La darrera de les comunicacions del IXè Congrés català de confraries es va
centrar en descriure el context de les processons infantils avui a Catalunya.
Aquesta comunicació va anar a càrrec de Jordi Merino, qui també va comptar amb
la col·laboració al final de l’Izan Merino. A continuació us fem a mans d’un
resum de forma breu.
1. Participació d’infants a l’antigor: endarrere per a fer un gran salt.
Temps convulsos i canvis
socials.
Hi ha constància documentació de la participació d’infants en el passat.
Existeixen alguns gravats, com el de Barcelona, on es veuen al voltant del 1800
nens que obrien les processons, acompanyant a les creus d’improperis, al
clergat i formant part del seguici. També hi havia molts actes sagramentals i
moments concrets d’alguna processó on hi havia infants, també molts d’ells
revestits com a personatges de la Passió i d’àngels en la celebració de la
Pasqua.
El segle XIX però va suposar un gran canvi a nivell de Catalunya i van
haver-li elements contextuals i polítics que van incidir també en la
religiositat popular i sobretot també amb les pràctiques religioses. Per posar
de relleu els més notables que van provocar una gran erosió hi havia el context
polític i social en la revolució i confrontació de les idees. Aquestes van
provocar enfrontaments determinats cm atacs a convents i monestirs ( Reus i
Valls van patir molt en aquest temps) i alguns com les guerres Carlistes, o la
revolució de 1868. També hi va haver supressions d’ordres religioses, processos
de desamortització de béns eclesiàstic i tot un anticlericalisme d’Estat,
essent el més destacat el d’Espartero.
En Paral·lel van haver també canvis socials transcendentals que també van
anar canviant la Catalunya rural, els estaments socials cap a d’altra tipus de
societat. Va haver un impuls dels processos d’industrialització amb una
aparició important del moviment obrer, una revolució burgesa i desplaçament dels
grups gremials, un nou urbanisme i emigracions del camp a les ciutat... i poc a
poc la sensació de comunitat tradicional va anar erosionant-se.
Aquests canvis i elements també van afectar a la realització de moltes
processons amb determinats d’altabaixos, sobretot a les zones més urbanes. Per
contra, la identitat, la tradició cultural i religiosa, i les comunitats més
fortes d’alguns municipis, congregacions i algunes confraries van continuar amb
les pràctiques.
2. Cap a l’esplendor de principis de segle fins al 1936
El romanticisme, la restauració i la Reinaxença van facilitar uns moments
de magnificència a la pietat popular, les processons i també als actes on hi
participaven infants.
L’Església catalana semblava tenia un nou paper de centralitat. Malgrat les
crítiques de no saber adequar el discurs a les injustícies socials que patia el
moviment obrer i a les noves situacions de desigualtat agafava un gran impuls.
L’expressió pública de la fe es posava de moda, en termes actuals. Se
seguia la senda iniciada pel barroc auster català, la centralitat en els Via
Crucis, les processons dels Sant Enterraments, dels Retrobaments, del
Silenci....els cossos de manaies i maniples agafaven embranzida. La poesia del moment, els diaris locals i
catòlics recollien aquests impulsos i elevaven a la prosa els actes de la
religiositat popular. Es recollia la importància de viure en família la fe.
Apareixien a nuclis urbans centre catòlics i confraries de nou impuls o de
recuperació de les antigues. També l’aterrament a Catalunya de noves ordres
religioses provinents de França i Itàlia vinculades a l’educació va catapultar
un impuls de festes patronals, celebració de festivitats religioses i també de
les processons amb una gran participació d’infants.
Va ser a partir de la dècada de 1910 que arreu de la premsa hi ha
constància de molts actes processionals amb participació d’infants en un
context de gran creixement de processons i actes vinculats a la Passió i
Resurrecció arreu de Catalunya.
El Diumenge de Rams era un dia amb gran participació de nens i nenes tant
en les benediccions com gran acte familiar, les processons d’aquell dia... Van
impulsar-se les passions, també les passions infantils, la presència d’infants
a manipules, obrint els seguicis processionals, cridant a tenir memòria i
record, vestits com a personatges de la passió arreu i també els Via Crucis...
amb nombroses activitats arreu de l’extens territori i també molt més enllà de
la Setmana Santa.
 |
| Moment de la comunicació al congrés. |
La il·legalització de l’educació religiosa i el context de pre-guerra dels
anys 30 va anar provocant grans canvis fins al 1936 on molts actes ja no es van
ni celebrar.
