El reglament des portants del Sant Crist de l'Agonia 1928



Un dels nombrossos cossos de portants de Barcelona. Any 1920. Font.ANC.

Els cossos de portants del Sant Crist han estat presents a Catalunya des de fa segles. Hi va haver un impuls important amb les Congregacions de la Puríssima Sang a cavall entre finals de l'Edat Mitjana i el Renaixement, va tenir un altre moment important amb els Via Crucis a l'espai públic per part de congregacions caputxines arreu del Principat i també van tenir un moment de recuperació a finals del s.XIX en aquells moments de Renaixença, Romanticisme i catalanisme cristià moderat.

 

 

Portants Sant Crist Agonia. Foto: Arxiu C.S.C.A.

De fet nombrosos pobles i ciutats tenien cossos de portants de confraries, d'algun gremi o fins i tot de moviments parroquials.

 



Era tot un honor i goig poder portar el Sant Crist durant algun acte de Quaresma o durant la nit de Dijous Sant, o al matí del Divendres Sant. Era un moment on Jesús era present als carrers, la icona feia present el patiment i mort en la imatge d'un Sant Crist i era un home qui l'elevava a la contemplació. L'home amb la seva fe, passió, força i equilibri sentía per uns moment el Calvari de Nostre Senyor i ajudava a que tothom contemplés allò que va passar i que tant d'amor ens va deixar.

 

 

Els Cossos de Portants eren bàsicament masculins, adscrits a alguna confraria o moviment gremial i tenia alguns impediments per a poder-ne ser membre. De fet hi havia regles i reglaments que impedien l'accés més enllà d'un nombre determinat, s'havia de ser d'aquell municipi o fill de determinat família, i com no en el cas dels gremis professional o artesà del mateix. Per descomptat ni contemplaven el tema de l'accés per raó d'edat o de sexe, ja que les dones ni apareixen perquè la época les relegava a un altre rol.

No és fins a principis del noranta del segle passat que va haver-hi algunes dones que demanaven el seu paper dins dels cossos de portants, no lliure de polèmica. Avui dia, hi ha llocs com per exemple a la Confraria del Sant Crist de l'Agonia on aquest debat està superat i fins i tot les dones formen part de la seva Junta de Govern.

 



Text original de 19230 del reglament. Font: Ángel Rubio.

Corria l'any 1928 i a la parròquia de Sant Joan i de Sant Josep de Mataró hi havia tot un debat sobre com regular el cos de portants. A la ciutat n'hi havia d'altres com els de la Puríssima Sang vinculats a l'altra parròquia, la de Santa Maria, o els de l'Agonia també de la mateixa parròquia.

 

El 28 de març d'aquell any el rector de la parroquia, mn. Pere Cañas i juntament als administradors del cos de portants del Sant Crist de l'Agonia van acordar regir el cos de portants "d'aquesta Santa Imatge" i va acabar essent aprovat pel Bisbe de Barcelona amb el vist i plau de l’ Arxipreste, el president de la Confraria i el Mestre de Portants el 7 de març de 1930.

 

Aquest Reglament serviria de base per a un altre que es faria l’any 1965, i que posaria pau a les resistències entre seguir el reglament i deixar incorporar nova gent davant la falta de portants, un debat en el que ens referirem en un altra notícia.

 

Aquest reglament de 1928 en el seu primer articulat remarcava que “No pot pertànyer al Cos de Portants, qui en la seva vida, tant privada com pública, no es comporti com a verdader cristià”.

 

El topall màxim de portants es limitava a 16, però deixava obert el número de suplents. Ara bé subscrivia que necessàriament per a formar-ne part calia sol·licitar-ho al Mestre de portants i s’havia de ser treballador del ram de la fusta ( fusters, ebenistes, constructors de carruatges...) necessàriament. Obria la porta que davant una necessitat de manca de gent s’obria, però preferentment calien ser d’aquest ram.

 

Tanmateix posava l’accent a que qualsevol portant passava a ser membre de la Confraria del Sant Crist de l’Agonia i tenia l’obligació a assistir als cultes, acompanyar la imatge en les seves sortides i participar als assajos.

 

La quota obligatòria era de 15 pessetes a l’any i obligava a la confraria a celebrar una Missa en sufragi de l’ànima en el moment que un confrare morís.

 

Aquest cos de portants acabaría desapareixen a partir de 1969 quan els actes processionals van deixar de celebrar-se a Mataró, tot i que els cossos de portants de Sant Josep i Santa Maria no desapareixerien la seva totalitat.

 

L'any 1987 els cossos de portants impulsarien un nou Via Crucis a la ciutat, ja que existía el tricentaenari de Santa Maria al cementiri dels Caputxins, del barri de Cirera a la Llàntia el Dijous Sant, però després passaria al Diumenge de Rams.  Al 1990 es posaría en marxa la Confraria del Sant Crist de l'Agonia impulsada per en Salvador Domínguez entre d'altres... i que ha arribat fins els nostres dies.