Ntra. Sra. de la Soledad. |
El diumenge abans de Rams és el dia que es recorda que ara fa més de vint-i-cinc anys que va ser coronada a Mataró Ntra. Sra. de la Soledad. Per aquest motiu la Germandat Nostra Sra. de la Soledat organitza una processó que va començar com un aniversari però amb el temps ha arrelat com una processo prèvia a la Setmana Major.
|
Tot i que el dia processional de la Soledat és el Dissabte Sant, és en aquesta on les confraresses de la Germandat viuen aquesta processó amb tota la intensitat i passió que una altra processó de Setmana Santa. De fet té un caràcter especial, emotiu i d'identitat, ja que es fa al barri de Cirera, barri con la Germandat ha arrelat, fa la seva vida i forma part de la comunitat parroquial de la Sagrada Família.
Detalls ens blanc i negre de la Processó. |
És al llarg dels carrers que hom pot trobar balcons i finestrals plens dels fills de la immigració dels anys seixanta mirant la tendresa de la Soledat, engalonant balcons, llençant alguna petita proclama amb la boca petita emportats pel moment i llençant pètals. Malgrat processó manté element de Glòria, ja que no deixa tenir un component festiu
important.
Pujada del Torrent de la Pòlvora. |
Les dones de la
Soledat altre any ha pogut treure al carrer a la Senyora del barri, demanar
pels més estimats i fer present el seu testimoni, Maria la primera testimoni de
Jesús.
A més, enguany es va
poder veure a la Banda de Tambores y Cornetas de Ntra. Sra. de la
Soledad, que després d'un any de transició i canvi, va continuar acompanyat
musicalment, com sempre des dels inicis de la germandat, incondicionals i amb
estil propi indistintament del moment. Una bona alegria ja que potser començar
a agafar força i poder posar música a aquests bons moments. Aquest
acompanyament va permetre es poguessin veure en alguns tràmits els passos de
les portants de la Soledat que enguany anaven dirigides per una nova capatàs,
un altre relleu important.
La processó va
comptar, com sempre, amb la presència del consiliari Mn. Ramón Roca i el Bisbe
Joan Godayol que van dedicar unes belles paraules al final per a que les
confraresses no es quedessin en la celebració de la mort sinó en la celebració
de la resurrecció, en el testimoni de vida.
sortint en processó |
La Processó pel carrer Transveral. |
L'entrega i amor del veïnatge de Cirera. |