Els inicis a Llavaneres

Armats davant la porta de Santa Maria. Principi ansy vuitanta Font: P. de Paco

Després de diverses setmanes parlant i centrant-nos en la Setmana Santa 2017, reprenem elements d’història del nostre llegat, patrimoni, tradició i inicis.

Avui us plantegem un viatge a un dels fonaments de la Setmana Santa mataronina: els inicis a Sant Andreu de Llavaneres, que en alguna ocasió hem parlat, però que avui de la mà d’en Pere de Paco i algunes de les seves imatges podem compartir amb tots i totes.

Els Armats de Mataró sortien darrera de l’Ajuntament de Mataró, però no feien cap acte processional ni sortien en cap ja que les processons van acabar desapareixent l’any 1970.

Natzarè a LLavaneras 1985. Font P. de Paco.

A principis dels anys vuitanta, concretament l’any 1981, varen ser convidats per Mn. Jaume González-Agapito, ,fill del de “les olivetes” de la plaça Gran, que allà feia de pastor i volia donar entitat, solemnitat i acollida a la Processó de Divendres Sant de la veïna Sant Andreu de Llavaneres.

Els Armats no s’ho van pas repensar.

En aquelles processons dels primers anys de 1982-1984 van anar molts joves de Mataró. Alguns d’ells tenien alguns records de quan eren petits, però es van sumar els portants dels Sant Crist. Eren temps de portants, d’antics confrares, de fusters, de gent amb ímpetu que no entenia perquè a Mataró la Setmana Santa que havien conegut havia desaparescut.

Alguns d’aquells joves molt actius a les parròquies de Mataró van anar desapareixent de Llavaneres entrats els 1983 i 1984. Mossèn Colomer que aleshores estava a Sant Pau, i de la mà de mn. Monasterio, mn. Roig o mn. Pou, no acaben de viure bé que aquell jovent els Dies Santa anessin a un altre municipi a participar d’aquests actes. Aquells preveres, escudats en alguns preàmbuls del Concili Vaticà II - interpretat a la seva manera- no entenien ni volien aquestes manifestacions al carrer i volien que totes fossin dins els temples. De fet el Concili Vaticà II mai va pretendre anular les manifestacions religioses ni actes tradicionals, sinó més aviat que les confraries i les obres d'art confrares fossin més catequètiques i en plena comunió amb l'Església. Però això va servir com a pretext. Part d’aquell jovent era un dilema, quina era la millor manera de ser fidel al missatge de la Passió? La pressió era forta, i també la il·lusió per continuar amb la tradició. Però la no massa vinculació d’algunes persones que volien mantenir aquesta tradició a consells pastorals i debats de sagristia va afavorir en aquells anys que la cosa continués.

mn. Gonzàlez Agapito i l'alcalde Albert Alarcón amb el cos de portants.

La Processó a Llavaneres des del primer moment va apostar per convidar a Mataró: tant aquells antics confrares, com aquells més distants de l’Església però que pels dies Sants tenien neguits i se sentien atrets, com per amistats personals amb moltes famílies mataronines. Des del principi van tenir el ple suport de mn. Jaume González-Agápito, l’alcalde de Llavaneres Albert Alarcón, així com un militar d’alt rang de la Quarta Regió que passava la Setmana Santa a Llavaneres. I com no, molts veïns i veïnes de Mataró que anaven el divendres a participar de la diada al poble.

El Natzarè en la seva primera sortida a LLavaneres.
A la imatge d'esquerra a Dreta, Pere de Paco, Toni Regàs amb túnica morada,
i a la cantonada de braços creuats en Vicenç Paituvi Ruiz (d.e.p.)Font: P. de Paco.

De Mataró en aquells dies hi havia joves com en Vicenç Paituví, Toni Regàs, Pere de Paco, Joan Vilà, Joan Solano....als que es van afegir amb posterioritat en Salvador Domínguez i Àngel Rubio... els antics confrares com en Miquel Bancs, Vicenç Cornellà, Bonaventura Blanch... I per part dels Armats hi havia l’avi Llinàs i els seus fills Amadeu i Jordi, Joaquim Riera, el capità mania F.X. Peláez.... Com s’ha dit “ eren gent de bona voluntat”.

Després de la primera sortida de 1981 van venir més. De 1982 a 1984 Llavaneres va acollir la processó de Divendres Sant i allà participaven els portants del Sant Crist de la Bona Mort de Sant Vicenç de Montalt, el Sant Crist de Teià, després el del Col·legi Valldemia...

Els portants del Sant Crist allà van trobar un impuls i fins i tot el matí del Divendres Sant de 1984 els fusters van haver de fer una creu per a poder ser portada ja que la del Sant Crist era quadrada i no portava ases.... A la tarda la sorpresa del “tallacreus” que tant tinta va fer córrer, on un fuster va decidir tallar la creu per no haver de tombar-la davant la gran presència de cartells i propaganda electoral. Semblava que el missatge polític era més important que la Santa Creu... tot una anècdota.

El 1985 Llavaneres ja tenia certa volada i eren temps de debats, tensions, converses... i alguns es van proposar treure el Natzarè del Centre Catòlic que es trobava en una casa particular i no pas a cap temple. Gràcies a la mediació d’en Fernandez i l’ímpetu d’en Rubio es va poder treure el natzarè després de lustres ocult. Aquell 5 d’abril sortirà altra cop en processó en un acte emotiu on els portants del Sant Crist es van sumar a portar-los juntament amb alguns antics confrares.

L’any 1986 va arribar la temuda decisió de mn. Pou i el Consell Pastorals: el Natzarè no sortirà en cap processó. Eren temps de debats, encontres i hi havia gent que no veia ve una “restauració de processions” però no s’oposaven, d’altres que volien que el Concili Vaticà II fos taxatiu, d’altres volien fos com fos un acte processional... Temps intensos i impensables avui dia atès la gran funció de la Comissió, consiliaris i confrares majors.

I aquell mateix 1986 es recuperava modesta, humil i de forma molt senzilla un primer acte processional pels carrers de Mataró. Començava a caminar la Processó a Mataró.