.
  • Amb els maniples, armats i manaies trobant casos a Vic, Manera, Mataró... inclús hi ha alguna secció infantil d’armats.

-          En la participació a actes sagramentals, havent inclús una passió infantil que es remunta al 1987.

I processons infantils?


Com s’ha dit, amb el temps han anat obrint-se noves processons infantils. S’ha donat el fet que han estat les confraries creades més recentment les que han apostat per aquest tipus d’actes. D’altra banda s’han mantingut alguna antiga però d’un menor nombre.

A nivell de concreció com a processons amb aquesta singularitat infantil dins del calendari de Setmana Santa hi ha algunes infantils. En posem de relleu algunes: La processó dels menuts a Verges. És una processó que va sorgir de manera gairebé espontània i amb el devenir dels anys ha tingut propietat. Es reprodueixen alguns elements del Dijous Sant de la seva processó, on els menuts es revesteixen dels personatges de la Passió i també de la coneguda i antiga dansa de la mort.

El pas de la borriqueta de Badia del Vallès de les recentment creades, és potser la més antiga. Aquest és un pas petit de l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem portat per nens i nenes i que es va impulsar l’any 2007

La Processó a Jesús Ressuscitat de Mataró és un altre exemple. És una processó creada l’any 2018 per part de la Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza que comptava amb una nodrida Diputació Infantil. Aquesta confraria va conjugar la demanda de nens a tenir un acte dins de la Setmana Santa, així com les seves famílies, i poder tancar la Setmana Santa amb una processó al Crist Ressuscitat, que era també una voluntat que feia anys se seguia a Mataró. De moment només ha tingut una edició i va comptar amb una norantena de nens i nenes vestits de blanc portant una icona de l’escola olotina i amb acompanyament musical.

També, aquest any 2019 s’està treballant per a que municipis com Badalona puguin tenir una processó el Diumenge de Rams.

Però, a part d’aquestes processons, hi ha també molts moments on els menuts són els protagonistes d’alguna processó. Per posar un exemple hi ha la Coronació d’Espines al camp de Tarragona on unes nenes són escollides per a imposar la Corona d’Espines. I com no, també d'altres que es mantenen des de fa molt de temps com és el Cant de l'Àngel que es pot sentir el Diumenge de Resurrecció a municipis com Calella. O el cant de les caramelles arreu per colles i grups de nois i noies impulsats molt recentment per escoles i centres, agafant una embrenzida i revulsiu cultural, o el ball de la Mort, recuperat al 2001 amb joves, o...

Fora del calendari de Setmana Santa, però també com a processons infantils es pot parlar per exemple de la Processó dels fanalets a Sant Jaume el 24 de juliol a Lleida, o la processó infantil al nen Jesús de Praga de Mataró. Aquesta darrera es va crear l’any 2014 per part de la Germandat de Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors per a donar resposta a un acte on els nens fossin els protagonistes i poder recuperar una processó de ciutat que va desaparèixer als anys 30.
I particularment les Creus de Maig. Aquest tipus de festivitat on es recorda la trobada de la Santa Creu per part de Santa Elena, mare de l’emperador romà Constantí el Gran, en el passat era una festassa infantil. Els nens feien petits tabernacles que passejaven pels centres històrics de la ciutat, s’anava en processó fins a la Creu de Terme i inclús demanaven un “dineret” els nens. En aquesta festa era habitual trobar creus de flors a les entrades de les cases, als patis, a les fonts i arreu del país també tenia certa relació amb altres festes paganes com les de l’arbre, arribant a ser festes patronals com les de Figueres. Aquesta essència encara és via a Tossa de Mar on es pot veure els nens i nenes que continuen fent petits tabernacles que porten ells mateixos sense pas.

Però arrel de la influència del Llevant i el Sud en les confraries catalanes a partir del 2015 va haver una explosió d’aquest tipus de processons infantils. Primerament van començar El Vendrell, Sant Boi de Llobregat i Mataró, i amb el temps s’han anat sumant d’altres com Cornellà.

I com no, però no com a processons infantils però amb una gran presència i multitud de nens són les processons de Corpus arreu, essent un exemple la de Reus entre molts, organitzades tant per les comunitats parroquials, com conjuntament amb confraries, o les festes de Sant Pere al Serrallo de Tarragona.

Una oportunitat de nou missatge de testimonis.


Aquestes processons infantils posen de relleu que hi ha municipis petits que han conservat actes propis, d’altres que tenen un gran accent cultural i vinculats a elements festius. El seu nombre és molt allunyat de les del passat però es troba com s’han mantingut algunes molt aïlladament al llarg dels temps, i d’altres que han sorgit de noves confraries que li donen altres accents i estils, i inclús amb voluntat de recuperar processons antigues.

Aquestes processons infantils es presenten per al món confrare com una oportunitat per viure en família una expressió pública de la fe i en comunitat.

Però sobretot, per donar rellevància als infants, donant-los la importància que ells visquin el moment, en siguin partícips i ells donin el missatge.

En una etapa d’increment dels processos de secularització, de convivència amb d’altres tradicions religioses, de canvis constants... les processons infantils apropen persones cap a les confraries interessades en viure l’entorn i el missatge. Han aportat un rejoveniment a les confraries que fa temps venen debatent del paper de les dones i la manca de jovent.

Els infants però, han demostrat ser capaços de viure-ho tant bé com els adults, tenen el seu espai, donen el seu  missatge als iguals, i denoten tanta bona organització i serietat com la que volen tenir els adults en les processons.

Com va dir, l’infant participant a la comunicació, és el moment d’ells per a dir que estant contents de celebrar la festa, la festa del missatge de l’amor, i poder tenir el moment que els adults no tenen atabalats en la Setmana Santa en preparar misses, muntar passos, reunions amb d’altres confraries....

Una part recent, però que posa en evidència l’antiga i bella tradició en la riquesa plural d’aquest país.