 |
| La Santa Espina actualmente. Foto: casadelaseda.com |
Els gremis d’arts i oficis des de
finals de l’Edat Mitjana i el naixement de Confraries, Germandats i
Congregacions des del s. XVI, juntament amb els temps de Contrareforma, van
donar un gran impuls a la celebració i expressió pública de fe vinculada a la
Setmana Santa.
Una tradició que fins entrat el
segle XX era present en la quotidianitat de pobles i ciutat de Catalunya, i en
particular a la ciutat de Barcelona.
Aquesta preeminència de la
celebració, que gairebé ho omplia tot , va resistir durant els temps convulsos ide tensions político-socials del segle XIX i principis del XX . Fins i tot va
agafar un gran impuls arrel del catalanisme moderat cristià amb la renaixença
amb aquest escenari de fons, que es va
estroncar amb la Guerra Civil Espanyola. Aquesta tradició gairebé va acabar
desapareixent en la seva totalitat a la província de Barcelona a finals de la dècada de 1960.
 |
El Misteri de la Santa Espina al Col·legi de l'Art Major
de la Seda de Barcelona. Font. MNAC
|
La tradició de la relíquia de la Santa Espina
La tradició explica que en el
viatge de Santa Elena (s.III-IV) a Terra
Santa tot seguint textos i història oral, es van poder recuperar parts de la
Santa Creu, els claus i la corona d’espines, i els va portar cap a Europa Aquestes
relíquies es van anar escampant arreu d’Europa dividint-se entre emperadors
bizantins i reis de França. Diu la tradició, que la corona del dolor, de la
mofa dels soldats romans al rei dels jueus, de les espines de la passió va anar
a parar finalment a mans de la reialesa francesa– i que encara avui dia es
venera a Notre Dame de París-.
En les processons el moment de la
Passió de la Coronació d’Espines va agafar un pes important a Catalunya i
gairebé a tots els pobles i ciutats importants hi havia un Misteri del moment
de la coronació. A més es combinava amb la festivitat de Crist Rei abans de l’Advent,
la festivitat de la Sant Creu ( Santa Elena) i parròquies i pobles acollien
topònims i noms relacionats amb aquest atribut i moment de la Passió. Un d’ells
va ser el de la Santa Espina de la Corona que ha tingut un paper important tant
en la devoció, costum i cultura catalana fins el s.XX traslladant-se també a l’art
i la música, com per exemple, en la sardana reivindicativa d’Àngel Guimerà.
La Santa Espina de Barcelona
Durant el s. XVI es podria dir
que Santa Maria del Pi va viure els seus majors anys de plenitud. Eren anys de
Renaixement a Catalunya, de formació d’una élite humanista molt vinculada
Itàlia i el Pi acull les primeres obres d’orfebreria renaixentistes del país,
constitueix la segona biblioteca de Barcelona, es pinta un nou retaule a mans
dels millors pintors hispànics... i també viu l’arribada de la relíquia de la
Santa Espina prop al 1542, provinent de la corona de França, el que va motivar
la construcció de la cripta i el portal de l’àbsida. Aquesta era una de les 72
espines de la anomenada “ corona original”. També viu la creació de l’Arxiconfraria
de la Sang.
L’impuls de la Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
 |
| La Santa Espina en processó anys 20. Font: Fons Casas i Galobardes 1920. MNAC |
La popularment coneguda com la
Sang del Pi va erigir-se canònicament el s.XVI a Barcelona a la Basílica del Pi
– malgrat es remunten molts anys abans
la seva existència- en un moment on a
Catalunya s’instituïen canònicament aquest tipus de Confraries en tot el Regne
d’Aragó, des de l’Ebre fins a Perpinyà, sobretot gràcies a l’impuls de Sant
Vicenç Ferrer.
 |
| Foto: P.de P. |
Aquestes Confraries que
acompanyaven als reus a mort i es dedicaven a la caritat van fer proliferar els
actes de la Passió i va imposar-se i proliferar tot una simbologia al respecte.
A principis del segle XVII la
Sang del Pi es va fer càrrec de la Processó de Dijous Sant, convertint-se
segons diverses fonts, en la més important de Barcelona junt a la processó de
la Soledat que sortia de la Mercè. Aquesta importància va esdevenir perquè es
concentraven les confraries i gremis a la Processó de Dijous Sant mentre la de
Divendres era l’organitzada per la noblesa.
