dijous, de març 03, 2016

Poesia religiosa de Joan Maragall

Joan Maragall, un dels poetes més importants catalans i espanyols de finals del s.XIX i principis del, s. XX i un dels pares del modernisme literari i va escriure també molts articles i poesia sobre pensament religiós. 
 
Per un costat combinava texts  de tipus polític i de pensament intel·lectual publicats a Diario de Barcelona, i al mateix temps escriba obres tan belles com la Quaresma. 
 

Val a dir, que catòlic convençut, va passar al llarg de la seva vida per diferents fases com van deixar palès els seus escrits. Deixa palès la importància i presència a Catalunya d'aquell temps, entre d'altres també de la Setmana Santa. 
 
Ací us fem a mans d'una de les molt belles i sublims poesies d'en Joan Maragall, en aquesta ocasió quan parla del Dijous Sant. 
LO DIVÍ EN EL DIJOUS SANT
En memòria d’un amic
Avui he sentit lo Diví
en el camp, en el vent i en les plantes,
i en la majestat—de les pedres santes
que s’alcen en temple—al mitj del camí.

Avui he sentit—que dura la vida
més enllà dels còs—i dels seus sentits:
he vist un vellet—am cara entendrida
i alegres infants—de sobte entristits.

He vist uns guerrers—armats punta en blanc,
davant d’un anyell—rendir les espases,
he sentit les brases
de l’Amor Diví—en el Dijous Sant.

Senyor! Dèu consol al qui plora
i tornèu-li’l plô al qui no pot plorar,
i donèu-li pau a l’ànima inquieta

perquè us sàpiga esperar.