dimecres, d’octubre 05, 2016

Sis-cents aniversari de la Confraria de la Sanch de Perpinyà

La Confraria de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Perpinyà arriba als 600 anys durant aquesta setmana.
El cap de setmana hi haurà tot una sèrie d'activitats i el diumenge una Solemne Missa amb participación de totes les confraries de la Maintenance de França i algunes ciutat de la Catalunya Sud, entre elles també Mataró.

Corria el 1416 quan el dominicà Sant Vicent Ferrer predicava per la Catalunya Nord i va decidir fundar una confraria dedicada a assistir als condemnats a mort, a la caritat i també a exaltar la Passió de Crist Senyor Nostre amb les processons de Setmana Santa. Ara sis segles després aquella confraria és viva, ha superat els diferents temps convulsos de la història de Catalunya i de França i encara es manté inalterada en els seus estils i objectius. 
" La Preciosa Sang del Senyor" 

Sovint es parla a Catalunya de la importància de la Processó de la Sanch a l'altra banda dels Pirineus, tant per la seva antigor com per la importància dins de França, país que no es caracteritza pels actes ni celebracions d’expressió religiosa durant la Setmana Santa.

Però és a la regió del Llenguadoc-Roselló, i en la seva capital Perpinyà, on es conserven també  encara les tradicions religioses vives més antigues de la Setmana Santa catalana. I la seva importància és més enllà del marc de l’Estat francès on ha perdurat al llarg del segle, ja que hi ha datació escrita de la seva existència al 1407, és el fet de conversar l’essència atemporal de les processons catalanes del s.XV, i el triomf de la fe cristiana, i la vida de la congregació.

Hom pot quedar sorprès al veure que en ple s.XXI la ciutat de Perpinyà es bolca a la Processó de la Sanch, entonant els tradicionals goigs de Maria, engalonant balcons i façanes amb flors i decoracions de colors, i la seva tradició poc o res ha variat en essència de les de fa 500 anys enrera. I tota la processó és treballada amb minuciositat i fervositat  que és la mateixa d’ahir que la d’avui i que ha perdurat al llarg dels segles. “els homes canvien, però els mateixos gests perduren”.

I encara avui dia els confrares i congregats fan menció de Sant Vicenç Ferrer,  Sant dominicà valencià que al s.XIV que va predicar a l’antiga capital dels reis de Mallorca  i al que s’associa la fundació el 1416 a l’Església de Sant Jaume de la Preciosa Sang del Senyor – La Confraria de la Sanch-,  i al qual encara tenen present i en menció constant com a pare fundador. 
Però la confraria no només es queda en la celebració de la Passió de Jesus; sinó que des de la seva fundació ha assistir als presoners i als condemnats a mort, durant tot el procés i l’assistència i acompanyament del dol als familiars, i el treball per  a la caritat cristiana. 
Però no tot ha estat immutable al llarg dels molts segles d’història;; l’autoritat religiosa i el Consell Sobirà del Rosselló van  limitar progressivament a limitar aquestes processons sobretot perquè no veien amb bons ulls el gran recolliment dels flagel·lats penitents a esquena nua, o dels penitents rigorosos al ritual processional, i el portants - sovint descalçats-  portant a esquenes els pesants misteris.  Això va dur a les autoritats eclesiàstiques a etiquetar erròniament aquestes pràctiques religioses com a barroques i massa espanyolitzades, prohibint la manifestació pública de la fe a l’interior de l’Església al 1777.
Al 1950, i gràcies a la incansable tasca de Josep Deloncle i iniciador de la Casa Pairal, que la Processó de la Sanch es va reemprendre el seu recorregut pels carrers de la ciutat i així és des d’aleshores cada Divendres Sant. 
I cada any, continuen la seva tasca, durant tot l’any i no només centrats a la Quaresma, i la ciutat i la societat francesa s’implica en aquesta, i cada cop assisteix un públic composat per creients i agnòstics, on els observadors es deixen emportar pel silenci, per la gran fe dels penitents i la misticitat del moment. I només es queden a Perpinyà, la Sanch també participa el vespre del Divendres Sant al magnífic paratge de Cotlliure pera celebrar una altra Processó.


Imatges: ladepeche.fr