divendres, de novembre 04, 2016

Entrevista d'Avui: Pilarín Bayés


Avui tenim l’oportunitat de parlar amb la PilarinBayés amb motiu de la publicació de la col·lecció de Festes i  Tradicions de Catalunya  que ofereix el diari La Vanguàrdia.
Per fer un molt breu resum de qui és la Pilarín hauríem de menester moltes línies, però per concretar-ne el més destacable per als seguidors/res d’aquest webbloc, podríem dir que és una dibuixant, il·lustradora, creadora i comunicadora amb llarg recorregut que porta més de 50 anys dibuixant, compilant i difonent històries dibuixades sobre la cultura, tradició i festivitat de Catalunya i d’arreu.
--------------------------------
Estimada Pilarin, primer de tot gràcies pel seu temps, felicitar-vos i felicitar-nos per poder gaudir dels darrers treballs en els que heu treballat. Sobretot els darrers com són el llibre de la Pedrera, l’Univers a la mà, l’Abedecedari o els contes de festes i tradicions catalanes que hom pot trobar durant aquests dies amb el diari.  
Llegint sobre vos, podríem resumir totes les entrevistes que li han fet amb una ben fàcil: La Pilarín pinta des de sempre. I aquest des de sempre, per descomptat bé acompanyat d’una altra que és la passió pel dibuix. És així?
Més que des de sempre, pinto des de fa més de 50 anys... potser aquests anys per a la història d’un poble no sigui molt, però en la vida d’una persona són molts. I en la meva vida pintar sempre ha estat una tasca molt important.
I quan dic pintar en refereixo a aquest exercici que faig en cada dibuix on vull reflectir els ambients, el que es mou per allà, les interaccions que hi ha entre els elements i les persones entre elles.
Per exemple jo abans de pintar quan miro un carrer, miro un estadi d’esports, un museu, vaig a un acte cultural o reivindicatiu... hi veig gent que es mou, que parla, que expressa, que fa alguna cosa... per això quan he pintat i pinto vull reflectir aquesta intensitat de la vida, les seves relacions...
I això difereix molt d’una fotografia. Avui dia tot es fotografia i n’hi ha un munt de fotografies cada instants. Si et fixes en una fotografia es reflexa una realitat de les coses des de l’òptica que es captura la imatge. Té un cert component important de realitat; Però el que es vol dir i transmetre en un dibuix dóna més joc, es poden posar accents en allò que passa per sobre, o no es pot visualitzar bé. Pintar ajuda a veure els detalls que tapen la credibilitat de la foto i pintant es dona el missatge i l’essència de les coses. Per tant porto molts anys intentant crear dibuixos que donen més vida, més detall de les coses i aquesta és la feina que tenim els dibuixants, i que jo en particular m’he dedicat als contes tradicionals.


Després de més de 50 anys il·lustrant, pintant, compartint... Sabem que els seus punts de partida són amb Cavall Fort,   els camins per multitud de llibres, contes, més recentment un premi solidari, una magnífica col·lecció de figuretes de pessebre... I actualment, quins són els camins d’arribada o treballs en curs?
I els parcs! Tenim a part dels llibres en paper, en figures i altres formats tenim un munt parts interactius escampats per tot Catalunya. Són parts per a infants on s’explica un conte tradicional com pot ser el de la caputxeta i estan il·lustrat amb dibuixos.  
En aquest moment mentre parlem estic treballant un llibre sobre en Jaume Vicenç Vives,  aquest gran mestre! I també aquests dies treballo en uns llibres d’espiritualitat per a nens petits: Una espiritualitat general, més laica, que ajuden als nens i a grans a respondre preguntes de tipus cíviques i existencials tipus com què haig de pensar dels altres? cap a on anem? I ho estem treballant amb en Francesc Torralba. També, de la mateixa col·lecció estic treballant amb l’Eudald Carbonell en una obra que explica una micona com ens hem anat fent humans. Inicialment l’Eudald havia fet una obra per adults, però ara l’estem adaptant per a nens i nenes.
I ambdós són un repte important. Per exemple amb en Francesc Torralba són diferents llibres d’una col·lecció que ell escriu en tant que diàlegs. És un estil diferent al que faig jo en els dibuixos passant d’una escena a d’altra amb rapidesa, ja que ell presenta uns diàlegs que cal abordar amb serenor i parsimònia i on l’escenari va canviant amb el diàleg i van canviant d’estances en una casa.