A la Processó de la Sang, o del
Dijous Sant, participaven els gremis de la ciutat i es barrejava l’accent que
cada gremi volia posar al seu Misteri i el caràcter popular de la mateixa. Aquesta Processó atreia multitud de gent de
Barcelona i les viles properes fins que va entrar en decadència al 1842 amb l’extinció
dels gremis. Malgrat això a principis de 1900 agafà revifalla. De tots aquests
Misteris de gremis només en queden el del Sant Enterrament del mataroní Damià
Campeny encarregat pel gremi dels
revenedors, i el de la Santa Espina de Ramón Amadeu i encarregat pel gremi de velers
(teixidor de vels).
El Misteri de la Santa Espina
 |
| Detall del roste de la Mare de Déu de la Santa Espina. Font: Olot Cultura. |
El Misteri de la Santa Espina es
podria entendre com una gran obra de Ramón Amadeu (1745-1821). L’imaginar i
creador de figures de pessebres, va aportar a la seva obra un diàleg entre el
realisme amable del segle XVIII que volia concebre la vessant més humana i
senzilla dels personatges, però al mateix temps amb l’accent del barroc expressionista ( sobretot el català com a més
essencialista), i també amb algun petit accent de l’austeritat del
neoclassicisme.
Al 1783 Ramón Amadeu va signar la
realització de l’obra encarregada pel Gremi de l’Art Major de la Seda per un
total de 634 lliures. A més es va pagar a Magí Prat 66 lliures, 13 sous i 6
diners per a la confecció de la roba, ja que les Verges d’Amadeu eren a mida
natural, capipotes i “ de vestir”. A
més, es va demanar a Joan Altet per 562 lliure, 18 sous i 9 diners, la confecció
de la corona i el reliquiari de la Santa Espina.
 |
| La Santa Espina preparada per processó. Font: MNAC |
El Misteri, completament barroc
popular, constava de la imatge de la Mare de Déu de la Santa Espina asseguda
sota cobricel en un vallard de fusta tallada i daurada per a processonionar i
vestida amb roda de diari de l’època. Arropaven la Mare de Déu cinc àngels
ploraners, quatre del quals amb atributs de la Passió de Crist (claus, martell,
pinces i daus, i un cinquè el drap de Ponç Pilat) en un pas recarregat
palmatòries, un pavelló amb cortines i els guarniments florals.
D’aquest grup escultòric es diu
que va ser un dels majors encerts de Ramón Amadeu. La societat mediocre barcelonina
del moment estava acostumada al detallisme, bellesa i naturalitat del mestre
pessebrista català. Per altra banda el figurista quan feia imagineria jugava artística i expressament amb les
deficiències de composició i es deixava guiar per la inspiració creativa. Les
Verges serien objecte de culte, per treure en processó, i no pas d’un pessebre
que ornamentava una entrada d’una casa. A més, aquesta Mare de Déu acolliria la
valuosa relíquia de la Santa Espina... Tot i això, amb aquesta obra Amadeu va
aconseguir que es convertís en obra d’excepció i molt apreciada.
La meravellosa obra de Ramón
Amadeu i objecte de devoció de confrares i feligresia barcelonina del passat, va
superar la destrossa artística de la Guerra Civil i ha arribat als nostres
dies. Va processionar fins la dècada dels 60 a Barcelona.
El Misteri va ser desmuntat i la Imatge titular està
en la sala de l’antic Gremi de Velers de Barcelona, actual Casa de la Seda,
així com els angelets ploradors que acompanyaven el misteri i que estan en el
Hall d’entrada en una composició artística de paret. La Santa Espina és coneguda i/o anomenada com la Verge de l'Aflicció en el seu nou emplaçament.
Aquesta antiga casa dels velers és
la única casa gremial que ofereix la possibilitat de ser visitada, i per tant
aquells amants de Ramón Amadeu, de l’art religiós i de la Setmana Santa podran
gaudir d’aquesta joia hereva de la bella tradició.
Més informació:
 |
| Angelet ploraner amb els atributs dels daus. Foto:P. de Paco |
Fonts:
- VERGES, T. Santa Maria del Pi i la seva història. Barcelona, 1992. Ed. La Formiga d'Or.
- RIBERA, R. Un grupo escultórico del maestro imaginero catalán Ramón Amadeu Grau. Pamplona, 2011, Principe e Viana.
