Us oferim en aquesta ocasió un text, signat per Miquel d'Iluro, un pseudònim, en la revista pensament Marià el dimecres de Cendra de 1921. Fa la crònica d'aquesta processó tradicional que es feia a la ciutat i on dibuixa com era la processó i la reflexió que aportava.
Passa la Bona Mort
Passa la Bona Mort al capvespre del Dimecres de Cendra per les vies de
Mataró.
Sant Crist de la Bona Mort de Mataró.(2014) |
Com li escau té un aspecte i una color fúnebres accentuada per la tarda
moribunda que deixa lloc a la fosca de la nit.A veure-la passar acudeixen una pila de gent, alguns que venen dels camps
de menjar un berenar suculent.
Els que la composen van vestits amb negres hàbits. En les mans enguantades,
porten un petit ciri encès i al mig de la comitiva hi van els improperis que
són l’admiració del públic.
Els congregants, que així s’anomenen els que remembren la mort, no fan pas
por; malgrat són simpàtics: Pel seu
caminar, per la llur quietud, per són incògnit, fan de moria vivents:
automàtics, muts i tots iguals perquè en l’eternitat no hi ha distincions.
Si algun infant s’espanta no deu ser pels congregants, sinó que deu fer-ho
per advertit a sos pares que veuen passar la processó i no veuen res més, res
més que negres figures però no la sentència que arreu va escampant a son pas
pels carrers que ressona pausadamanet memento
homo quia pulvis est et in pulverem reverteris.
Processó de la Bona mort de Barcelona, 1960 Font: Bcn.cat |
En la fila del mig un congregant porta un plat de cendra. Li segueixen
després molts d’altres amb diversos cranis de totes dignitats: El sacerdot de Senyor
que tantes vegades oferí l’Hòstia Santa
és víctima de la mort, el bisbe qui dirigí el remat de Déu en la terra, el Papa
que fou son vicari en l’Univers contra qui res pot l’infern, el jutge que
administrà justícia i posà càstigs, el rei qui manà dominis, vassalls i
exèrcits, el savi qui conegué la marxa dels estels i la dimensió infinitesimal,
el Sant i la Verge que per Jesucrist es sacrificaren i consagraren.... tots,
tots en últim terme res han pogut contra el fet de la mort. Ella incommovible
fa sa via, sega i cull en totes parts...
Ve després el Sant Crist de morada faç i llatzerat de cos alçant-se per
sobre la fúnebre manifestació ensenyant-nos com Ell per Amor a l’home també
mort! Mort en el Calvari clamant “Pare, en vostres mans encomano el meu esperit”
consumatum est. (tot està consumat).
I venen per últim davant dels capellans un cor d’infants que salmegen el
Senyor. Així mateix després de la mort ve la felicitat pel cristià. Ditxós d’aquell
que com el bon lladre podrà esta aquesta nit amb Ell.
Ha passat la processó i la gent s’entorna més callada que abans. La
consciència esta pensant si en aquell moment podrien rebre bé la mort, si ens sorprèn
quan menys hom se’n preocupa, no és la processó de la Bona Mort un avís que deu
recollir-se i guardar-se? Han passat els congregants, els improperis, el Sant
Crist? Els escolanets, els capellans però dintre nostre encara hi queda
queicom: Som de fan i al fan devem tornar, una veu que ens crida adelarada memento homo....
Miquel d’Iluro, 1922
( el text s'ha reproduït tal com era però s'ha corregit algun error tipogràfic).
Font: Pensament Marià d'Acció catòlica, N. 433 any XVI 1922. Arxiu Comarcal del Maresme.