El proper 18 de desembre farà 325 anys que la Venerable Congregació dels Dolors es va fundar a Mataró.
Una entitat que, malgrat els diferents daltabaixos al llarg de tants anys d’història, continua present i és una de les associacions més antigues actualment vives a la ciutat.
Inicialment la finalitat de la congregació era eminentment religiosa amb un
gran accent místic i espiritual com era la meditació, la pregària i el silenci,
essent els actes processionals un acte més. Però també es va anar sumant una
funció assistencial amb una gran vessant caritativa en uns temps on no existien
ni s’havien desenvolupat serveis públics de protecció social.
En la funció cultural va ser tot un revulsiu: dinamitzaven obres de teatre
representades a la Capella, donaven suport a artistes, fomentaven la música i
organitzaven concerts amb la participació de músics i compositors de renom, com
va ser el cas del mateix mn. Blanch autor de la Missa de Les Santes, i van
arribar a tenir un arxiu musical propi.Des de la seva fundació al 1693 van aportar un projecte en comú, igualitari i trencadís amb el tipus de societat de la seva època. Van superar les barreres dels estaments gremials del passat i de les desigualtats socials en funció del patrimoni, l’ofici o la procedència que eren tan importants per assignar estatus. Qualsevol persona en podia formar part.
Van a més, posar a mateix nivell homes i dones com a membres de la congregació no havent-hi cap diferència entre uns i altres. Unes característiques que avui dia estan com molt interioritzades, malgrat algunes desigualtats de gènere persistents, però que per a la Catalunya del s. XVIII era un gran pas endavant.
I així va ser que les primeres setmanes de la fundació 200 homes i 196
dones van professar com a congregants. Un nombre molt massiu si es té en compte
que la Mataró de 1700 tenia pop més de 3.500 habitants. És a dir, seria com dir
que més del 10% dels mataronins i mataronines pertanyien a aquesta entitat.
I així va ser durant una gran etapa d’esplendor i d’impuls, coexistint amb
les transformacions socials de les dècades posteriors, els temps convulsos i el
contexts polítics, on hi havia una gran independència de la vida parroquial de
Santa Maria.
Ara bé, tot aquesta grandesa es veuria truncada a partir del segle XIX. Un
dels factors que més la va commoure va ser el marc de les desamortitzacions de
1835 que va afectar de ple als convents dels Frares Servites, que eren l’ordre
de la qual depenien, i van perdre tota empara legal. Malgrat aquest cop, van
continuar amb les seves activitats i celebracions.
El context polític també va incidir. Les desavinences entre el rector de
Santa Maria Gabriel Balletvell, que era defensor de les idees liberals i el
capellà de la Congregació, Francesc Camín, de tradició carlista, van ser
notables. Aquest encontres van acabar amb el control de l’entitat per part del
primer, qui va aconseguir el càrrec de corrector i ’obrí una etapa de gran
decadència. Els actes es feien per inèrcia, inclús la Processó de Dijous Sant
amb la col·laboració de gent que no pertanyia a la Congregació, fins a la
Guerra Civil de 1936.
Passat el conflicte bèl·lic s’obrí una etapa de recuperació a mans de
persones com Lluís Ferrer i Clariana o Rafael Soler i Fonrodona posant en valor
la Capella dels Dolors, el llegat de l’entitat i visualitzar la tasca feta en
el passat.
El moment
actual.
Avui dia l’entitat encara és activa, viva i continua amb algunes de les
seves funcions. N’és una més de la diversitat plural associativa de la capital
del Maresme. Com elements més públics destaquem la participació a la Processó
Nit del Silenci, que és l’acte religiós amb un major accent tradicional català
i de l’antigor en un acte de manifestació religiosa al carrer, així com la
Vestició de la Mare de Déu que recorda la vestició de les dones de la Casa dels
Àustries, com a més destacables.
Avui dia l’entitat encara és activa, viva i continua amb algunes de les
seves funcions. N’és una més de la diversitat plural associativa de la capital
del Maresme. Com elements més públics destaquem la participació a la Processó
Nit del Silenci, que és l’acte religiós amb un major accent tradicional català
i de l’antigor en un acte de manifestació religiosa al carrer, així com la
Vestició de la Mare de Déu que recorda la vestició de les dones de la Casa dels
Àustries, com a més destacables. 
Actualment està formada per 25 homes i dones, anomenats congregants, i amb
la previsió de noves incorporacions en els propers mesos on es preparen per a
donar visualització a la ciutat d’aquesta efemèride dels 325 anys de
convivència a la ciutat.
Així el proper dia 15 de desembre donaran el tret de sortida a un any de
celebracions, on entre d’altres activitats, hi ha prevista una trobada de totes
les congregacions d’arreu del país a Mataró.
Una entitat, que juntament amb d’altres recorden els orígens associatius i
amb una gran empremta a la ciutat, i rememoren una antiga i bella tradició tant
present a d’altres contrades de
Catalunya com són Vic, Girona, Amer, Bellpuig, Alpicat, Balaguer,
Castellterçol, Moià o l’Arboç, per a fer-ne menció d’algunes i ja mencionades
en el costumari català d’en Joan Amades i que es visualitzen més per Setmana
Santa.
