La sorprenent tradició perdurà més enllà de la celebració en el temps de Pasqua... escriu el fotògraf francès apodat Lau en el seu espai de facebook.
Sovint en aquest bloc hem parlat d'experiències, històries, entrevistes, anècdotes de la Setmana Santa catalana i en particular també de la Catalunya Nord.
En aquesta ocasió tornem a dedicar i parar l'atenció a la Processó de la Sanch gràcies a la possibilitat de poder compartir uns moments de la mateixa de la mà d'un recull d'imatges.
Una processó que des del 1416 recorre el centre històric de Perpinyà, un dels dos encàrrec que tenia la Confraria de la Sanch, i l'altra missió important era l'acompanyament als condemnats a Mort i vetllar per la cura dels seus familiars així com donar una cristiana sepultura.
Avui dia, sis-cents després, el llegat de Sant Vicenç Ferrer es viu de la mà d'aquests confrares i confraresses de l'altra banda del pririneus, en la que potser és l'acte públic de manifestació religiosa que més Fidel es manté als seus origens i, probablement el més antic que ha arribat als nostres dies inalterable al llarg del segles i amb poques influències externes.
Però per a Perpinyà aquesta important processó catòlica en les darreres dècades també s'ha convertit en un símbol identitari i de tradició catalana.
Com diu el fotògraf en francès "Ningú pot romandre indiferent davant l'emoció que es desprèn d'aquesta processó sorprenent. La curiositat se sent atreta per aquesta marxa fúnebre de seguidors que queden atrapats en aquest camí de la creu. El ritme dels tambors i laments plena de tristesa, aquesta processó és única a França, és una de les expressions més commovedores de la pietat popular català, on el sagrat i el profà es superposen".
