Joan Maragall, un dels poetes més importants catalans i espanyols de finals del s.XIX i principis del, s. XX i un dels pares del modernisme literari i va escriure també molts articles i poesia sobre pensament religiós.
Per un costat combinava texts de tipus polític i de pensament intel·lectual publicats a Diario de Barcelona, i al mateix temps escriviaa obres tan belles com la Quaresma.
Val a dir, que catòlic convençut, va passar al llarg de la seva vida per diferents fases com van deixar palès els seus escrits. Deixa palès la importància i presència a Catalunya d'aquell temps, entre d'altres també de la Setmana Santa.
Ací us fem a mans d'una de les molt belles i sublims poesies d'en Joan Maragall, en aquesta ocasió quan parla del Dijous Sant.
LO DIVÍ EN EL DIJOUS SANTEn memòria d’un amicAvui he sentit lo Divíen el camp, en el vent i en les plantes,i en la majestat—de les pedres santesque s’alcen en temple—al mitj del camí.
Avui he sentit—que dura la vidamés enllà dels còs—i dels seus sentits:he vist un vellet—am cara entendridai alegres infants—de sobte entristits.
He vist uns guerrers—armats punta en blanc,davant d’un anyell—rendir les espases,he sentit les brasesde l’Amor Diví—en el Dijous Sant.
Senyor! Dèu consol al qui plorai tornèu-li’l plô al qui no pot plorar,i donèu-li pau a l’ànima inquieta
perquè us sàpiga esperar.