Els seus dibuixos han encantat a les generacions dels nostres pares i que avui dia també els agrada veure com els seus ells es retroben amb d’altres històries que expliquen a fills i nets, i mantenen aquella essència de l’estil graciós, agradable, comunicatiu...  L’altre dia una persona d’una ens explicava que recordava els dibuixos de 1997 quan estudiava catequesi, i ara veia els seus dibuixos en els contes del seus fills... era com un bell record deia.
En aquest sentit, tot i els anys podríem dir que hi ha un estil propi, i tot i que sembla manté les línies inicial, segur que també és fruit i hi ha un procés de maduració?  
 A aquesta persona, si la torneu a veure, li podríeu dir que és molt observadora. Permet-me una al·legoria dos grans pintors de la nostra història com són Pablo Ruíz Picasso i Joan Miró. Miró es meravellava per les estrelles, les rodones, somiava constel·lacions i les expressava en petit, en detall, amb colors, vida i moviment... D’altra banda en Picasso trencava estils, canvia sobtadament d’un estil rosa a un blau, i anava canviant, transformant, creant escola, i quan canviava trencava del tot. Era un geni de múltiples facetes per aquest dinamisme i ser un gran mestre des de jove, mentre que Miró va mantenir la seva essència, la manera de mirar de sempre. Ambdós genis amb trajectòries artístiques diferents. En aquest sentit jo penso que les coses no són tan voluntàries quan un va madurant com a dibuixant. Penso hi ha coses que no governes, o no pots controlar, tant en el teu estil creatiu com un voldria... i en el meu cas a mi m’ha sortit el de sempre. A veure, jo dibuixo des dels 10 anys i sembla sempre sigui el mateix dibuix, però tampoc ho és. Hi ha hagut moments i èpoques artísticament bones i d’altres que no ho han sigut tant, però els estils evolucionen també malgrat sembli hagi estat més constant i estàtica en l’estil.
De fet, jo sóc d’aquestes que se centra en la quotidianitat i de moment no hi ha res que m’interessi més!

Gràcies als seus dibuixos, molts pares i docents expliquem les tradicions, rondalles i anècdotes de la història de Catalunya. Amb aquests treballs recuperem i expliquem tradicions tan vives com la Setmana Santa o fem entendre d’on venim... En aquest sentit - i permeti’ns l’associació - La Pilarin Bayés seria en dibuix avui dia com en Joan Amades , pare del costumari català?
Em sona massa gran! Però em fa molta il·lusió facis aquesta reflexió.
No pretenc pas ser com el gran Joan Amades, qui va ser un treballador curós i molt extens que es troba en poques persones. L’Amades va ser un gran científic social de la seva època i també un gran divulgador. Va saber combinar aquestes dues facetes en una sola. El Costumari mirava a tothom. Avui dia pocs llegeixen articles científics i obres com aquesta ajuden a que es llegeixi amb rigor, gust la història i les tradicions catalanes gràcies a autors com aquests.

Portada del Llibre sobre la història de Perpinyà
... I això  na Pilarin ens ajuda a veure-ho visualment.!  I ens ha posat imatge per ajudar a explicar-ho als nens i nenes...
Jo m’he centrat més en nens petits. Es podria dir que el meu treball és menys ambiciós perquè aquest era el meu públic inicialment. Això però, no treu importants dificultats de fer comprendre el missatge. Per exemple em va costar pensar com explicar meravelles com la Patum a un nen per a que ho visqui i ho entengui, però sobretot per a donar protagonisme a la celebració, i en una celebració on el públic és una part important que cal remarcar i tenir en compte. I tot és important al mateix temps. Complicat però això és el que ha d’aconseguir el dibuixant, fer entendre, explicar, i gaudir de la imatge.
Processó dels Papus de Vic. 
En relació a la Setmana Santa, vostè l’any 2008 ja va fer un recull important sobre la història de la Setmana Santa de Tarragona. Potser és difícil recollir moments de La Passió i els seus Misteris en dibuix, però pensem va copsar el missatge i els moments i va agradar a més grans i a petits. També avui dia ha recollit alguns moments de la diversa i rica cultura confrare catalana. I això en ajuda a explicar què fem i perquè ho fem. Vostè ja coneixia aquesta tradició tan catalana o també l’ha anat descobrint?
Jo he viscut a Vic. La setmana Santa l’he viscut amb molta intensitat a Vic, sobretot al mercat del Rams fins a la Processó dels Papus. Per cert, quan van poder anar les dones vaig anar el primer any i no faltat cap any tot i les dificultats algun cop per anar-hi.
Ara veus que la teva ciutat era important. La seva Setmana Santa era important, però també n’hi ha d’altres i també en són molt de viscudes i notables com pot ser Tarragona. Gràcies a uns amics que tinc que viuen prop de la Catedral l’he viscut i per a mi és majestuosa, és molt sentida i no defuig del tema del que va passar i explicar-ho i tothom pot veure la seqüència de la processó. Tarragona és herència d’un imperi com el Romà, quan era província, i no queden pas curts a l’hora de recollir aquesta importància. I això ho dic perquè de vegades als catalans ens costa explicar les coses maques, les vivències, allò bo que tenim i fem. De vegades volem ser tan casolans que ni volem explicar el que tenim ni conèixer d’altres...
... ens mirem potser massa el melic...
Sempre diem som de casa tomba i gira..tot de casa, però en el cas de Setmana Santa no és d’estar per casa, no és cosa nostra, és una tradició molt solemne.  I es bo explicar-ho i compartir-ho.
  De fet ara estic a unes 900 publicacions de llibres i voldria arribar als mil. Tot i que no semblin gaire, són milers de moments. Potser si arribo els mil m’agradaria poder continuar explicant moltes coses, també aquesta tradició catalana de la Setmana Santa.
Per exemple vosaltres expliqueu coses del passat i penso és una bona feina la d’explicar el que feu també en el present.  

Pilarin, un gran plaer i aprofitem per agrair-vos la disponibilitat i què per molts anys puguem continuar difonent la cultura popular gràcies a la seva obra.

Entrevista realitzada per Jordi Merino i Noé dijous 3 de novembre de 2016.
Més informació:

·         Web Pilarin Bayés: http://pilarin.cat/
·         Instragam: pilarinbayeshttps://www.instagram.com/pilarinbayes/

·         Altres recursos....