El perfil de Mataró al s.XVII

Gravat d'Adam Perelle (gravador 1638-1695) sobre el dibuix de Sébastien de Pontault 1646-1647-? Fons: J.M. 2016.

La Catalunya de temps convulsos
Després de la guerra dels segadors moltes zones de Catalunya van aliar-se sota la protecció de França cansats dels abusos de les estades de les tropes castellanes en algunes poblacions.

Durant aquell temps d’estira i arronsa, de tensions d’estar sobre protectorat francès i en moments sota el Regne d’Espanya, a Catalunya es van viure moltes tensions polítiques i militars i que van acabar amb la Guerra de Successió l’any 1715, tot i que abans hi havia hagut moltes tensions entre la monarquia hispànica i francesa i diferents acords com el de 1659 del Pirineus, .

Durant aquells anys un mariscal de camp que va servir primer amb Lluis XIII i després amb Lluis XIV, que va ser ferit va ser destinat, gràcies a les seves dots de coneixement d’estratègia militar i bon dibuixant, a fer dibuixos de places, ciutats fortes, punts estratègics militar i de diferents punts del litoral català des de Tortosa fins al Rosselló ( que en aquell moment era part de Catalunya).

Camp de Lesborges 1647. Beaulieu. Fons: Biblioteca Nacional de España, GMM/1376.

Les primeres imatges de Catalunya i de Mataró de la mà de Beaulieu al s.XVII.

Aquell Mariscal conegut com el senyor de Beaulieu, d’on eren els seus dominis, es deia Sébastien de Pontault (1612-1674) i va posar en marxa una editorial que compilava i recollia tot tipus de representacions de llocs, batalles i setges de les tropes franceses.

Aquell mariscal de camp francès ( reconeixement que va tenir molts anys després), es va convertir amb un important cartògraf militar i també cartògraf artístic del seu moment després d’assolir el reconeixement reial com a dibuixant d’escenes de guerra l’any 1642 ( quan va participar del setge de Perpinyà), tot i que va tenir diferents problemes econòmics per a reproduir després molts dels seus dibuixos tot i tenir el suport del Rei i el permís per a publicar-les a partir de 1648. Gràcies al seu treball es van recollir plànols i imatges de les viles relacionades amb la Guerra dels Segadors i dels anys posteriors.

Moltes dels seus gravats van ser rellevants per a encontres militars i d’informació de llocs estratègics, però d’altres de més petit format no van tenir rellevància fins molts anys després de la mort del cartògraf i mariscal gràcies a la feina de la seva neboda que va assolir que alguns d’ells, com els 64 llocs de terres catalanes i Rosselló, es poguessin reproduir en format de gravat. Recentment alguns autors diuen que a part de tenir una llarga carrera militar on va participar a setges i batalles importants, i va col·laborar en fortificar la línia defensiva de Constantí, Salou... més aviat va ser un geògraf artístic i fruit d’això tenim imatges com la de Mataró de 1646.

El perfil i les vistes de la Mataró de 1646?. La Mataró dissetesca.

Un d’aquests “petits Beaulieu”, era un dibuix fet des del litoral maresmenc. Exactament des de mar endins de Mataró i on l’autor va posar el rètol de “Mataros”, en relació a com ell va entendre es pronunciava el nom d’aquell ciutat que presentava una porta d’entrada de camí a Barcelona ( actual carrer Barcelona amb Santa Anna), una gran Basílica (de Santa Maria) que idealitzava cap amunt amb la idea de fer-la més visible amb la lògica d’estratificació vertical ( i on no s’aprecia l’annex de la capella dels Dolors que es posterior), algunes muralles petites de defensa amb les torres de guàrdia, algun nucli fora muralles per sota de la porta de Barcelona (zona carrer de Sant Antoni i propers) i alguns cases (zona Sant Simó) un altre temple

En aquest dibuix no s’aprecia de fons el castell de Sant Vicenç ( posteriorment Burriach) i no hi ha cap rastre tampoc del Castell de Mata ( que va destrossat segles abans), ni es pot veure cap de les ermites medievals (Sant Martí, l’Esperança) o el convent dels Caputxins. En aquest sentit el cartògraf volia centrar l’atenció en el nucli de la ciutat i pronunciar la serralada de fons i el mar que conformaven una ciutat en l’esplanada mig una zona de maresmes.

La idea de Bealieu en aquests dibuixos de terres catalanes era la idea del territori i la seva xarxa urbana, amb la lògica del punt de vista militar de la seva època.

Tal com diu Joan Capdevila en els seus treballs, l’objectiu d’aquests Petit Bealieu eren “donar una visió global dels llocs on les topes de Lluís XIV van aconseguir les majors victòries en la seva etapa política d’expansió militar. A més en aquests perfils de ciutat, i on apareix en el cas de Mataró la signatura del gravador Adam Perelle, es volia una intenció clara de composar una escena realista de la ciutat i el seu entorn.

Aquest era el primer cop que es dibuixava la ciutat de Mataró amb cert detall i de manera més curosa, i que va ser realitzat probablement a l’any 1646 tot i que el gravat no es va realitzar fins l’any 1668. Fer aquesta datació potser un xic arriscada, ja que en els gravats tot i aparèixer el nom de la ciutat no apareix mai la data, i a més dels seus dibuixos s’han fet múltiples edicions on es van anar fent planxes noves les dècades posteriors, o inclòs el cas del geògraf Jean Beaurain al s. XVIII on va canviar el de Beaulieu pel seu.

Aquest dibuix de Mataró, igual que altres similars de l’autor conserva un dibuix amb vida, on hi ha cert moviment al mar, una certa idealització dels espais públics i edificis religiosos estirant-los cap amunt per a ser identificats i considerats des de lluny, i amb certa intensió sobretot d’identificar el nucli, els accessos...

Pocs d’aquests gravats han arribat als nostres dies. Existeix un a l’Institut Cartogràfic d’Espanya, a la Biblioteca Nacional, al fons de l’Institut Geogràfic de Catalunya i també algun altre a cases de particulars ( com el que reproduïm que va ser adquirit a Alemanya no fa molt a un brocanter de gravats del segle XVII). També als anys seixanta d’aquest segle es van fer algunes reproduccions arrel d’un original per això també hi ha persones de la ciutat que en tenen en un format molt petit.

Més informació: