Avui parlem amb José Luís Ordónez, qui va ser nomenat Hermano Mayor de la Hermandad
Ntro. Padre Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza el passat 17 de
setembre. Ordónez és el desè Hermano Mayor d’aquesta confraria creada
a Mataró ara fa més de 30 anys, i que va recollir la tradició i culte al
Nazareno a la ciutat de Mataró.
Primer de tot enhorabona pel nou càrrec de responsabilitat i al que us
desitgem molt bona senda, gestió i encertades decisions.
Per a les persones que no us coneixen, des de quan va començar en el món de
les confraries i germandats?
Fins on recordo, vaig començar als 12 anys. La meva mare Milagros anava a la Casa Hermandad que hi havia al carrer de la Mare de Déu del Corredor de Cerdanyola. Ella em va introduïr en aquest món, ja que ella acompanyava al Nazareno. Em va fer germà i des d'aleshores vaig entrar a formar part d'aquesta família.
Amb 18 anys em vaig sentir atret a formar part dels peus de Jesús, ser costalero, i va ser tota una experiència de sentiments, companyia, devoció i família, ja que el meu pare també era costalero.
Amb 18 anys em vaig sentir atret a formar part dels peus de Jesús, ser costalero, i va ser tota una experiència de sentiments, companyia, devoció i família, ja que el meu pare també era costalero.
Ha estat sempre vinculat a aquesta Confraria?
Aquesta Hermandad ha estat sempre la meva entitat mare. Hi ha un gran vincle familiar. Malgrat això, per motius professionals i familiars vaig estar uns anys vivint a l'eterna Mèrida on també la tradició confrare es viu amb moltíssima intensitat. Allà vaig formar part de les quadrilles de Ntra. Sra. de la Amargura i la Virgen de la Esperanza.
Aquesta Hermandad ha estat sempre la meva entitat mare. Hi ha un gran vincle familiar. Malgrat això, per motius professionals i familiars vaig estar uns anys vivint a l'eterna Mèrida on també la tradició confrare es viu amb moltíssima intensitat. Allà vaig formar part de les quadrilles de Ntra. Sra. de la Amargura i la Virgen de la Esperanza.
Se sent hereu de les persones que l’han precedit?
Més que hereu, em sento amb un exercici de gratitud cap als que ens han precedit. Els recuperadors de la Setmana Santa de Mataró i els membres de les Juntes de Govern de la nostra entitat van fer la feina més difícil. A ells devem molt del que tenim ara. Ells van recuperar l'antiga tradició mataronina i la van anar conformant en el que coneixement avui. Molts d'ells i elles a més, han tingut una molt bona visió i han aprofitat per a impulsar nous projectes per engrandir més la nostra Setmana Santa.
...i cap a on voldria anar en els anys que us deparen?
Tenim una senda a seguir, que ja és molt. Però sempre he pensat que m'agradaria recuperar molta gent que hem compartit moments i estones en el passat. Recordo quan la nostra confraria era molt nombrosa i es vivia amb moltíssima feina activa el dia a dia, la confraria per a molts era la segona casa. M'agradaria poder ser capaç d'impulsar aquells temps de tanta germanor i participació de fa 20 anys.
Com s'ha apuntat, he estat vint anys de costalero. Ara assumeixo la responsabilitat de convertir-me en el desè Hermano Mayor.
El nou rol es presenta molt difícil, però amb moltes ganes, compromís i voluntat. És un altre paper, i porta afegit un responsabilitat central.
Pensant com a costalero, sempre es fa difícil separar-seo haver d'haver d'assumir que aquest any no es podrà sortir. Els que han estat i ens llegeixen entendran aquesta buidor que es queda a l'interior, però que s'omple quan mires a la cara a Jesús. Crec que per a mi el moment de deixar-ho encara no ha arribat, ara tinc un altre paper, però em serà complex per l'arrelament que es té a un misteri, a una passió, a un grup de germans amb els que passes moltes hores plegats... Aquest any a més, a nivell personal comença el meu fill, segueix la tradició familiar i no podré estar amb ell sota el pas. Jo per exemple vaig sortir amb el meu pare, però aquest any no podrà ser.
I sobre la confraria que lidera, com és el treball amb la parròquia i el barri?
...i cap a on voldria anar en els anys que us deparen?
Tenim una senda a seguir, que ja és molt. Però sempre he pensat que m'agradaria recuperar molta gent que hem compartit moments i estones en el passat. Recordo quan la nostra confraria era molt nombrosa i es vivia amb moltíssima feina activa el dia a dia, la confraria per a molts era la segona casa. M'agradaria poder ser capaç d'impulsar aquells temps de tanta germanor i participació de fa 20 anys.
Vostè durant 20 anys ha estat costalero, ara un nou rol?
Com s'ha apuntat, he estat vint anys de costalero. Ara assumeixo la responsabilitat de convertir-me en el desè Hermano Mayor.El nou rol es presenta molt difícil, però amb moltes ganes, compromís i voluntat. És un altre paper, i porta afegit un responsabilitat central.
Pensant com a costalero, sempre es fa difícil separar-seo haver d'haver d'assumir que aquest any no es podrà sortir. Els que han estat i ens llegeixen entendran aquesta buidor que es queda a l'interior, però que s'omple quan mires a la cara a Jesús. Crec que per a mi el moment de deixar-ho encara no ha arribat, ara tinc un altre paper, però em serà complex per l'arrelament que es té a un misteri, a una passió, a un grup de germans amb els que passes moltes hores plegats... Aquest any a més, a nivell personal comença el meu fill, segueix la tradició familiar i no podré estar amb ell sota el pas. Jo per exemple vaig sortir amb el meu pare, però aquest any no podrà ser.
I sobre la confraria que lidera, com és el treball amb la parròquia i el barri?
A dia d'avui tenim un estret vincle amb la parròquia, ens sentim part de la comunitat de Maria Auxiliadora, estem agraïts a la comunitat i al seu rector. Tenim també alguns projectes amb el barri i volem treballar-ho conjuntament amb la diversitat de la realitat que és el barri de Cerdanyola.
Quins poden ser, al seu entendre, els principals reptes que es presenten en
els proper anys?
Els nostres germans i germanes tenen un gran repte, que és poder treballar la unió dels diferents col·lectius que hi ha en un grup humà tan gran. Voldria apostar per viure el dia a dia en fraternitat. Però sobretot que els 460 germans i germanes que som actualment puguin gaudir del que tots i totes sentim i vivim al dia a dia, més enllà de la centena de persones més properes. hermandad poder treballar la unió de col·lectius, viure tots en fraternitat. En el dia a dia, obrir-nos més enllà de la centena de persones que som en el dia i els 460 puguin gaudir tot l'any. I com no, juntament amb la resta de confraries i Armats, mantenir el gran Divendres Sant com element fonamental, que al meu entendre és un bona gestió i el 2018 ha suposat una consolidació notable.
Llavors, la Setmana Santa de Mataró gaudeix de bon estat de salut?
Sí, molt bon estat de salut, però cal sempre mantenir el treball en el missatge, en els elements de seguretat, en tot el que suposa una confraria més enllà de les processons i la Setmana Santa.
Moltes gràcies i molt bona feina.