La Guerra Civil a Catalunya va ser duríssima. Els primers mesos del cop
d’estat els comitès de defensa popular van fixar part del seu odi contra el
patrimoni religiós i també contra el clergat, en una etapa de persecució
religiosa. Els anys posteriors tot es va malmetre i es van perdre moltes vides
en el context bèl·lic amb una duríssima repressió posterior de vencedors contra
vençuts.
Ja res seria el mateix, malgrat la recomposició de confraries que ajudaven
a la recuperació i congregacions que seguien la senda del passat, en un context
d’apropiació indegut per part del Règim de la religiositat popular en general.
Les interpretacions del Concili Vaticà II, sobretot a la Diòcesis de
Barcelona, els nous canvis socials i polítics, l’impuls del consum d’oci i
turisme... van fer que al anys 70 gairebé en molts pobles i ciutats les
tradicions i processons de Setmana Santa desapareguessin.
Va ser a finals del vuitanta i noranta que va haver un nou impuls i entrats
al segle XX que es va començar a pensar en reviure alguns actes infantils o
donar-los-hi un valor central a aquells que havien arribar fins aquell moment.
3. I avui dia trobem menuts i menudes als actes processionals de Setmana Santa?
Avui dia a Catalunya es troba una amalgama molt plural d’actes
sagramentals, processons, activitats de pietat popular. Molt d’ells provenen de
l’antigor, d’altres han anat evolucionant amb el temps, d’altres són de
recuperació recent en el temps.... que conformen una gran riquesa d’entitats
centenàries d’altres de poques dècades, algunes que no són estrictament
confraries ni moviments parroquials... i totes amb essències, accents i una
gran singularitat unides pel pal de paller de celebració de la Passió, Mort i
Resurrecció.
Hi ha àrees geogràfiques on la tradició té accents particulars i molt viva
com és la zona de Tortosa a les Terres de l’Ebre, el camp de Tarragona, les
corones i voltants de Lleida i Ponent, la província de Girona i les rodalies de
Barcelona amb municipis singulars com Mataró o Hospitalet, així com alguns
pobles amb una gran trajectòria.
En aquest escenari tan ric, divers i plural.... s’han mantingut algunes
activitats infantils i s’han impulsat noves processons. Mirant a les actuals processons, on trobem menuts?
A tall d’exemple,
- Hi ha participant als seguicis. Igual que l’antigor, obren processons, acompanyen la Creu Guia o alguna Creu d’improperis, van al costat d’estendards i pendons, portes encensers i improperis a les mans, o simplement de lluminaires. Amb el temps també s’han incorporat nous com nenes amb mantellina en algunes processons de la província de Barcelona, o petits costalers que només acompanyen però porten la vestimenta concreta.
- Particularment, també hi ha agrupacions i seccions més notables de menors, amb notable presència en algunes com les processons de Diumenges de Rams, o Divendres Sant.
- Participant de les agrupacions musicals i timbals. Des de fa anys, és una porta d’entrada a algunes confraries de nens i nenes. Hi ha algunes agrupacions musicals amb una notorietat considerable de menuts, i sobretot també en agrupacions de timbals.
- Amb els maniples, armats i manaies trobant casos a Vic, Manera, Mataró... inclús hi ha alguna secció infantil d’armats.
-
En la
participació a actes sagramentals, havent inclús una passió infantil que es
remunta al 1987.
I processons infantils?
Com s’ha dit, amb el temps han anat obrint-se noves processons infantils.
S’ha donat el fet que han estat les confraries creades més recentment les que
han apostat per aquest tipus d’actes. D’altra banda s’han mantingut alguna
antiga però d’un menor nombre.
A nivell de concreció com a processons amb aquesta singularitat infantil
dins del calendari de Setmana Santa hi ha algunes infantils. En posem de relleu
algunes: La processó dels menuts a Verges. És una processó que va sorgir de
manera gairebé espontània i amb el devenir dels anys ha tingut propietat. Es
reprodueixen alguns elements del Dijous Sant de la seva processó, on els menuts
es revesteixen dels personatges de la Passió i també de la coneguda i antiga
dansa de la mort.
El pas de la borriqueta de Badia del Vallès de les recentment creades, és
potser la més antiga. Aquest és un pas petit de l’entrada triomfal de Jesús a
Jerusalem portat per nens i nenes i que es va impulsar l’any 2007
La Processó a Jesús Ressuscitat de Mataró és un altre exemple. És una
processó creada l’any 2018 per part de la Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra.
Sra. de la Esperanza que comptava amb una nodrida Diputació Infantil. Aquesta
confraria va conjugar la demanda de nens a tenir un acte dins de la Setmana
Santa, així com les seves famílies, i poder tancar la Setmana Santa amb una
processó al Crist Ressuscitat, que era també una voluntat que feia anys se
seguia a Mataró. De moment només ha tingut una edició i va comptar amb una
norantena de nens i nenes vestits de blanc portant una icona de l’escola
olotina i amb acompanyament musical.
També, aquest any 2019 s’està treballant per a que municipis com Badalona
puguin tenir una processó el Diumenge de Rams.
Però, a part d’aquestes processons, hi ha també molts moments on els menuts
són els protagonistes d’alguna processó. Per posar un exemple hi ha la
Coronació d’Espines al camp de Tarragona on unes nenes són escollides per a
imposar la Corona d’Espines. I com no, també d'altres que es mantenen des de fa molt de temps com és el Cant de l'Àngel que es pot sentir el Diumenge de Resurrecció a municipis com Calella. O el cant de les caramelles arreu per colles i grups de nois i noies impulsats molt recentment per escoles i centres, agafant una embrenzida i revulsiu cultural, o el ball de la Mort, recuperat al 2001 amb joves, o...
Fora del calendari de Setmana Santa, però també com a processons infantils
es pot parlar per exemple de la Processó dels fanalets a Sant Jaume el 24 de
juliol a Lleida, o la processó infantil al nen Jesús de Praga de Mataró.
Aquesta darrera es va crear l’any 2014 per part de la Germandat de Jesús Captiu
i Ntra. Sra. dels Dolors per a donar resposta a un acte on els nens fossin els
protagonistes i poder recuperar una processó de ciutat que va desaparèixer als
anys 30. 
I particularment les Creus de Maig. Aquest tipus de festivitat on es
recorda la trobada de la Santa Creu per part de Santa Elena, mare de
l’emperador romà Constantí el Gran, en el passat era una festassa infantil. Els
nens feien petits tabernacles que passejaven pels centres històrics de la
ciutat, s’anava en processó fins a la Creu de Terme i inclús demanaven un
“dineret” els nens. En aquesta festa era habitual trobar creus de flors a les
entrades de les cases, als patis, a les fonts i arreu del país també tenia
certa relació amb altres festes paganes com les de l’arbre, arribant a ser
festes patronals com les de Figueres. Aquesta essència encara és via a Tossa de
Mar on es pot veure els nens i nenes que continuen fent petits tabernacles que
porten ells mateixos sense pas.
Però arrel de la influència del Llevant i el Sud en les confraries
catalanes a partir del 2015 va haver una explosió d’aquest tipus de processons
infantils. Primerament van començar El Vendrell, Sant Boi de Llobregat i
Mataró, i amb el temps s’han anat sumant d’altres com Cornellà.
I com no, però no com a processons infantils però amb una gran presència i
multitud de nens són les processons de Corpus arreu, essent un exemple la de
Reus entre molts, organitzades tant per les comunitats parroquials, com
conjuntament amb confraries, o les festes de Sant Pere al Serrallo de
Tarragona.
Una oportunitat de nou missatge de testimonis.
Aquestes processons infantils posen de relleu que hi ha municipis petits
que han conservat actes propis, d’altres que tenen un gran accent cultural i
vinculats a elements festius. El seu nombre és molt allunyat de les del passat
però es troba com s’han mantingut algunes molt aïlladament al llarg dels temps,
i d’altres que han sorgit de noves confraries que li donen altres accents i
estils, i inclús amb voluntat de recuperar processons antigues.
Aquestes processons infantils es presenten per al món confrare com una
oportunitat per viure en família una expressió pública de la fe i en comunitat.
Però sobretot, per donar rellevància als infants, donant-los la importància
que ells visquin el moment, en siguin partícips i ells donin el missatge.
En una etapa d’increment dels processos de secularització, de convivència
amb d’altres tradicions religioses, de canvis constants... les processons
infantils apropen persones cap a les confraries interessades en viure l’entorn
i el missatge. Han aportat un rejoveniment a les confraries que fa temps venen
debatent del paper de les dones i la manca de jovent.
Els infants però, han demostrat ser capaços de viure-ho tant bé com els adults,
tenen el seu espai, donen el seu
missatge als iguals, i denoten tanta bona organització i serietat com la
que volen tenir els adults en les processons.
Com va dir, l’infant participant a la comunicació, és el moment d’ells per
a dir que estant contents de celebrar la festa, la festa del missatge de
l’amor, i poder tenir el moment que els adults no tenen atabalats en la Setmana
Santa en preparar misses, muntar passos, reunions amb d’altres confraries....
Una part recent, però que posa en evidència l’antiga i bella tradició en la
riquesa plural d’aquest país.
