Les Processons a la Catalunya al primer quart del segle XX

Via Crucis a la Setmana Santa a Moià 1914-1915.FONS ANC1-972 - N-343 JOAQUIM GOMIS

Fa unes setmanes us oferíem, gràcies a la tasca de reproducció de l’Arxiu Nacional de Catalunya imatges i fotografies de les processons de Setmana Santa als anys 30 a Barcelona. Aquelles imatges posaven de relleu - que inclús durant la II República Espanyola, i en una ciutat amb molta influència d’ideologies contràries a la fe catòlica – la Setmana Santa es respirava a la ciutat, omplia la quotidianitat i se celebraven massius Via Crucis i processons, sobretot Dijous i Divendres Sant.

Ara, en aquest post us oferim també gràcies a les noves tecnologies de la comunicació i la reproducció diferents imatges de determinats arxius comarcals i fons privats que ajuden a entendre com eren les processons a principis del 1900 a Catalunya.

Eren temps de durs atacs però també d’impuls cultural i de la Reinaxença. I l’expressió pública de la fe durant la Setmana Santa era present al llarg del territori català. Us oferim algunes imatges de moltes que es poden consultar i un petit context del momento, en un momento on la fotografía no era molt present, però que va immortalitzar aquesta realitat present arreu del territorio.

Les processons catalanes del 1900.

Corrien els darrers anys del 1890 a Catalunya. Els opuscles i llibres escrits pel Bisbe Torres i Bages posaven de relleu la importància de posar en valor la tradició i obres com La Tradició Catalana anaven apuntant el camí al catalanisme moderat cristià. Un lema atribuït presumptament al Bisbe remarcava que “Catalunya serà cristiana o no serà” i es va convertir en un eslògan de militants catalanistes fins el punt d’acabar gravant-se a la façana del Monestir de Montserrat. Els consells i recomanacions del Bisbe tractaven els debats polítics i socials de l’època i recomanaven una adaptació de l’Església als nous temps i preservant-la dels durs atacs de diferents corrents ideològiques.

Processó Segarra 1900. Arxiu Comarcal Segarra
Fons ACSG220-108- Agustí i Josep Mestres. ACSG220-108-N-92

Es tancava un segle marcat per les guerres carlistes, de supressions d’ordres religioses després de la primera guerra i els diferents processos de desamortització de molts béns eclesiàstics i crema i assalts de convents i monestirs, episodis negres com els assassinats de franciscans i carmelites a Reus al 1834, atacs frustrats contra ordres religioses a Valls i diferents assassinats a Barcelona, un anticlericalisme d’Estat liderat pel mateix General Espartero Regent després d’abdicar la Reina Mare que va acabar amb un Concordat el 1851, les revolucions de 1868 que va separar l’Estat i l’Església provocant exili de bisbes i sacerdots on els catòlics eren considerats contrarevolucionaris....

Via Crucis amb encaptuxats amb el Sant Crist de l'Església de Santa Maria de Cervera 1910-1920. Fons ANC1-132Col. Agustí Duran i Santpere

L’Església havia perdut la preeminència de temps passat i potser no va estar adaptada a temps com la industrialització, la urbanització i els grans canvis socials. Però amb la Restauració i la Reinaxença amb una gran influència del romanticisme inicià un moviment de recuperació de la cultura catalana on l’Església tingué un paper central.

Armats a a Setmana Santa a Moià 1914-1915.FONS ANC1-972 -N-235
JOAQUIM GOMIS

Malgrat aquest impuls a la llengua i cultura a principis del segle XX es legislaren lleis com la Llei Candau que posava restriccions a les ordres religioses a no promoure aldarulls o impulsar la separació amb el Vaticà. Eren temps posteriors a la Setmana Tràgica de 1910, i parròquies i convents va ser objecte dels atacs de persones que s’oposaven a anar de reservistes a Melilla.

Tot i aquests temps convulsos i durs per als creients i clergat, l’Església catalana vivia un cert esplendor cultural, polític i social. Eren temps de Torres i Bages i el català era l’idioma de la predicació i la catequesi a la Tarraconense.

Via Crucis Divendres Sant 1905 Mataró Foto Spà Salarich, MASMM

L’expressió pública de la fe, malgrat els durs atacs, moments durs i insults es van mantenir en moltes ciutats seguint la senda de les processons austeres i barroques de les Congregacions dels Dolors, de la presència en els Via Crucis impulsats per les Puríssimes Sang, de petites processons de Sant Enterrament i de Silenci arreu del territori català, de manaies i armats que obrien les desfilades i també creixien a tenor de l’esplendor cultural els actes sagramentals de les passions, escenificacions... I no només per Setmana Santa com a temps més central, sinó també en d’altres actes vinculats a la pietat popular.

Temps convulsos que continuaren fins a 1936 quan tot s’estroncà i es visqueren els episodis més lamentables de la història recent. Fets encara molt presents avui dia.

Molta més historia confrare aquí.

La Passió infantil a l'Escola Pia de Mataró. Anys 20. Font: MASMM.

Processó a Esterri d'Àneu a 1920. Arxiu Comarcal Pallars Sobirà
Fons fotogràfic Comarcal ACPS210-38-N-186

Arribada de la Processó pel carrer Cavallers a la processó de l'Albi
Les Garrigues.1912-1915. FONS ANC1-284

Cap de la Processó sortint de Santa Maria de Montblanc 1903-1906 .
FONS ANC1-284- FRANCESC BRUNET i RECASENS.

La Mare de Déu surt de l'església de Santa Maria a Vallbona de les Monges 1900-1910.
FONS ANC1-284- FRANCESC BRU

Retrat de monjos caputxins, entre ells Pare Miquel Àngel de Barcelona -Isisde Collforns Lladó- amb portants del Sant Crist.
Web Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya.