dissabte, de novembre 03, 2018

Missa de Difunts i trasllat del Sant Sepulcre de Mataró

 

 

 
El mes de novembre comença amb la celebració de la Solemnitat de Tots Sants. A l'endemà, el dia 2 és quan els cristians recordem als nostres éssers estimats, familiars, amics i amigues que ens han precedit i que desitgem de bon cor estiguin amb el Pare. 
 
Un dia especial per a reflexionar, orar i tenir presents a tots i totes els que tant ens han estimat i encara són vius en els records, els moments, les vivències i en el seu llegat.
 
Amb motiu del mes de novembre, moltes confraries i germandats aprofiten per a dedicar moments als difunts, així com també es fa durant el Divendres de Dolors en la tradició catalana.
 
En el cas de la mataronina Confraria del Sant Sepulcre s'aprofita per a continuar amb la tradició instaurada fa ja alguns anys. La imatge del Sant Crist Jacent del Sant Sepulcre va en un trasllat des de la Casa Germandat fins al Temple, la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança. Un trasllat que es fa com si fos una  processó  que rep el nom de  Tots Sants 
 
Després del trasllat amb els i les membres d'aquesta confraria, s'ha celebrat, juntament amb la comunitat parroquial la Missa de Difunts. Acte seguit tots junts i juntes han aprofitat per passar una estona amb família tot gaudint de la Castanyada als locals parroquials.
 
Durant el diumenge 4 de novembre la icona estarà al temple per a retre culte.
 
 
El Crist Mort
 
Aquesta confraria processiona amb una imatge de Jesús Mort. Una icona que mostra tot el patiment durant el calvari i com tot l'odi i el mal dels homes va danyar el cos humà durant la Passió. Mostra les nafres, les llagues, la llançada i una cara de gran patiment, dolor i agonia de l'home, del Fill de Déu Mort.
 
Per aquest simbolisme amb la mort, les confraries del Sant Sepulcre aprofiten per posar accent durant aquests dies; però el missatge no és aquest. Aquest és el rostre de l'home, però Jesús triomfa a la Mort amb la Resurrecció. Per això hom no es pot quedar només amb aquesta estació de la Passió, perquè només és un estadi intermig per anar amb el Pare. Amb la Resurrecció tot torna a la vida, i tot té sentir.
 
I mentre es feia el trasllat a Mataró, nombrosos confrares de la ciutat s'han desplaçat aquests dies també per a celebrar el misteri de l'Esperança, en particular el sis-cents aniversari de la Esperanza de Triana, que iniciava també el trasllat de la Catedrals hispalense fins al barri d'origen.
 
Una commemoració que ha aplegat durant aquests dies prop de dues-centes mil persones. Ahir, l'Arquebisbe Asenjo  de Sevilla deia als confrares: " La Iglesia necesita cofrades convertidos, convencidos, vigorosos y conscientes del tesoro que poseen y de la misión que se les incumbe".
 
 Per tant, remarcava que durant els trasllat es dóna el missatge fora del Temple i s'acompanya cap el mateix  (Segueix en directe la celebració de la Esperanza de Triana).
 
 
La Paraula
 Després de la lectura de la paraula en l'Eucaristia presidida per mn. Javier Prieto, ha recordat durant el sermó que cal estimar a Déu per damunt de totes les coses i l'altre com a un mateix. 
 
Aquesta va ser la gran revolució de l'espècie humana: estimar als altres i que Jesús posa tant accent.
 
El rector ha posat com exemple el tenir cura dels altres com signe d'apreci, estima i que es recull en estudis recent d'Atapuerta en la Cima de los Huesos o com ja es va dir al 2002 amb la troballa de l'Homo Georgicus on es té atenció per als altres i es comprova en ossos que han soldat ferides o patir enfermetats i que han requerit d'altres per a sobreviure.  Missatge d'amor, respecte i de vida.
 
 
El cementiri i la parròquia
 
Durant aquests dies també s'han fet responsos, visites guiades i d'altres  activitats al cementiri dels Caputxins.
 
Un cementiri que fa dos-cents anys que es va posar en marxa a la ciutat després de les Lleis de Salubritat de Carles III, va albergar els cent mil Fills de Sant Lluís després del Trienni Libeal i que va ser objecte de desamortitzacions. Però que va continuar com el cementiri de l'ordre dels Caputxins tenien a la ciutat, a tocar de l'antiga ermita de l'Esperança que dóna nom al barri i a la parròquia.
 
 

Més informació:
Notícies de la Confraria: